Fa vint anys, un 15 de gener, un miler de persones es van reunir en Ainhize-Monjolos (Baxenabarre) per a celebrar la constitució de la Cambra d'Agricultura del País Basc EHLG. No obstant això, dies abans el prefecte dels Pirineus Atlàntics va enviar una carta al sindicat ELB, als alcaldes d'Iparralde, al president del Consell General dels Pirineus Atlàntics i als parlamentaris: En dir que "la naturalesa, els objectius i l'organització" de l'EHLG són il·legals, els va preguntar si havien de retrocedir en la creació de l'estructura. També donava instruccions als electes de no comparèixer en l'acte fundacional.

Mesos després, el 8 de juny, el prefecte va interposar la denúncia i quatre anys més tard s'iniciarien els judicis contra l'EHLG i el que fos president de l'associació, Mixel Berhokoirigoin. El representant de l'Estat francès va dir que s'havia prohibit l'ús de la denominació de cambra de cultiu, al·legant que aquest nom era d'una institució pública i que era il·legal perquè podria ocupar el lloc de la cambra de cultiu departamental. Al costat del prefecte es va instal·lar part civil la mateixa cambra de cultiu del departament que està en mans del sindicat FDSEA. Existia el risc de ser expulsat de manera definitiva o temporal (fins a cinc anys) i de ser empresonat durant un any en Berhokoirigoin. El procés va durar cinc anys, ja que la sentència favorable a l'EHLG va ser recorreguda en totes les ocasions pel procurador. Finalment, els va arribar el reconeixement definitiu el 6 de maig de 2010: La sentència absolutòria de l'EHLG va ser confirmada pel Tribunal de Pau, que va dictar sentència. "La ratificació de la sentència té una dimensió històrica per a Euskal Herria, però també social i territorial", va afirmar Berhokoirigoin en conèixer la sentència que va emetre Garzón.

L'època del judici, més ben dit, la de l'EHLG, on també van ser processades les Cases del Poble, els va ser desastrosa. En total van ser jutjats vint-i-set persones, que es trobaven en una situació financera precària i amb dificultats en el treball diari de l'associació. Però li van treure valor: “Ens va portar complicacions tremendes, però va donar molta força a l'estructura i al projecte”, recorda Iker Elosegi, coordinador general de l'associació.

Perquè EHLG ha estat construït sobre una protecció social forta i àmplia. D'una banda i el més important, el suport dels agricultors. Durant anys, el sindicat ELB va reivindicar una cambra de cultiu per a Ipar Euskal Herria, i aquest crit es va posar en primer lloc per a les eleccions departamentals de 2001: En el cas que Ipar Euskal Herria resultés vencedora, van deixar clar que crearien aquesta estructura pública. La campanya va ser molt càlida i es van instal·lar per primera vegada en Ipar Euskal Herria. Una vegada més es va proposar als del FDSEA que controlaven la cambra del departament un pas per a arribar a un acord, però van rebre un rotund rebuig de Pau.

D'aquesta manera, les cadires guanyades a nivell departamental s'haurien vist compromeses amb el repte de deixar buides les cadires i crear l'aparell per si mateixes. Tant el clam institucional com la imperiosa necessitat de donar resposta a la realitat dels agricultors. Fer costat als agricultors locals, promoure un model agrícola que prioritzi la qualitat i el benestar, garantir la instal·lació de joves i el futur de les petites granges, incorporar un cultiu sostenible i popular en un projecte territorial més general... tenien identificades les necessitats. Per a això, es va crear una cambra de cultiu alternativa que aspira a ser oficial alguna vegada.

També comptaven amb el suport dels electes i dels ciutadans en general: Dels 158 alcaldes de Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa, 110 es van mostrar a favor de la creació d'aquesta estructura i en l'època dels tribunals van rebre l'adhesió de 7.000 ciutadans i 1.000 càrrecs electes.
Han passat vint anys des de llavors i EHLG és el principal impulsor de l'agricultura popular i sostenible. "Ens hem convertit en una referència, per als agricultors, per als electes i per a la ciutadania en general. És el resultat del treball que s'ha emportat, la gent està contenta amb els serveis que ha rebut en l'EHLG", diu Elosegi.

Des de 2005, 2.870 agricultors han passat per Ainhize-Monjolos, que en 2024 compten amb unes 650 assistències, de les quals 89 apareixen per primera vegada. "Sempre augmenta el nombre d'agricultors que ajudem. Veient que el nombre d'agricultors va disminuint, queda clar que estem prenent lloc", diu Elosegi.

Òbviament, EHLG no és l'única estructura que es mou en el camp de l'agricultura sostenible; també estan les estructures que s'uneixen dins de la Federació Arrapitz –per citar algunes, l'Associació BLE, promotora del cultiu ecològic, l'AFOG, que acompanya als agricultors en la gestió i comptabilitat, el Lurzaindia i l'estructura de suport a la posada en marxa del projecte dels qui volen ser agricultors–. Però excepte excepcions, tots venen de les idees i de l'audàcia dels agricultors de l'ELB, i no de les oficines de la Cambra del Departament.

Com cada any, el 18 de gener van celebrar vint anys en Ainhize-Monjolos. Però des d'avui ja tenen data per a la gran festa: el 5 d'abril en Heleta.

