No som aire
Un amic que havia vist la Mitoedad en el Navarresa Sorra va qualificar de “tel·lúric” el que havia sentit. A mi també em va semblar el que havia vist de casa per la televisió.
Pot pensar-se que la passió i l'adhesió despertades per Mitoaroa es basen en la visibilitat del projecte, i així serà, però hi ha una cosa més profunda en el fenomen. A través de la pròpia resposta de Pello Reparaz, la resposta rebuda ha anat més enllà de l'esperat. Un espectacle no l'aconsegueix si no es connecta amb les sensacions de la gent.
Però, a què es vincula aquesta teluricidad en nosaltres? A quina flama?
Quan vaig ser del poble a viure a Pamplona, el trasllat em va causar esquerdes. Moltes coses van canviar, l'escola, les olors i els amics, entre altres, i vaig sofrir una gran pèrdua: contacte amb l'entorn natural, inclinació a la terra. Vaig perdre les olors dels arbres, l'herba i la terra (també els excrements de bestiar, tot cal dir-ho…) i vaig haver de registrar uns altres d'ambient urbà (mescla d'olor de gasolina, asfalt i cuines variades…). Els sorolls dels cotxes i dels tallers substituïen els traqueteos dels chiribit-parlotejant.
La naturalesa de la terra ens tira, la teluricidad, el desig de realitats tangibles i emocionants, una pedra al costat de l'ordinador
La mudança també en l'ambient lingüístic: El castellà de Zilbeti conservava els vells ressons del basc, i a Pamplona no van trigar a percebre'ls en la meva veu. Van posar l'etiqueta al meu castellà en el col·legi: rar (i jo em vaig quedar molt tímid).
Encara puc sentir la gran alegria que llavors m'embargava el cor en trepitjar la humida terra de Zilbeti o en abraçar un arbre (no és nou aquest gest saludable que fa de temporada). Aquella eufòria funcionava com una càrrega de piles, era un mànec per a avançar, ja era normal, però encara sentia una cosa artificial en la vida de la ciutat.
Igual que en l'època de la pandèmia, on la majoria de nosaltres ens va acollir amb passió per la naturalesa, semblava absolutament irreal per a fer front a la situació.
Vivim dividits?
La tecnologia i els avanços digitals ens empenyen a volar, a convertir-nos nosaltres també en aire; i amb ells solem avançar en un món globalitzat que ens converteix en una mica ser màgic.
Però també ens tira la naturalesa de la terra, la teluricidad, el desig de realitats tangibles i emocionants, una pedra al costat de l'ordinador, les velles llengües com a llengües universals, els dolls i el fang competint amb els bits i els perfums artificials. No som aire. Per sort.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]
Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]
Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]
En els últims anys, el concepte de política industrial ha reaparegut amb força a diferents nivells. L'organització que fos el martell del neoliberalisme, el Fons Monetari Internacional, subratlla en l'actualitat que els mercats han rebut la pressió que els governs prenguin... [+]
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]