Aquí va començar tot. On estem?
En el banc situat enfront d'Eroski, al costat de l'institut Iturrama de Pamplona. Aquí passàvem la majoria dels caps de setmana en l'adolescència. Pot ser que no sigui tant que aquí va començar tot, sinó que en l'època en la qual caminàvem aquí jo vaig començar a dedicar temps i atenció a la comèdia en Internet, a desenvolupar aquest punt d'obsessió.

Aquest banc era el lloc de començar a provar unes quantes coses. Sense dir a la gent “això l'estic provant” o sense que jo ho sàpiga bé, però va ser un lloc per a començar a fer acudits. Estaríem en els segons cursos de l'ESO.

Qui era vostè en la classe?
Per classe, però no per gràcia. Potser vaig intentar alguna cosa, però no ho vaig fer. Potser era friqui. El friki de les sèries i els còmics, el de la comèdia va arribar més tard. Treballava dibuixant en classe: en quaderns, en l'agenda…

I entre amics?
També. El més friki de tots els amics. Aquí tampoc el més graciós… En el dia a dia no intento ser graciós. Estic cansat que la gent ho busqui. O quan els còmics s'ajunten i la tendència comença a ser el més graciós… m'ho passo malament. A més, això és el que fa sobretot la gent menys graciosa. Els que són bons tenen una altra tranquil·litat. Els que sempre he admirat han estat els que de manera natural semblaven els graciosos. Després t'adones del treball que hi ha darrere en el cas de molts.

Jo ara assec que estic recollint els fruits de les decisions preses en aquest banc. Ara veig que això és el que realment volia fer.

Continua sent friki per a la gent?
Sí. En el món de la comèdia hi ha dos tipus de persones: d'una banda, les que hem begut molt d'altres referents i, per un altre, les que sempre han dit que era molt graciosa.

He trobat molts còmics que no coneixen altres còmics, especialment aquells que no tenen interès a escoltar-les i no ho entenc. A un músic no li crides friki per escoltar altres músics, per què té a veure amb la comèdia?

I t'irriten els que passen per aquestes referències?
No. El que sí que veig és que, com encara som pocs a Euskal Herria, no hi ha una foto genèrica per a veure amb claredat quantes possibilitats dona l'estand up, que encara hi ha una idea molt concreta del còmic.

Sembla que només hi ha dues opcions: o fer humor com a actor o seguir l'exemple de l'estatunidenc Louis CK. El primer model seria més el que posa les veus, el que representa a diferents personatges o pot fer de pallasso; i el segon, el que parla dempeus, el que dona més importància al text i no té major representació addicional.

I hi ha moltes altres maneres. Per això et deia que ser referents també et dona això, perquè gràcies a ells pots veure quantes coses es poden fer i quants camins diferents hi ha perquè no tots siguem iguals.

Aquesta ona de comèdia no és més que moda o ha arribat per a quedar-se?
Ho dubto. Sé que hi ha molta gent que ho està veient com una moda, ho he vist clarament en algunes de les propostes que he rebut: “Bé, ara que esteu pujant, volem començar a organitzar-ho. Vindràs?”

Quan em venen així generalment els dic que no. Però perquè sé que no estarà ben organitzat, que no saben el que faig i que no funcionarà. Ells s'enfadaran, el públic també i jo també. I això no serveix de res.

Quin lloc ha tingut fins ara l'estand up aquí?
Abans hi havia estand up, però ja es coneixia de la mà de gent en els teatres. La cultura estand up ve dels Estats Units i ha estat més en bars, en llocs petits, fer el mateix acudit en moltes ocasions enfront de 20-30 persones. Comprendre més com probadero, començant per intervencions de vuit minuts, per exemple. Aquí la gent ha començat a actuar en directe al llarg d'una hora.

Més teatralitzat era el que havia estat fins ara. El primer intent de crear escena es va iniciar en 2023 amb l'organització dels probaleks de la productora Hiru Damatxo. Vaig pensar que s'animaria a més gent, però encara fa falta temps.

Que s'animaria a més gent.
Sí. La gent de Pamplona encara no ha aparegut, però potser és la meva tasca, deixar clar al públic que ve que això el pot fer qualsevol.

Vas començar a Catalunya de manera activa en el món de la comèdia, no?
Sí, vaig estudiar cinema a Terrassa [Barcelona]. Allí vaig tenir la meva primera experiència com a presentadora en una festa organitzada pels alumnes i, per molts factors, no va sortir res bé. Quan vaig baixar de l'escenari, em va dir el que havia presentat feia un any: “Fes una mica més amb la teva vida”.

Aquest era el 2011 i no vaig tornar a pujar-me a l'escenari fins a 2019. I millor. Si hagués començat no seria aquí ara. Hi ha coses sobre les quals has d'estar molt segur. Quatre de les deu primeres actuacions sortiran malament. I també cal aprendre a anar a casa tranquil i a dormir bé quan sali malament. Realment això és el que m'ha fet còmic: saber gaudir fins i tot quan va malament.
Vaig tornar a pujar a l'escenari en 2019, en un open, en un probadero, organitzat en la llibreria La Flama de Barcelona. No em va sortir bé, però em van tractar molt bé i per això soc aquí en part.

ha rigut vostè d'alguna cosa que ja no li faria riure?
M'atreviria a dir que no. Ara començo a ficar més en alguns temes, perquè sé que puc treure'ls d'aquí. I tinc clar que si ets un còmic provocador estàs provocant, provocant una resposta. Si vols aquesta etiqueta, has d'estar preparada perquè la gent s'acosti queixant-te. Però què dius, a veure si em fan vergonya algunes de les coses que he fet?

