03 de agost de 1968,
Es va establir una situació d'excepció a Guipúscoa l'endemà de la mort per part d'ETA del famós torturador Meliton Pomes. Amb això, els guipuscoans van estar vuit mesos vulnerant els drets fonamentals i les autoritats franquistes van augmentar la persecució contra els sectors obrer i eclesiàstic basc per a derrotar a ETA. Van entrar en centenars de llars, i centenars van ser detinguts i torturats. No van aconseguir la dissolució d'ETA i el 24 de gener de l'any següent van estendre la situació d'excepció a tot l'Estat espanyol durant dos mesos.
Les conclusions d'aquesta decisió són les següents:
"Els guipuscoans van passar 8 mesos seguits en aquest règim excepcional. La principal característica d'aquest règim va ser la repressió indiscriminada, amb exploracions domèstiques, detencions massives, exiliaciones i tortures quotidianes. La nostàlgia va ser repressiva o una cosa similar a la persecució ideològica, per la qual les forces policials i judicials dictatorials van tornar a generalitzar les acusacions de "vermell-separatista" o "euskal-separatista". Anys abans milers de bascos havien estat castigats a la mort, a la pena de presó de dècades, a treballs forçats o a l'exili. En 2018, un treball de recerca realitzat per professionals de diferents disciplines, va identificar amb noms i cognoms a 279 persones represaliades des de l'entrada en vigor de l'estat d'excepció. 56 van ser exiliats, 107 van ser processats pels TOP i condemnats almenys 21 en consells de guerra. 79 persones denuncien que en 1968 van sofrir tortures o maltractaments a Guipúscoa, dels quals 47 van ser detinguts després del 3 d'agost.
Aquesta repressió indiscriminada no sols feia responsables als qui la portaven a la pràctica, sinó que, com deia el diari La Fulla del dilluns de Sant Sebastià, "eren irresponsables i afectuosos" o "no reaccionen i prefereixen el temperat de la casa i de la cafeteria".Només una de les 279 persones represadas podia relacionar-se amb la mort de Pomes. I el substitut de Melitón Pomes, José Sainz, no sembla que fos menys i va ser un dels màxims responsables d'aquesta orgia repressiva"
Font:
Diversos autors, 1968: Guipúscoa en estat d'excepció (Societat de Ciències Aranzadi).