Les causes del començament de la guerra a Ucraïna no són sol les que ens han explicat, perquè hi ha altres raons. Rússia va dir que havia de fer un pas cap a la defensa dels russos de parla russa a Ucraïna, mentre que el Govern d'Ucraïna havia d'enfrontar-se a l'exèrcit rus per a detenir la invasió. Però la qüestió de les terres rares va quedar oculta, ja que les autoritats occidentals tenien els ulls posats en aquelles precioses terres, que tindran un gran protagonisme en l'economia del futur.

En qualsevol cas, les terres rares són una matèria primera estratègica per a l'economia actual: Intel·ligència Artificial, Cotxes Elèctrics, Mòbils, Vaixells Espacials i Indústria Militar. La major part de l'explotació del planeta d'aquestes terres rares es realitza a la Xina. De fet, almenys una de cada tres surten de les mines xineses i s'importen d'aquest país, tant els EUA com la UE, perquè la dependència de la Xina és innegable. I aquí ens entra Ucraïna, on hi ha moltes terres rares, el 7% de les existències mundials, i on la major part de les mines se situen en la zona que Rússia ha adquirit.

Els demòcrates dels Estats Units van donar a Ucraïna "un munt de subvencions", perquè pensaven que així acabarien afeblint a Rússia, i amb la victòria de Trump, la situació ha canviat radicalment. En la meva humil opinió, Trump vol seduir a Rússia i allunyar-se de la Xina, perquè és millor que lluitar per la reconciliació amb un enemic com Rússia; a més, Rússia sembla que no és tan perillosa en termes militars i econòmics.

Amb aquest objectiu, tant Trump com el seu equip de govern tracten de recuperar les sumes que Biden ha donat i han posat l'explotació de terres rares enmig de les negociacions entre els Estats Units i Ucraïna, per a així saldar els deutes.

Al cap i a la fi, els tres principals països volen repartir l'economia mundial, tal com van fer en el segle XIX Gran Bretanya i l'Estat francès. Ara, pel que sembla, els Estats Units, Rússia i la Xina volen separar-se del món, deixant fora a la UE.

D'altra banda, per a guanyar protagonisme, les autoritats de la UE creuen que la indústria defensiva pot ser la base sòlida per a donar un impuls a una economia que ens ha quedat endarrerida. Per a això, els europeus volen conscienciar-nos i espantar-nos amb Rússia, perquè acceptem la militarització.

Però, quan ha envaït Europa Occidental Rússia? Si donem un cop d'ull a la història, és evident que ha estat al revés en els últims segles. De fet, va ser envaïda per Napoleó; després que els bolxevics prenguessin el poder, els governs francesos i britànics, col·laboradors del “exèrcit blanc” rus; i Hitler també va entrar a Rússia i va deixar 26 milions de cadàvers soviètics. Per tant, em resulta molt difícil assimilar que, ara, Rússia vagi a envair Europa.

Però, com defensar a Europa? De fet, la indústria militar europea és feble, excepte la de l'Estat francès i la de Gran Bretanya. En la resta de països es produeix poc i, si es rearmen, haurem de comprar les armes als Estats Units, on ja fem el 55% del que gastem en armes. No obstant això, continuarem depenent dels Estats Units i s'aprofitarà la indústria militar d'aquest país.

A curt i mitjà termini, continuarem comprant armes als Estats Units, perquè si no, continuarem menjant. I d'on traurem als soldats? Estem disposats a rebre els cadàvers dels soldats mentre les nostres butxaques de l'oligarquia es desborden de diners? Espero que entre nosaltres sorgeixi de nou un moviment antimilitarista contundent.