L'estructura pública, sempre insuficient

Es tracta d'una associació d'EHLG, que compta amb una plantilla de vint treballadors i una estructura eficaç que compta amb un pressupost d'1.710.000 euros. Per això, els agricultors de l'OCDE continuen reivindicant una estructura pública. Entre ells es troba Maritxu Lopepe, que figura en la llista de l'ELB per les eleccions a la Cambra d'Agricultura del departament que se celebren aquest mes de gener: "Veient les dificultats que tenen els agricultors, la prioritat d'avui dia és assegurar una remuneració digna. Nosaltres diem que hi ha diferents maneres d'aconseguir-ho, i entre elles la de tenir eines prop de nosaltres. Per això veiem amb bons ulls la possibilitat de tenir una estructura per a Ipar Euskal Herria". Posa com a exemple la subvenció que l'any passat va votar el Col·legi Basc de Centres Urbans de cara a les petites granges.

Oficialment, l'EHLG va fer pública la seva petició de l'Oficina Pública d'Agricultura i Alimentació en la seva assemblea general de 2017. Aquest any neix la Mancomunitat Única d'Iparralde i, assumint la competència de l'agricultura, se'ls fa més factible que mai. En suport d'aquesta estructuració, la Mancomunitat Única de Municipis Bascos-Euskal Etxeak va elaborar un estudi jurídic en 2020 amb la finalitat d'analitzar les possibilitats i limitacions que el dret comporta. "No posem en qüestió la cambra de cultiu [del departament]. Però som la meitat del departament, és a dir, una estructura que representa a 158 pobles, i tenim competències en matèria d'agricultura. Per a poder dur a terme aquesta política necessitem un instrument jurídic", va afirmar el president de la Mancomunitat d'Iparralde, Jean- René Etchegaray, en l'assemblea general de l'EHLG d'aquest any.

Per contra, els representants de FDSEA es neguen a donar aquest tipus de proves. Es tracta, diuen, d'un "doblón" que respon a les necessitats dels testimonis agricultors des de la seu de la cambra d'agricultura del departament en Donapaleu (Baixa Navarra). S'han posat clarament en contra. No obstant això, des de 2017 les línies s'han mogut. En definitiva, no es tractaria d'una estructura pública, sinó d'una associació. Però és igual: estan en contra. El 12 de novembre de l'any passat es van presentar per primera vegada els estatuts de l'associació en la comissió d'agricultura i alimentació de la Mancomunitat. Etchegaray voldria reunir-se amb tots els agents del sector agrari i fundar-se a principis de 2025.

Aquesta estructuració està treballada detalladament. Inclou col·lectivitats públiques (col·legi urbà, departament, regió i estat), estructures del sector primari (amb la mateixa cambra de cultiu que EHLG), estructures dedicades al desenvolupament dels cultius (sindicats d'agricultors, federació d'Arrapitz, fundacions, cooperatives, sindicats de muntanya...) i la societat civil (estructures mediambientals, sindicats de treballadors, consumidors, Consell de Desenvolupament del País Basc...). L'objectiu és ser un espai de debat i propostes sobre les polítiques agràries i alimentàries de la CAB i Navarra.

2025: any de votació

Mentrestant, els agricultors de Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa estan cridats a votar en les eleccions de la cambra de cultiu del departament. Es realitzen durant sis anys, i enguany passen del 15 al 31 de gener. Hauran de triar entre els sindicats ELB, FDSEA/JA i CR Coordination Rural. Tres sindicats, tres models agraris: el cultiu popular i sostenible per part de l'ELB, el de l'agroindústria oberta en les últimes dècades per la FDSEA, i el CR que ha sorgit de ser crític a tothom i que a vegades té una lectura fàcil per a l'extrema dreta. Amb la majoria absoluta, el guanyador serà qui s'encarregui de dirigir el lideratge de la cambra de cultiu i d'orientar la política d'agricultura a nivell departamental. És el FDSEA en el poder a nivell departamental i en gairebé tots els departaments de l'Estat francès: Compta amb 84 departaments, 3 de CR i un de Confederation Paysanne, que engloba a l'ELB. Una vegada més, no s'esperen sorpreses, ja que l'ELB en Iparralde i la Confederation Paysanne en Biarno són capaces de guanyar la Bandera de la Petxina. La participació va ser del 54,2% en 2019, i a pesar que l'ELB va rebre prop del 54% dels vots d'Ipar Euskal Herria, es va situar en segon lloc a nivell departamental, amb un 24,2%.

Són dos els sentits en els quals juguen un paper fonamental en aquestes eleccions. D'una banda, es veurà a què dedicarà la profunda crisi que han sofert els pagesos: seran eleccions per a castigar el FDSEA que sempre està en el poder o l'agroindústria sortirà tan ràpid? Sortiran reforçades les alternatives ELB i Confederation Paysanne? Quins resultats obtindrà el jove sindicat CR que intenta extreure el seu suc d'aquesta crisi?

D'altra banda, els resultats en Ipar Euskal Herria tenen la seva importància: Seguirà l'OCDE sent la primera força? Aquests resultats són de gran importància per a arribar a l'assoliment de l'estructura pública d'Ipar Euskal Herria. La reivindicació del FDSEA es basa en una "qüestió política", que té a veure amb la lluita abertzale. No obstant això, l'OCDE porta el debat a la realitat de l'agricultura: el sector primari és radicalment diferent en Iparralde i Biarno –les granges petites i el cultiu de la muntanya principal al nostre país i les grans granges, la cereria i la monocultura en Biarno–. Per això Ipar Euskal Herria necessita una estructura pròpia que respongui a la seva realitat. Per això van crear l'ELB en 1982 i per això els agradaria aquesta estructura pública, com en 2005, també en 2025.