25 de desembre de 1831,
Va començar la Gran Rebel·lió dels Esclaus de Jamaica quan van acudir a la vaga reclamant llibertat i salaris dignes.
Dels 300.000 esclaus que hi havia a l'illa, 60.000 es van aixecar durant la major revolta de les colònies de les Antilles, dependents dels britànics.
Presidit pel sacerdot baptista jamaicà Samuel Sharpe, van pensar en un principi que paralitzar el treball de les plantacions seria suficient per a aconseguir els seus objectius i que la violència només s'utilitzaria si són atacats.
El 27 de desembre, no obstant això, va haver-hi enfrontaments armats entre la colònia armada i els batallons armats d'esclaus, i després del triomf d'aquests últims, alguns territoris van quedar sota el control dels esclaus.
Els britànics van proclamar la situació de guerra i van vèncer la revolta en pocs dies. Posteriorment, i aprofitant la repressió indiscrimita, van matar a milers d'esclaus jamaicans. No obstant això, va ser una fita important per a aconseguir l'abolició de l'esclavitud en l'imperi britànic i es va convertir en font d'inspiració d'elevacions similars en moltes altres colònies.
Font: