Les causes del començament de la guerra a Ucraïna no són sol les que ens han explicat, perquè hi ha altres raons. Rússia va dir que havia de fer un pas cap a la defensa dels russos de parla russa a Ucraïna, mentre que el Govern d'Ucraïna havia d'enfrontar-se a l'exèrcit rus per a detenir la invasió. Però la qüestió de les terres rares va quedar oculta, ja que les autoritats occidentals tenien els ulls posats en aquelles precioses terres, que tindran un gran protagonisme en l'economia del futur.
En qualsevol cas, les terres rares són una matèria primera estratègica per a l'economia actual: Intel·ligència Artificial, Cotxes Elèctrics, Mòbils, Vaixells Espacials i Indústria Militar. La major part de l'explotació del planeta d'aquestes terres rares es realitza a la Xina. De fet, almenys una de cada tres surten de les mines xineses i s'importen d'aquest país, tant els EUA com la UE, perquè la dependència de la Xina és innegable. I aquí ens entra Ucraïna, on hi ha moltes terres rares, el 7% de les existències mundials, i on la major part de les mines se situen en la zona que Rússia ha adquirit.
Els demòcrates dels Estats Units van donar a Ucraïna "un munt de subvencions", perquè pensaven que així acabarien afeblint a Rússia, i amb la victòria de Trump, la situació ha canviat radicalment. En la meva humil opinió, Trump vol seduir a Rússia i allunyar-se de la Xina, perquè és millor que lluitar per la reconciliació amb un enemic com Rússia; a més, Rússia sembla que no és tan perillosa en termes militars i econòmics.
Amb aquest objectiu, tant Trump com el seu equip de govern tracten de recuperar les sumes que Biden ha donat i han posat l'explotació de terres rares enmig de les negociacions entre els Estats Units i Ucraïna, per a així saldar els deutes.
Els europeus volen conscienciar-nos i espantar-nos amb Rússia per a acceptar la militarització. Però, quan ha envaït Europa Occidental Rússia? És evident que ha estat al revés
Al cap i a la fi, els tres principals països volen repartir l'economia mundial, tal com van fer en el segle XIX Gran Bretanya i l'Estat francès. Ara, pel que sembla, els Estats Units, Rússia i la Xina volen separar-se del món, deixant fora a la UE.
D'altra banda, per a guanyar protagonisme, les autoritats de la UE creuen que la indústria defensiva pot ser la base sòlida per a donar un impuls a una economia que ens ha quedat endarrerida. Per a això, els europeus volen conscienciar-nos i espantar-nos amb Rússia, perquè acceptem la militarització.
Però, quan ha envaït Europa Occidental Rússia? Si donem un cop d'ull a la història, és evident que ha estat al revés en els últims segles. De fet, va ser envaïda per Napoleó; després que els bolxevics prenguessin el poder, els governs francesos i britànics, col·laboradors del “exèrcit blanc” rus; i Hitler també va entrar a Rússia i va deixar 26 milions de cadàvers soviètics. Per tant, em resulta molt difícil assimilar que, ara, Rússia vagi a envair Europa.
Però, com defensar a Europa? De fet, la indústria militar europea és feble, excepte la de l'Estat francès i la de Gran Bretanya. En la resta de països es produeix poc i, si es rearmen, haurem de comprar les armes als Estats Units, on ja fem el 55% del que gastem en armes. No obstant això, continuarem depenent dels Estats Units i s'aprofitarà la indústria militar d'aquest país.
A curt i mitjà termini, continuarem comprant armes als Estats Units, perquè si no, continuarem menjant. I d'on traurem als soldats? Estem disposats a rebre els cadàvers dels soldats mentre les nostres butxaques de l'oligarquia es desborden de diners? Espero que entre nosaltres sorgeixi de nou un moviment antimilitarista contundent.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Vivim temps curiosos i realment vivim. Són temps en els quals es diu que l'educació està en crisi i, almenys, a la vista de tots, la boleta té ja 2.361 anys.
No havia anat de l'acadèmia de Plató, el seu estimat mestre Aristòtil, per a erigir un liceu. Un Liceu,... [+]
El transfeminismo ha portat llum i complexitat als debats sobre el cos, el gènere i els desitjos. No obstant això, també ha creat ombres. En nom d'una suposada coherència política radical, moltes vegades lligada a una hegemonia molt concreta, alguns discursos transfeministas... [+]
Kointzidentzia harrigarriak daude bizitzan. Izan ere, zenbat ikusle elkartu litezke Arriaga antzokian? Zenbat komun ote daude solairu bakoitzean? Zein probabilitate dago Gipuzkoako emakume bik sartu-irtenean leku eta istant berean kointziditzeko, 35 urtean elkar ikusi barik egon... [+]
Haig de confessar aquí un pecat. Fa quatre anys vaig introduir en la meva vida un nou costum: els diumenges a la nit vaig començar a mirar la cadena de televisió ultradretana CNews, que difon una "informació" contínua com un canó de merda. El que al principi era mitja hora... [+]
Ikaslez lepo zegoen Leioako Hezkuntza Fakultatea pasa den asteazkenean, Samantha Hudson zetorrelako. 1999an jaiotako Mallorcako artista, abeslari eta influencer transgeneroa da. Kantatzen Duen Herria topaketetako izarrak ilara amaigabea zuen selfie eta autografoak emateko, eta... [+]
Als economistes els agraden molt els gràfics que representen els comportaments dels mercats, les corbes. En aquest sentit m'ha cridat l'atenció l'analogia que fa Cory Doctorow en l'article “The future of Amazon coders is the present of Amazon warehouse workers” de Pluralistic... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
L'escriptor Juan Bautista Bilbao Batxi treballava en un vaixell i enviava les cròniques dels seus viatges al diari Euzkadi. Gràcies a això, comptem amb interessants cròniques de principis del segle XX a tot el món, en basc. Al juny de 1915 va fer una petita parada a... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]