Ja han arribat i comencem el marcador res més veure al primer anunciant de dolces dates. Sí, tots els anys igual, i tots els anys el mateix tema per descomptat. El cas és que ocorre tots els anys, sense faltar, i cada any Jesús neix. I el que molesta, pel que sembla, és que per una vegada calgui fer regals, o posar llums al carrer, que els nens es vesteixin de baserritarras. Però a mi em molesta molt més “el millor d'aquestes festes és reunir-me amb la família” tots els catòlics. A mi això em sembla el pitjor d'aquestes festes. Comença el joc de cadires, tots volen una, s'alimenten relacions molt marcianes a canvi de la garantia de ser una per sempre. Nombre de compassos en algunes aprovacions. Quants robatoris en alguns silencis. I qui tingui família s'enfada en algun moment de la nit, “de moment no estic…”. Són festes tancades, dates en les quals cadascun mostra la seva felicitat íntima (no)perquè no li ho necessiti ni al carrer, ni en la cavalcada, ni al carrer. Si tens família.
I alguns estareu incompresos. Què rabieta és això. Si estàs només, és possible que et preocupis. És a dir, si no ets feliç, potser és la teva responsabilitat. En el meu cas segur. Però aquí sota hi ha un món que els feliços no entenen. Molts dels quals no han estat convidats a les merendolas (i no per la seva culpa, a vegades només té raó aquesta única, no tots), que no poden anar, que no poden fer… Perquè totes les merendolas es convenen alhora. No sols veus la merendola que et corresponia, sinó que has de veure totes les altres. Exhibicions és una mica obscè. I la pregunta no és si t'agraden les merendolas. Alguns no gustos semblen a més campanyes preventives. La qüestió és que cada any has de preguntar-te si aquest any, encara, en alguna ocasió et guardarien la cadira. Que vostè no estigui fent la merendola d'algú més trista que qualsevol no merendola. No sé, algun any podem anar a l'inrevés: que s'ocultin els que passaran els sopars/menjats en la companyia, que organitzin un escàndol en secret (segur que molts gaudirien més, alguns fins i tot si s'amaguen merendoles…). Imaginem que en aquests dies estem tots sols. Només en aquestes dates.
Però als quals, de moment, almenys, estarem sols, envoltats de gent, o sense ningú al seu costat (però, no obstant això, jo, de moment, almenys, no estic…).
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Que debo saber? Con quen debo relacionarme? Onde debo vivir? Con estas responsabilidades, os seres humanos estamos no camiño de vivir a idea dunha boa vida no seo das nosas sociedades. Si non sabemos responder correctamente, por medo a quedarnos nas marxes.
A semana pasada,... [+]
Cada vez escoitamos máis sobre as necesidades, desexos e iniciativas que xorden nos nosos territorios e nas nosas vidas, sobre a necesidade de traballar as relacións e proxectos público-comunitarios, e é un auténtico motivo de satisfacción, xa que se trata dun modelo... [+]
Elkarrizketa berritu dugu fakultateko idazkaritzan, auskalogarrenez: urruti daude, euren matrikula egiteko, ikasleak bakarrik etortzen ziren garaiak. Aspaldixko aldatu zen joera, eta gurasoek –nabarmenago amek– gero eta paper aktiboagoa hartzen dute seme-alaben... [+]
O argumento dun silogismo contén tres proposicións, das cales a última se infere necesariamente das outras dúas. Con esta lóxica deductivo pódese analizar, ao meu xuízo, o longo e traumático conflito socio-ecolóxico de Aroztegia que se está producindo en... [+]
Berriki landu ditut klasean Etxahun Barkoxeren kobla eder eta hunkigarriak. Gaizo gizona! “Edertasunez praube” sortu zelako hasi zitzaizkion etxeko nahigabeak, baina hamazazpi urtetan zen pulunpaka sartu zorigaitzaren itsasoan, maite zuen Marie Rospide doterik gabeko... [+]
Os últimos días foron de gran importancia para o movemento en defensa da vivenda e para a loita contra os especuladores en Barcelona. A madrugada do 28 de xaneiro, un Exército de Policía atacou sen previo aviso á Vella Massana (centro social ocupado) do barrio de Raval, a... [+]
Non quero que a miña filla se disfrace de xitana nos caldereros. Non quero que os nenos xitanos da escola da miña filla gocen de xitanos nos caldereros. Porque ser xitano non é un disfrace. Porque ser xitano non é unha festa que se celebra unha vez ao ano, manchada de roupa... [+]
O camiño faise paso a paso, e hai un tempo aprendín que parece feito polo principio. Pero a xente tamén quere aprender a encher esa frase de contido. Só non podemos conseguir nada, quizá axiña que como comecemos. Incluso a gran afluencia de xente pode complicar a... [+]
Non actuou correctamente, había que tomar medidas, si non, non aprendemos. Ao parecer, non se daba conta do impacto do que fixera, seguía normal, ás veces cun aspecto máis feliz que os que lle rodeaban. Ademais, fala demasiado alto, iso non lle gusta a ninguén. Como as... [+]
Hezkuntza Sailak ez ei du ulertzen publikoko langileak zergatik joan garen grebara. LAB sindikatuari galdetzea dauka. Sindikatu horrek akordioa sinatu zuen sailarekin, 2023ko apirilean. Urte bi geroago grebara deitu dute haiek ere, aurrekoetan ez bezala, Hezkuntza Sailak... [+]
Profesor de Historia en homenaxe a un ex compañeiro que acaba de xubilarse. Bravo e máis bravo!
As leis educativas subliñan a importancia de fomentar o pensamento crítico no alumnado. Pero o claustro de profesores, nun tempo un espazo de debate de ideas e contraste de... [+]
A democracia liberal nos países occidentais parécese cada vez máis a unha democracia minimalista. O núcleo da definición sería que se respectan os cambios de goberno nas eleccións. A esta variante autoritaria, os politólogos Levitsky e Way chamárono autoritarismo... [+]