O a veure si creies que et burlaves d'aquest privilegi.
Crec que en el temps que porto fent comèdia la societat –i per tant jo– no ha canviat tant la manera d'acollir aquest esglai. Per això també m'alegro de no haver començat en 2011. Els Tuits de la Xarxa X sí, alguns sí que vull esborrar.

Fa autocensura?
Sí, però perquè crec que és millor així. Elimino l'acudit que no produeix riure com el llevo el que no em sembla correcte, sempre hi ha alguna cosa que llevar-li. Quan prenc el tema que tom, tracte d'impregnar-me. Tinc entre mans un acudit que el públic va a malmès, vull saber que puc defensar l'acudit. Em molesta veure que molta gent fa uns acudits que després se li criticaran i que és la seva resposta: “Perquè, és un acudit!”. Si ets un provocador has d'estar preparat per a respondre a aquestes situacions.

Hi ha alguna cosa que vostè creu que no se li pot riure?
Com a públic sí. Jo no em riuré d'algunes coses, però això ha d'estar en mans del còmic, què dir i què no.

Arregles les actuacions en funció del públic?
Sí, sempre es mesura una mica. Abans no ho feia, però ara sí. No canvio d'opinió, però dir les coses de manera i ordre diferents canvia tot. Quan la gent està de gom a gom jo surto tranquil i si la gent està més humil, potser no comença amb un acudit que té 20 segons de silenci. La clau està en la lectura del públic, que és la més difícil, però la més important.

Quin és el teu públic ideal?
No el que riu de tot, perquè això em lleva la confiança. Amb el que jo faig, el millor és que al principi el públic estigui mig incòmode, després uns quants riuen solts i després es posin a riure.

El que més em va costar va ser entendre com presentar-me perquè la gent comprés el que havia de fer. Al principi era més animador cultural, temia el silenci i no el gaudíem. El més difícil és mostrar la naturalitat, perquè la situació no és natural en si mateixa. Jo he necessitat dos o tres anys per a aconseguir-ho.

Quin públic és vostè?
Rigorós, però bo. No faig l'anàlisi en el moment, però intent ser públic present. Aquí no tant, però a Madrid, per exemple, hi ha còmics que no escolten això dels altres i això no m'agrada. O els presentadors a vegades es fan passar per presentadors i fumen mentre juguen als còmics o no fan cas.

Has cedit alguna vegada abans que acabés la funció?Mai
he acabat per això abans del que dura la sessió. M'he rendit, però he continuat cedint amb el tablado. En el control del temps sempre he estat bo. De fet, la floreta que més il·lusió m'ha fet mai ha estat relacionat amb això.

Fins a quin punt és veritat que cal saber riure's d'un mateix per a riure's de l'altre?
El cent per cent. Tret que des del primer moment deixis clar que ets un estúpid i que aquest és el personatge que has construït. Si la gent sap que vas a partir d'aquí, es pot fer. Jo sempre vaig començar per això, deixant clar que soc un idiota. Perquè el públic pugui llegir, ha de donar les eines necessàries perquè sàpiguen que vostè l'està fent.

Per què sofreix el públic en notar que un esdeveniment d'estand up no va bé?
No hi ha quarta paret. En una actuació musical, per exemple, el sobre i el fora de l'escenari poden ser més independents, en l'estand up sempre hi ha una relació.

L'estand up que fan els actors no m'agrada tant, potser perquè veig aquesta paret. Estan omplint l'escenari, però moltes vegades no estan donant suport a aquesta relació que existeix entre ells i el públic. Crec que el que pot donar la comèdia en directe és que cada nit sigui diferent, i això també ho dona la relació amb el públic. Amb això no vull dir que calgui parlar amb el públic o que calgui fer comèdia amb el que dona el públic, però aquesta relació és molt important.

Quant és la comunicació sense paraules en una de les seves actuacions?
Molt. Aquí també veig que vaig haver de fer un treball. Crec que encara que a una gent no li agradi l'essència, només la manera de comunicar-li pot salvar l'espectacle. La comunicació pot ser entre un 40% i un 50% més enllà de les paraules.

Ara estic llegint un llibre de Darwin sobre l'expressió de la cara humana i animal. No he pensat molt, però sovint, en la comèdia, el riure comença en aquest gest que fas abans de donar la rematada. I d'això sí que m'agradaria saber més. Potser ha de començar a provar algunes coses davant del mirall.

Creus que tens consciència del cos en el moment de la representació?
Sí. I també em vaig fixar en el mode de vestir. Normalment em poso així [assenyala el seu jersei], però veig que la gent em compra millor si vaig amb un jersei i una camisa des del principi que d'una altra manera. Això de ser estúpid té alguna cosa [riures].

Es dedica principalment al basc i al castellà. Quina diferència notes?
Res quant a fons. Hi ha blocs que faig en basc, que no tenen sentit per les referències en castellà, però tot el que faig en castellà ho puc fer en basc. És una qüestió que en comptes de traduir-me, he escrit les coses sempre des de zero, perquè pel que fa a la gramàtica les dues llengües funcionen de manera diferent.

Després tinc més facilitat en castellà, perquè porto més temps parlant en castellà i vivint fos. Al principi veia que no tenia per costum fer la sessió en basca i ho passava malament.

I potser perquè no té un llenguatge tan interpersonal tan interioritzat en basc?
Bé, el llenguatge culte també dona moltes opcions i això li ve bé al meu personatge. M'he adonat que no és necessari que el llenguatge sigui corrent perquè sigui sorprenent. Ajuda, però també pot funcionar el contrari. Antton [Telleria] també parla molt correctament i això li serveix.

La comèdia sempre requereix un punt d'experimentació i una aposta, i si realment es vol fer alguna cosa, cal estar preparat per a això.