L'escriptor Juan Bautista Bilbao Batxi treballava en un vaixell i enviava les cròniques dels seus viatges al diari Euzkadi. Gràcies a això, comptem amb interessants cròniques de principis del segle XX a tot el món, en basc. Al juny de 1915 va fer una petita parada a Múrcia. Heus aquí una part de la seva crònica:
“Avui he anat al poble i algun eunuc ha estat darrere d'ell dient 'Jhau, givi guan peny', joayua!
–Jo no soc anglès si soc el que té...
–E usté basco? Aquest poble no i inglé?' -em va dir un ancià-.
No veieu què ikurriña deien els nostres vaixells? Un carabiner diu llavors: 'És jente que no sap de lletra i per això no coneix la bandera'. Coneixeu també la ikurriña? Després vindran nosaltres a les il·lustracions al lloc que tenen en tots els basteres de la vostra ikuriña massa gran”
On Batxi diu “ikurriña”, clar, cal entendre la bandera espanyola. Segons aquesta crònica, per a aquella època la bandera espanyola estava molt present a Euskal Herria, i, per la qual cosa fora, no sembla que a Múrcia. Després d'haver mirat una mica en els llibres d'història, m'he assabentat que, després de les Guerres Carlistes, per a la construcció d'una nova nació d'Estat, es considerava imprescindible el símbol clar i precís de la nació espanyola. En 1908, en concret, es va establir en els festius nacionals l'obligatorietat d'onejar la bandera en tots els edificis públics. No obstant això, tinc el dubte que només ho posaven els dies festius, i tinc la sensació que a Euskal Herria la bandera s'ensenyava tots els dies, i a Múrcia, molt menys. Per què serà?
Em va espantar veure com gairebé tots els turistes espanyols del vaixell utilitzaven gairebé qualsevol racó per a mostrar la bandera espanyola
Record que quan vaig començar a venir a Euskal Herria, cap a l'any 2002, el panorama era molt diferent. No es veia cap bandera d'Espanya per cap part. A Catalunya sí, en tots els llocs oficials es col·locaven amb normalitat les banderes espanyoles. Nosaltres, els catalans, érem molt internacionals, cosmopolites! En aquella època, pel que sembla, no fèiem cas a les banderes. Però, no obstant això, em recordo bé de com el meu company de pis, molt implicat en el moviment LGTBI, i que en realitat no li tocava preocupar-se massa pel color de les banderes nacionals, va dir aquell dia la Diada: “Jo vull posar-me senyera al balcó”. I tots ens vam anar immediatament. M'alegrava de veure una senyera al balcó de la meva casa...
La mare ens va convidar a un creuer l'estiu següent a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya. Sabia que en aquest moment el sentiment nacional espanyol estava inflat, però em va espantar veure com gairebé tots els turistes espanyols del vaixell usaven la bandera espanyola per a ensenyar-li en la motxilla, en el coll de la samarreta, en la sabatilla... I com això no ocorria amb els ciutadans d'altres estats. Crec que encara continua existint l'obsessió de mostrar la bandera entre els espanyols. Per exemple, la meva filla em va parlar del cas d'una nena que va venir de Saragossa a l'institut. Tota la taula estava adornada amb banderes espanyoles.
Fa unes setmanes vaig anar a donar una xerrada a una iniciativa de Sortu. Al final de l'acte van sortir unes grans banderes de colors que no reivindiquen res. No vaig veure la ikurriña. Jo crec que alguns símbols, en el context espanyol, són símbols de resistència nacional, i per això també són antifeixistes, o almenys així ho entenc jo. Dubto que en aquests moments d'ofensiva espanyolista i feixista, deixar de costat els símbols nacionals sigui un luxe massa gran.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Als economistes els agraden molt els gràfics que representen els comportaments dels mercats, les corbes. En aquest sentit m'ha cridat l'atenció l'analogia que fa Cory Doctorow en l'article “The future of Amazon coders is the present of Amazon warehouse workers” de Pluralistic... [+]
Vivim temps curiosos i realment vivim. Són temps en els quals es diu que l'educació està en crisi i, almenys, a la vista de tots, la boleta té ja 2.361 anys.
No havia anat de l'acadèmia de Plató, el seu estimat mestre Aristòtil, per a erigir un liceu. Un Liceu,... [+]
El transfeminismo ha portat llum i complexitat als debats sobre el cos, el gènere i els desitjos. No obstant això, també ha creat ombres. En nom d'una suposada coherència política radical, moltes vegades lligada a una hegemonia molt concreta, alguns discursos transfeministas... [+]
Kointzidentzia harrigarriak daude bizitzan. Izan ere, zenbat ikusle elkartu litezke Arriaga antzokian? Zenbat komun ote daude solairu bakoitzean? Zein probabilitate dago Gipuzkoako emakume bik sartu-irtenean leku eta istant berean kointziditzeko, 35 urtean elkar ikusi barik egon... [+]
Haig de confessar aquí un pecat. Fa quatre anys vaig introduir en la meva vida un nou costum: els diumenges a la nit vaig començar a mirar la cadena de televisió ultradretana CNews, que difon una "informació" contínua com un canó de merda. El que al principi era mitja hora... [+]
Ikaslez lepo zegoen Leioako Hezkuntza Fakultatea pasa den asteazkenean, Samantha Hudson zetorrelako. 1999an jaiotako Mallorcako artista, abeslari eta influencer transgeneroa da. Kantatzen Duen Herria topaketetako izarrak ilara amaigabea zuen selfie eta autografoak emateko, eta... [+]
Les causes del començament de la guerra a Ucraïna no són sol les que ens han explicat, perquè hi ha altres raons. Rússia va dir que havia de fer un pas cap a la defensa dels russos de parla russa a Ucraïna, mentre que el Govern d'Ucraïna havia d'enfrontar-se a l'exèrcit rus... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Antzokiko argiak piztu dira. Diskretuki, pasabideetan nabil: emanaldi eskolarra hastear dago. Gazteak korrika doaz beraien eserlekuetara, bizi-bizi eta alai. Ateraldiak askapenaren zaporea du, baina askatasun sentsazio hori gaztelaniaz edo frantsesez mintzo da. Goiz honetan,... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
