Igual que els altres països pobres llunyans, en els grans mitjans de les nostres latituds se sol parlar molt poc d'Angola. Al País Basc, la majoria dels quals coneixen el país són tonyiners pescadors, però quan caminen per allí es dirigeixen a les riques aigües del corrent Benguela. El vent que genera el corrent de Benguela en la mar genera un clima sec en la terra en el sud-oest d'Angola. A les províncies de Cunene, Huíla i Namibe l'estació de pluges és curta i els llauradors han d'estar atents per a realitzar la sembra en el moment oportú.

Però des de l'any 2019 fins a l'actualitat, en aquestes tres províncies s'ha afeblit molt l'estació humida, que ha generat una inusual sequera. L'única excepció va ser la pròspera pluja de desembre de 2023, però les pluges van començar tard, per la qual cosa el rendiment en l'època de collita no va ser suficient. En l'actualitat, 2,3 milions de persones pateixen els efectes de la sequera en les seves llars. S'estima que, almenys en un 20% de les llars, no es pot assegurar un nombre normal de menjars, tret que la propietat de la casa hagi liquidat la compra de menjar a curt termini. Al marge dels temps de collita, el nivell d'inadequació -o de mala alimentació– dels aliments és alt. Segons el Fons de Nacions Unides per a la Infància (FIS), d'aquests 2,3 milions de persones, 500.000 són menors de cinc anys.

Cavar pous a la recerca de llot

A la província de Cunene, en 2019, la situació ja era dura. L'embassament de la ciutat d'Ondjiva es va desembassar ràpidament a causa de l'escassa estació de les pluges, o més concretament, a la presència d'aigua sota el nivell del sòl, en la capa freàtica. Mancant altres mitjans, diverses famílies locals van començar a excavar en el fang els pous, la majoria fins a tres metres de profunditat, alguns d'una dotzena de metres, per a aprofitar l'aigua que allí hi havia. En lloc d'aigua, troben fang salat, i les tasques de reparació i manteniment dels pous són a càrrec de dones i nens. Les dones, a més, han de dedicar-se a la venda de llenya a llargues distàncies per a aconseguir els diners necessaris per a comprar menjar. Els homes adults no estan a casa en l'estació seca: amb els animals es trashuman a la zona verda –i cada any han d'anar més lluny de casa–. L'obtenció d'aigua a través de pous exigeix un treball d'entre quatre i set hores diàries. A vegades cauen les parets d'aquests pous d'argila humida i cal reiniciar la perforació. Encara que no caiguin, el fang argilenc no cessa de fluir i tots els dies cal sortir de la superfície del pou fins que es troba l'aigua. Però no tots els dies són bons, i a vegades, fins i tot després de set hores, es poden aconseguir menys de 20 litres per a una família de dotze persones. Els nens i nenes que acudeixen a l'escola no tenen forces per a seguir les classes, a part de la fatiga i l'escassetat de menjar en el pou, molts d'ells porten als animals de casa a beure durant la nit, realitzant un recorregut que pot durar quatre hores. En diverses famílies que tenien porcs, han matat a la majoria d'ells per a menjar alguna cosa a curt termini –però posant en escac els mitjans a mitjà termini–.

La sequera i la fam a Angola han estat durant tres anys consecutius, de 2022 a 2024, la crisi humanitària de la qual menys s'ha parlat en els mitjans mundials. L'ONG CARE International destaca que entre gener i setembre de 2024 es van publicar menys de 2.000 articles en el món sobre la situació d'Angola, amb més de 300.000 articles en el mateix temps sobre la pel·lícula Barbie. La sequera és una malaltia que es propaga a poc a poc, moltes vegades sense episodis sobtats. L'escassetat d'aigua i menjar o la fatiga destrueixen a poc a poc les vides. És un fet deficient el que els grans mitjans de comunicació tinguin poc interès en aquesta mena de situacions?

Confusió amb problemes estructurals

Els problemes derivats del canvi climàtic són més severs a les regions que sofreixen febleses estructurals, com és el cas d'Angola. Abans de la sequera, la situació socioeconòmica anava precarizándose a les províncies d'Huíla i Cunene. Els Alhapides Comunals són cada vegada més assumits per criadors industrials des de 2002, amb el vistiplau del Govern. Per exemple, els ramaders industrials han aconseguit el 67% dels alhapoides en el municipi de Garturo-Chiange. En 2019, Amnistia Internacional va posar de manifest que els robatoris de les terres més fèrtils afebleixen econòmicament i socialment als petits ramaders, reduint les seves capacitats de producció de menjar i de lluita contra la sequera. En aquest panorama s'han estès els efectes de la sequera.

A més, en els últims mesos el còlera ha començat a estendre's de nou a Angola, i una de les províncies colpejades és Huíla. L'escassetat d'aigua potable afavoreix la propagació d'aquesta malaltia i les conseqüències en els cossos cansats per l'escassetat d'aliments són encara més severes. La situació econòmica tampoc ajuda, ja que la devaluació de la moneda ha augmentat el preu dels aliments importats. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha demanat al Govern d'Angola que suspengui les ajudes públiques al gasoil per a millorar les finances de l'Estat. No obstant això, hi ha temps millors per als ajustos de les finances públiques...

Finalment, Angola ha rebut un dur cop per la interrupció de les ajudes humanitàries d'USAID per part dels Estats Units. Precisament, una de les iniciatives que s'ha malgastat tenia com a objectiu millorar els sistemes de reg en els cultius agrícoles. Hi ha temps millors que aquest per a influir en aquesta mena de projectes i fins i tot per a parar-los, però el lideratge dels Estats Units ha demostrat que no importa les conseqüències.

Com esmentàvem en el reportatge de Sudan del Sud, paguen el canvi climàtic per les terres eternament inundades del 2894 d'ARGIA, a Sudan del Sud des de 2019 tenen pluja de sobres, que és el que des de llavors li falta al sud-oest d'Angola. En tots dos casos el culpable és el canvi climàtic i el desequilibri dels cicles de pluja que això comporta. Segons Peter Gleick, expert en el cicle d'aigua, aproximadament el 90% de les catàstrofes causades pel canvi climàtic estan lligades a escassetat d'aigua o a inundacions. Angola oi, qu'povo sap? (“Angola, què sap el poble?”) cantava Cesaria Evora. Almenys volíem informar-vos una mica sobre el país que sofreix la crisi humanitària que menys s'ha esmentat en el món.