L'escriptor Juan Bautista Bilbao Batxi treballava en un vaixell i enviava les cròniques dels seus viatges al diari Euzkadi. Gràcies a això, comptem amb interessants cròniques de principis del segle XX a tot el món, en basc. Al juny de 1915 va fer una petita parada a Múrcia. Heus aquí una part de la seva crònica:
“Avui he anat al poble i algun eunuc ha estat darrere d'ell dient 'Jhau, givi guan peny', joayua!
–Jo no soc anglès si soc el que té...
–E usté basco? Aquest poble no i inglé?' -em va dir un ancià-.
No veieu què ikurriña deien els nostres vaixells? Un carabiner diu llavors: 'És jente que no sap de lletra i per això no coneix la bandera'. Coneixeu també la ikurriña? Després vindran nosaltres a les il·lustracions al lloc que tenen en tots els basteres de la vostra ikuriña massa gran”
On Batxi diu “ikurriña”, clar, cal entendre la bandera espanyola. Segons aquesta crònica, per a aquella època la bandera espanyola estava molt present a Euskal Herria, i, per la qual cosa fora, no sembla que a Múrcia. Després d'haver mirat una mica en els llibres d'història, m'he assabentat que, després de les Guerres Carlistes, per a la construcció d'una nova nació d'Estat, es considerava imprescindible el símbol clar i precís de la nació espanyola. En 1908, en concret, es va establir en els festius nacionals l'obligatorietat d'onejar la bandera en tots els edificis públics. No obstant això, tinc el dubte que només ho posaven els dies festius, i tinc la sensació que a Euskal Herria la bandera s'ensenyava tots els dies, i a Múrcia, molt menys. Per què serà?
Em va espantar veure com gairebé tots els turistes espanyols del vaixell utilitzaven gairebé qualsevol racó per a mostrar la bandera espanyola
Record que quan vaig començar a venir a Euskal Herria, cap a l'any 2002, el panorama era molt diferent. No es veia cap bandera d'Espanya per cap part. A Catalunya sí, en tots els llocs oficials es col·locaven amb normalitat les banderes espanyoles. Nosaltres, els catalans, érem molt internacionals, cosmopolites! En aquella època, pel que sembla, no fèiem cas a les banderes. Però, no obstant això, em recordo bé de com el meu company de pis, molt implicat en el moviment LGTBI, i que en realitat no li tocava preocupar-se massa pel color de les banderes nacionals, va dir aquell dia la Diada: “Jo vull posar-me senyera al balcó”. I tots ens vam anar immediatament. M'alegrava de veure una senyera al balcó de la meva casa...
La mare ens va convidar a un creuer l'estiu següent a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya. Sabia que en aquest moment el sentiment nacional espanyol estava inflat, però em va espantar veure com gairebé tots els turistes espanyols del vaixell usaven la bandera espanyola per a ensenyar-li en la motxilla, en el coll de la samarreta, en la sabatilla... I com això no ocorria amb els ciutadans d'altres estats. Crec que encara continua existint l'obsessió de mostrar la bandera entre els espanyols. Per exemple, la meva filla em va parlar del cas d'una nena que va venir de Saragossa a l'institut. Tota la taula estava adornada amb banderes espanyoles.
Fa unes setmanes vaig anar a donar una xerrada a una iniciativa de Sortu. Al final de l'acte van sortir unes grans banderes de colors que no reivindiquen res. No vaig veure la ikurriña. Jo crec que alguns símbols, en el context espanyol, són símbols de resistència nacional, i per això també són antifeixistes, o almenys així ho entenc jo. Dubto que en aquests moments d'ofensiva espanyolista i feixista, deixar de costat els símbols nacionals sigui un luxe massa gran.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]
És important utilitzar correctament un idioma? Fins a quin punt és necessari dominar la gramàtica o tenir un ampli diccionari? Sempre he escoltat la importància de la llengua, però després de posar-me a pensar, he arribat a una conclusió. Pensar sovint comporta això;... [+]
L'altra vegada vaig ser a un lloc que no visitava i que tant m'agradava. Sent allí, em vaig sentir a gust i vaig pensar: aquest és el meu lloc favorit. Amulet, amulet, amulet; girant la paraula en el camí de casa. Curiosament vaig buscar en Elhuyar i apareixia com a amulet... [+]
Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, adolescents i joves rebran en més d'una ocasió orientació acadèmica i/o professional per a aquells estudis que els resultin d'utilitat. Cal oferir-los lideratge, perquè solen estar plens de dubtes cada vegada que han de prendre... [+]
Jada bizpahiru aste izango dira irakurri nuenetik, Maialen Akizuren zutabe batean. Aner Peritzek telebistan esandakoak zekartzan: “Bertsolaritza da gizon zis heteroekin ez harremantzera eraman nauena, bertsolaritza delako disidente egin nauena, eta, era berean,... [+]
Té por. Sembla que Donald Trump ha vingut a ocupar l'oficina rodona de Washington durant un llarg període de temps. Té un segon mandat, però als seus assessors immediats, a més de reiterar que no està fent broma, els fa referència al seu rígid propòsit de modificar uns... [+]
Ansorena´tar Joseba Eneko.
Si a qualsevol se li pregunta què és orto, respondrà de matinada, potser el mosqueter amic de D´Artagnan o el culet. Però el prefix orto- és correcte i l'utilitzem amb freqüència: ortodòxia, ortopèdia, ortodòncia... Llavors (el que ve cal... [+]
“Erresilientzia poltsa”, “biziraupen eskuliburua”, “ebakuazio bizkar-zakua”: hara nolakoak entzun daitezkeen agintarien ahotan azken asteetan.
Iragan hilabeteko adierazpenen artean, Europako Batasunak herritarrei eskatu die... [+]
No és Aberri Eguna, és Aberri Aukera el que necessitem els bascos. Una vegada a l'any es repeteixen les convocatòries dels partits i grups abertzales, en aquestes dates, entorn de la reivindicació que Euskal Herria és la pàtria dels bascos. Però és qüestió d'un dia. I no... [+]
Joan den astean topaketa polit bat izan dut, aspaldi ikusten ez nuen emakume talde batekin, eta egitearen inguruan aritu gara berbetan, teknologia eta sorkuntza espazioei lotuta.
Emakume hauetako nagusiena, jubilatzeko mugan dagoena, programatzailea da eta kodea programatzen... [+]
En diverses ocasions m'han dit que el que produïm és el més forta del treball dels arquitectes, es perpetua. Que la perpetuïtat de l'edifici supera la presència temporal de l'ésser humà i ens faci sostenibles en el futur. I a diferència del que ocorre amb un llibre, la... [+]
Desengainu handia hartu dute euskal feminista askok jakin dutenean Chimamanda Ngozi Adichie idazleak haurdunaldia esternalizatu duela, alegia, surrogate batek ernaldu duela bere haurra, diru truke. Guztiok izan beharko genuke feminista saiakeraren egilea da Adichie, besteak... [+]
Hem hagut de sofrir un altre atac contra la nostra llengua de la mà del Departament d'Educació del Govern de Navarra, que ens ha obligat a fer un canvi en el programa PAI contra el basc. En els últims anys, per imperatiu legal, els nous centres del model D han hagut d'introduir... [+]
