Tots sabíem que era mentida. Després del suport a Ucraïna no hi havia raons morals, no hi havia voluntat de defensar els drets humans, la legislació internacional o la democràcia. Durant anys Occident va mirar per a un altre costat quan Kíev bombardejava a la població de Donbass o perseguia els adversaris polítics. Quant a la legislació internacional, l'OTAN compta amb una llarga llista de ruptures de la legislació internacional dels russos a Ucraïna. Tampoc era qüestió de democràcia, Ucraïna no estava així classificada en diversos índexs que fan mesuraments, i no era d'estranyar, si tenim en compte que abans de la invasió russa al país l'extrema dreta estava violentada, que el líder de l'oposició (“rus”) estava detingut a casa, que el segon líder de l'oposició (ucraïnès nacionalista) estava sent perseguit judicialment pels mitjans de comunicació i que el president Zelenski.

Darrere hi havia raons geopolítiques. Washington utilitza l'exèrcit ucraïnès per a fer una guerra a Rússia. L'eix anglosaxó s'obstina en això: Tots els acords de pau que han existit des de 2014 han estat bloquejats o boicotejats per Londres i Washington. Jens Stoltenberg, secretària de l'OTAN, ha explicat que per a detenir la invasió russa bastaria amb signar un document en el qual l'OTAN renunciava a la seva expansió, però no el va signar, i ara, quan a Kíev se li han posat les coses en pendent, Occident diu que ha arribat el moment de negociar la pau. És difícil entendre com explicaran als ciutadans ucraïnesos que tindran un territori bastant inferior al que preveien els acords de pau de Minsk que les seves autoritats i l'OTAN no van voler complir, a canvi de moltes sang i devastacions. No obstant això, alguns estan satisfets perquè han afeblit parcialment a Rússia i han reforçat el nacionalisme ucraïnès extrem i l'afició per l'OTAN.

En qualsevol cas, el conflicte d'Ucraïna ha passat al segon pla i ha ressorgit amb força el conflicte palestí que ha posat tota la doblegui moral occidental en la taula. Israel torna a posar de manifest la seva veritable naturalesa: Mescla de l'apartheid sud-africà del segle XX amb el colonialisme del segle XIX. Sabem que és un campió transgressor de la legislació internacional, però aquesta vegada ha anat més enllà: En el segle XXI Israel està duent a terme en la punta del nostre nas una rentada ètnica macro i genocidi directe amb el suport explícit o implícit de les elits polítiques occidentals.

Durant unes poques setmanes els atacs d'Israel han sobrepassat el nombre de morts civils en gairebé deu anys de la guerra d'Ucraïna. A més, a Ucraïna el nombre de morts civils per bàndol és aproximadament similar, mentre que en Palestina els morts àrabs són almenys quinze vegades més que els israelians. La crueltat i la destrucció de Gaza han trencat totes les marques. Israel ha matat a més de 100 treballadors de Nacions Unides, a més de 50 periodistes i a milers de nens. No obstant això, per a Israel no hi ha penes, no es confisquen els seus actius financers a l'estranger (al contrari, se li dona suport econòmic i militar), no s'expulsa de competicions esportives internacionals, no s'assetgen als seus artistes i, per descomptat, el Tribunal Penal Internacional no perseguirà a Israel, com no el persegueixen els EUA. Mentrestant, Occident està justificant l'injustificable en nom de la lluita contra el terrorisme (sic), oblidant que aquest fet armat és el resultat de l'ocupació, la colonització i l'apartheid.