Fa temps que un anunci em salta en el mòbil. Em promet que acolorirà el meu món. Amb aquesta aplicació podré comprar-la com un milionari. Productes barats, molt barats, fins i tot gratuïts. Han tocat en la diana del màrqueting que exigeix el moment històric sociològic. Aquesta coneguda aplicació no és, per descomptat, l'única, però aquesta, a més, va poder aprofitar la inflació que va suposar la pandèmia per a estendre-la per tot el món. S'ha encarit tot? Nosaltres us donarem l'oportunitat de continuar vivint amb la mateixa il·lusió.
Comprar-ho com un milionari. Almenys en quantitat, ja que no s'ofereix ni se sol·licita qualitat. Però, bo, al cap i a la fi, és el que impulsa el consumisme, no? I així acabem, desitjant coses que no necessitem i amuntegant objectes que no tenen cap valor, fins que acabem en la paperera. No, no tenen valor de barata, però tampoc tenen valor d'ús. Quin és el seu valor llavors? Comprar, gastar, tenir. I, en el fons, calmar els ànims i rebaixar el mico que ens ha produït aquest consumisme.
Es van inventar amb el lema. Històricament hem desitjat omplir un altre estatus, la passió que sembla estar en el nostre interior és inconfessable. Però, és suficient poder comprar les coses per a fer-nos creure que complim un altre estatus? Clarament, no. Segur que hi ha alguna cosa més…
L'Estat és jeràrquic per definició. No és horitzontal, és vertical. Per a complir (o sentir que complim) un altre estatus, sempre haurem de tenir a algú més per sota de nosaltres. I ser súbdit no significa una altra cosa que obeir. En una paraula, els criats.
Qui compleix llavors aquestes funcions?
Hem volgut complir un altre estatus, és una passió que sembla estar en el nostre interior. És suficient poder comprar les coses per a convèncer-nos que complim un altre estatus?
Davant la crisi de cures, els governs fa temps que trien de manera conscient: deixar a les famílies a costa de les famílies i, per a fer front a aquest mal pas que no té una solució fàcil, a molts dels quals han vingut de fora, en la seva majoria dones. I dic que és una opció conscient, perquè d'aquí venen totes les polítiques que hi ha darrere, començant per la llei d'estrangers, fins al punt de no admetre administrativament els estudis i la formació de tots aquests treballadors.
Antigament entraven com a criades a les cases dels rics els joves que havien anat dels pobles a les ciutats. Eren del mateix color i de la mateixa procedència; l'única diferència era la classe. Això, evidentment, revelava el conflicte de classes. Però, com hem vist, el fenomen ha canviat i s'ha estès. Ara, l'amo no té per què ser ric i les “criades”, com no eren als seus països, tampoc són d'una altra classe, sinó d'una altra procedència.
Però el dels empleats de llar no és l'únic exemple. Aquí estan, entre altres, les plataformes de delivery. Què vol, ho promet i algú ho farà per nosaltres? No puc menys que pensar en el famós cantant, al qual se li va ocórrer que necessitava unes quantes copes per a amagar els seus mugrons en hores innecessàries. O el model que pescava la seva patata a través de la truita. “On està la meva truita? ! On està la meva truita?”. Aquest grandíssim! Presa patates i ous i sé una persona funcional!
Heus aquí que a poc a poc som més del que som que dues potes del mecanisme de persuasió: la possibilitat d'acumular coses i coses, i la facilitat de sentir-nos amos.
Per cert, tots ells són exemples d'origen i raça, i també el primer, perquè sabem com s'han produït les trivialitats que provenen de la Xina. I ens és igual.
Continuarem comprant com a milionaris i el nostre món s'acolorirà.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Gaur buruko minez iritsi naiz etxera. Ostiral iluntze hotz bat da; ez du euririk ari, baina haizeak bota ditu lurrera bi kontainer eta korapilatu dit ilea. 23:39 dio telefonoak. Lagunekin afaldu dut gure ostiraleroko tabernan. Barre asko-asko egin dugu, eta bihotza bete-beteta... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Oldarraldia ari du EAEko administrazioa euskalduntzeko erabakien aurka, berriz ere, enegarren aldiz. Oraingoan berrikuntza eta guzti, espainiar epaitegiak eta alderdi eta sindikatu antieuskaldunak elkarlanean ari baitira. Ez dira izan akats tekniko-juridikoak zuzentzeko asmoz... [+]
Igande gaua. Umearen gelako atea itxi du, ez guztiz. Ordenagailu aurrean esertzeko momentua atzeratu nahi du. Ordu asko aurretik. Zazpietan jaiki da, eta, bihar ere, astelehena, hala jaikiko da. Pentsatu gabe ekiten badio, lortu dezake gauak pisu existentzialik ez izatea. Akats... [+]
Naomiren etxeko eskailerak igotzen ari dela datorkion usainak egiten dio memorian tiro. "Ez da sen ona, memoriaren eta emozioaren arteko lotura da. Baldintzapen klasikoa", pentsatzen du Peterrek bere golkorako Intermezzo-n, Sally Rooney irlandarraren azken eleberrian... [+]
Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]
Aspaldi pertsona oso zatar bat ezagutu nuen, urrun izatea komeni den pertsona horietako bat. Bere genero bereko pertsonengana zuzentzeko, gizonezkoengana, “bro” hitza erabili ohi zuen. Edozein zapaltzeko prest zegoen, bere helburuak lortzeko. Garai hartatik hitz... [+]
2020. urteko udaberrian lorategigintzak eta ortugintzak hartutako balioa gogoan, aisialdi aktibitate eta ingurune naturalarekin lotura gisa. Terraza eta etxeko loreontzietan hasitako ekintzak hiriko ortuen nekazaritzan jarraitu du, behin itxialdia bareturik. Historian zehar... [+]