Ens hem reunit amb Iker Urmeneta a l'Escola de Paper de Tolosa. És pilotari, professor de Formació Professional i un dels impulsors del projecte: “Veia que en partits i entrenaments es tirava molt d'esparadrap, i sempre he tingut aquesta preocupació donant voltes”, ha relatat. Convençuts que era possible donar-li una altra vida a aquest residu, a principis de curs va reptar als alumnes: per què no intentar fer paper amb l'esparadrap? Així van començar a treballar els alumnes de 1r de Química Industrial. Els alumnes de 2n de Primària han treballat per a millorar els resultats obtinguts després de la prova i el procés realitzat i per a perfeccionar el paper extret de l'esparadrap.

Montañas d'esparadrap en pilota

Els pilotaris coneixen la quantitat d'escombraries que es genera a partir del material que utilitzen per a protegir-se les mans. “Utilitzem esparadrap i tacs per a protegir les mans i una cola verda per a pegar. Part del tac a vegades es reutilitza, però l'esparadrap no”, diu Urmeneta. Els alumnes van realitzar una petita recerca abans de començar amb les proves per a determinar si el paper s'havia fet anteriorment amb un esparadrap, i no l'han trobat enlloc. Per tant, el projecte de l'Escola de Paper sembla ser pioner.

Per a la recollida de residus es van posar en contacte amb l'escola de pilota, i tres han participat en el projecte: Eplek d'Errenteria, Behar Zanak de Villabona i Escoles de pilota d'Añorga. “Si el projecte avança, es pretén contactar amb més escoles de pilota perquè puguin adquirir més matèries primeres”, afegeix el professor. De fet, per a les primeres proves s'ha utilitzat poc esparadrap, en total un parell de quilos de pes per litre. “Malgrat tenir poc pes, la matèria primera adquireix un gran volum, i com l'objectiu inicial del projecte era provar si es podia fer paper, no hem necessitat més”, explica.

Buenos resultats

Entrem en una classe plena de màquines i artefactes: mentre un grup d'alumnes està fent proves amb diverses fibres, l'alumne de 1r Ioar Tolosa ens explica com ha estat el procés de fer paper des de l'esparadrap. Han après de les proves i dels errors, fins a aconseguir el resultat que els ha agradat: “Al principi pensem a coure per a estovar l'esparadrap. Ho cuinem durant unes cinc hores i ho passem pel desintegrador. És necessari deixar anar les fibres per a fer el paper i l'aconseguim, però no separar la cola que s'utilitza per a pegar l'esparadrap”.

Per a fer front al problema de la cua, es va dur a terme una segona prova, amb una sosa càustica. “En els diners deixem els esparadraps bastant temps i després els vam ficar en el digestiu, dues hores a 160 °C. D'aquesta manera, vam veure que no tota la cua, però es llevava la major part, i també perdia aquest color de carn de l'esparadrap”, diu.

El següent pas és desintegrar la massa obtinguda d'aquest procés. “En el dispositiu de desintegració es va reduir tot bé, però quedava una fibra molt llarga, amb la qual no es pot fer paper”, ha explicat Tolosa. Per tant, es va pensar a passar les fibres per una altra màquina clasificadora: les fibres bones, més curtes, cauen per la màquina i les més llargues es queden a dalt. “Una vegada separades les fibres curtes, amb elles es fa pasta i d'aquí el paper”, ha conclòs.

Tancant el cercle de la pilota

L'objectiu del projecte de Paper Eskola era demostrar que es pot fer paper amb els residus d'esparadrap, i els resultats demostren que sí, que és possible. “Hem vist que és factible i que el paper que hem aconseguit té una mínima resistència”, ha afegit Urmeneta. Després d'aconseguir esparadrap de les escoles de pilota, la intenció és retornar a aquestes escoles el paper que han produït des de les proves i tancar el cercle. “Amb motiu del 100 aniversari de la Federació Guipuscoana de Pilota, hem realitzat un nou logo i hem intentat serigrafiar-lo en els nostres papers”, ha explicat el professor. D'aquesta manera, s'ha comprovat que el paper produït és imprimible, la qual cosa és una característica important per a un paper.

Viendo que les serigrafies han sortit bé, volen fer més mostres en el futur en els campionats de pilota de Guipúscoa, perquè en el quadre aquest paper tan especial serigrafiat pugui ser recompensat. Així, els esparadraps que passaven per les mans dels pilotaris tornarien als pilotaris, tancant el cercle.

Factible a petita escala, més industrial?

A petita escala, a la vista dels bons resultats obtinguts amb les màquines petites, la pregunta que se'ls ha plantejat és si aquest procés és factible a escala més industrial. Urmeneta: “En la planta baixa disposem d'una màquina per a majors quantitats. El següent repte serà fer les proves aquí. Potser no amb un esparadrap del 100%, però en un percentatge determinat pot ser factible incloure residus d'esparadrap a una escala més industrial”.

Un altre treball consisteix en la realització de proves per a analitzar qualitativament les característiques del paper que han obtingut. Per a això, han parlat amb el laboratori LabPaper de Tolosa, que té relació amb la indústria del paper: “Depenent de les característiques del paper, pot tenir usos concrets”, explica Urmeneta. A l'escola tenen clar que el projecte tindrà una continuïtat en els pròxims anys: “Continuarem fent proves”.