Tots sabíem que era mentida. Després del suport a Ucraïna no hi havia raons morals, no hi havia voluntat de defensar els drets humans, la legislació internacional o la democràcia. Durant anys Occident va mirar per a un altre costat quan Kíev bombardejava a la població de Donbass o perseguia els adversaris polítics. Quant a la legislació internacional, l'OTAN compta amb una llarga llista de ruptures de la legislació internacional dels russos a Ucraïna. Tampoc era qüestió de democràcia, Ucraïna no estava així classificada en diversos índexs que fan mesuraments, i no era d'estranyar, si tenim en compte que abans de la invasió russa al país l'extrema dreta estava violentada, que el líder de l'oposició (“rus”) estava detingut a casa, que el segon líder de l'oposició (ucraïnès nacionalista) estava sent perseguit judicialment pels mitjans de comunicació i que el president Zelenski.
Darrere hi havia raons geopolítiques. Washington utilitza l'exèrcit ucraïnès per a fer una guerra a Rússia. L'eix anglosaxó s'obstina en això: Tots els acords de pau que han existit des de 2014 han estat bloquejats o boicotejats per Londres i Washington. Jens Stoltenberg, secretària de l'OTAN, ha explicat que per a detenir la invasió russa bastaria amb signar un document en el qual l'OTAN renunciava a la seva expansió, però no el va signar, i ara, quan a Kíev se li han posat les coses en pendent, Occident diu que ha arribat el moment de negociar la pau. És difícil entendre com explicaran als ciutadans ucraïnesos que tindran un territori bastant inferior al que preveien els acords de pau de Minsk que les seves autoritats i l'OTAN no van voler complir, a canvi de moltes sang i devastacions. No obstant això, alguns estan satisfets perquè han afeblit parcialment a Rússia i han reforçat el nacionalisme ucraïnès extrem i l'afició per l'OTAN.
Per a Israel no hi ha penes, no es confisquen els seus actius financers a l'estranger (al contrari, se li dona suport econòmic i militar)
En qualsevol cas, el conflicte d'Ucraïna ha passat al segon pla i ha ressorgit amb força el conflicte palestí que ha posat tota la doblegui moral occidental en la taula. Israel torna a posar de manifest la seva veritable naturalesa: Mescla de l'apartheid sud-africà del segle XX amb el colonialisme del segle XIX. Sabem que és un campió transgressor de la legislació internacional, però aquesta vegada ha anat més enllà: En el segle XXI Israel està duent a terme en la punta del nostre nas una rentada ètnica macro i genocidi directe amb el suport explícit o implícit de les elits polítiques occidentals.
Durant unes poques setmanes els atacs d'Israel han sobrepassat el nombre de morts civils en gairebé deu anys de la guerra d'Ucraïna. A més, a Ucraïna el nombre de morts civils per bàndol és aproximadament similar, mentre que en Palestina els morts àrabs són almenys quinze vegades més que els israelians. La crueltat i la destrucció de Gaza han trencat totes les marques. Israel ha matat a més de 100 treballadors de Nacions Unides, a més de 50 periodistes i a milers de nens. No obstant això, per a Israel no hi ha penes, no es confisquen els seus actius financers a l'estranger (al contrari, se li dona suport econòmic i militar), no s'expulsa de competicions esportives internacionals, no s'assetgen als seus artistes i, per descomptat, el Tribunal Penal Internacional no perseguirà a Israel, com no el persegueixen els EUA. Mentrestant, Occident està justificant l'injustificable en nom de la lluita contra el terrorisme (sic), oblidant que aquest fet armat és el resultat de l'ocupació, la colonització i l'apartheid.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.
Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]
Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]
Chegou o momento de matricularse nos centros educativos para o curso 2025-26 na CAV, e en moitos fogares o máis pequeno dará un novo paso en setembro, é dicir, escolarizar. Desde Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostamos firmemente pola escola pública e queremos... [+]
Desde a aprobación da nova Lei de Educación para Álava, Bizkaia e Gipuzkoa, estamos a escoitar e lendo unha e outra vez que a educación vai ser gratuíta. Escoitamos aos diferentes axentes, tamén ao Departamento de Educación, e nas entrevistas que ofrecemos aos medios de... [+]
A principios de mes, EH Bildu levou a cabo o seu III. Congreso en Pamplona. Trátase, segundo dixo, dun "congreso ordinario" que serve para sacar "conclusións extraordinarias" ou polo menos así o recolleron no relatorio Zutun, aprobada por unanimidade pola militancia proposta pola... [+]
Hai moitas maneiras de conseguir o poder; non todas son bonitas. Hai quen quere repartir o poder e a responsabilidade que iso leva, quen busca o poder. Outros lle respectan demasiado e cada paso, tan medido, non son capaces de tomar decisións. Hai quen non coñeceu nunca o... [+]
Madrilen arkitektoentzako kongresu bat burutu berri da, arkitekto profesioaren krisiaz eztabaidatzeko. Arkitekto izateko modu tradizionala eta gaur egungoa desberdindu dute. Zertan den tradiziozkoa? Oscar bidean den The Brutalist filmean ageri den arkitekto epikoarena. Nor bere... [+]
O 3 de febreiro comezou o período de prematrícula dos nosos nenos e mozos nas escolas, e como todos os anos queremos lembrarvos por que non parécenos boa idea matricular en relixión. O ano pasado terminabamos o artigo dicindo que “a moitos este escrito resultaravos... [+]
Desde a Asociación de Pais e Nais do Instituto Arratia Tranbia Txiki queremos impulsar unha reflexión na comunidade educativa sobre o uso das pantallas.
Ultimamente existe unha gran preocupación pola influencia das pantallas en nenos e adolescentes. Esta responsabilidade... [+]
Si, si, así. Non me atrevo a ir máis aló. Que é un pleonasmo? Quizá unha tautología? É posible, pero nesta época que chaman posverdad, os feitos básicos son necesarios. Mirade, si non, á poderoso lema “Ez dá ez!”. Xa sabiamos antes que isto era así, pero dicir... [+]
Tiña un amigo que traballaba en Porcelana Irabia ata que se pechou, e sempre que iamos a un restaurante ou a un bar a mirar a cunca e o traseiro do prato para saber onde estaba a peza. O mesmo fago eu cando vou aos mercados de antigüidades: miro onde está feito e en función... [+]
Ultimamente cada vez escoitamos máis que moitos mozos non temos poder para comprar unha vivenda. Ás veces parece que non hai máis temas, é certo que é un tema serio. A min, a pesar de estar cerca do 31, aínda me falta un pouco para conseguir a vivenda que vai ser miña... [+]
Iragarki batek mugikorrean salto egiten dit aspaldion. Nire mundua koloreztatuko duela egiten dit promes. Aplikazio horrekin milioidunek bezala erosi ahal izango omen dut. Produktu merkeak, oso merkeak, baita doakoak ere. Momentu historiko soziologikoak eskatzen duen... [+]
Hai conceptos que aparecen por momentos en todas partes e que se converten tamén en mantras. Preséntansenos en si mesmos como positivas e necesarias, sen demasiadas discusións e case sen pensar nelas. Paréceme que un destes mantras é a internacionalización, que ten a súa... [+]