Totes les coses succeeixen per alguna raó. Hem llegit aquesta coneguda frase que sembla evident en Gamonal. En el llibre de còmic En el ressò d'un record (Gamonal. El mateix record oihartzunean.la Ovella Vermella, 2021), i té la seva essència, ja que en Gamonal també es va produir un renou aquell 10 de gener de 2014, quan l'Ajuntament de Burgos, governat pel pp, es va obstinar a fer un costós bulevard.

La crisi econòmica continuava bufant amb força, i per a molts aquest projecte de milions d'euros era un balafiament, on els serveis públics escassejaven. Durant diversos dies, els veïns es van instal·lar enfront de les excavadores, van assaltar els bancs, van calar foc als contenidors i els policies van detenir a 46 persones en la zona. Al final, el bulevard no es va fer. Va ser llavors quan molts vam aprendre el nom d'aquell barri llunyà de Castella dels comuners, i aquesta victòria va ser la inspiradora d'altres lluites, per l'anomenat efecte Gamonal.

2025: l'aparcament és motiu de preocupació

El que avui s'acosti a Gamonal no notarà les conseqüències que va tenir aquella petita revolució de fa onze anys. Al carrer Vitòria, epicentre de les protestes, els autobusos públics circulen per aquí sota les llums led de Nadal, escoltaràs monòlegs d'humor fàcil a la casa de cultura on se celebraven les assemblees del barri, i si preguntes en les llibreries de Burgos, “ah sí, aquest Gamonal...”, et contestarà el bibliotecari com si fos un tabú.

Però el problema de fons segueix aquí i, per exemple, una de les principals preocupacions dels veïns i veïnes és ara un gran aparcament que volen fer a l'altura. Construir un edifici de diverses plantes que funcionaria sovint, no els sembla una bona idea ni per al trànsit, ni per a la caixa pública, ni per a la salut. Una altra lluita emergeix en Gamonal, una més al llarg de la seva història.

De fet, es pot aprendre molt de la història del barri. El còmic Gamonal, elaborat per la DIBUIXANT María de la Font i l'historiador Sergio Izquierdo, mostra com, més enllà de les protestes de 2014, s'ha madurat la personalitat dels gamonenses basant-se en testimoniatges reals. Així, veurem que l'evolució de molts altres barris obrers de característiques similars al País Basc no ha estat molt diferent.

Desertar de l'arada per a entrar a la fàbrica

El nom de Gamonal prové de la planta gamon o ambulant, que en el seu moment va créixer amb gran intensitat en aquestes prades regades pel riu Pic, per al menjar del bestiar. En l'Edat mitjana, Gamonal era un important poble amb nombrosos allotjaments, ja que es trobava en el centre del Camí de Santiago. En el barri encara es mantenen costums que el recorden, com la festa en la qual es reparteixen els llegums denominats titos. Però a partir del segle XIX Burgos va voler apropiar-se d'aquestes valuoses terres com a “reserva” per a l'expansió de la ciutat. L'annexió va ser oficialment realitzada en 1955 per les autoritats franquistes i poc després va ser triada per a construir un Pol Industrial, dopat per l'empresa amb incentius. Llavors va començar l'èxode dels pagesos dels pobles de la província.

“De seguida ens vam adonar que, a part d'aquestes fàbriques puercas que ens van devorar, aquí tot era com al nostre poble –explica en el còmic una d'aquestes persones que van emigrar a Gamonal–. Desertem del Gold per a ficar-nos en els blocs de ciment i continuar treballant en tota una vida repugnant”. És el mateix procés que ocorre avui dia en molts llocs: milers de migrants abandonen la seva pàtria a la recerca d'un futur millor, però de seguida comprenen que aquest paradís no és com el que li van dir.

La pèrdua de tot el que tenien i la necessitat de deixar-ho enrere va marcar el caràcter dels nous veïns. Gamonal va passar d'un dia per a un altre a ser el barri de les majors densitats de l'Estat espanyol –ara, amb 60.000 habitants, ocupa un terç de la població de la capital de Burgos–. Per a escalfar la butxaca a les empreses constructores es van recollir nombrosos blocs de cases gegants de maó i ciment ordenats sense sentit i amb escàs equipament o servei. Aquest va ser un dels germen de les lluites posteriors, perquè l'urbanisme també pot explicar moltes coses.

Gamonaldi a Guernica carregat de bombes

El bibliotecari que li hem preguntat sobre Gamonal no ens ha comptat molt, però ens ha donat una referència: La militarització de Gamonal (militarització de Gamonal) que acaba d'escriure Vicente Vivancos, expert en temes del barri. Incobi, 2023). Qui pensi que Burgos és una ciutat de sacerdots i militessis hauria de llegir-la per a distingir el gra de blat de la palla.

Des de finals del segle XIX, els militars s'havien fixat en Gamonal i s'havien apoderat d'unes terres en les quals es volia posar un camp de tir a canvi d'aigua potable. Posteriorment es va construir un aeròdrom, un dels pocs d'Espanya. En temps de guerra, aquest lloc es va convertir en escenari dels moviments de Francisco Franco, Emilio Mola i molts altres líders feixistes, amb la ciutadania callada com a testimoni. D'aquí van sortir carregats amb bombes els avions de la Legió Còndor que van assolar Guernica el 26 d'abril de 1937. Però els habitants de Gamonal també van sofrir l'experiència dels franquistes, ja que l'únic mestre del poble va ser afusellat.

En acabar la guerra, per ordre del general Juan Yagüe, els militars van ocupar més terres: “O van ser donades o expropiades en la cessió, no els van deixar una altra opció, què anaven a fer? Els militars van obtenir aquestes terres per diners de petons”, explica Vivancos. Així, a poc a poc, el poble envoltat de casernes i militaritzat va acabar sent el barri actual. En aquest asfixiant embut urbà, l'única sortida de Gamonal és el carrer Vitòria, l'antiga N-1, i la limitació física també genera un gran límit social.

Classisme i lluita de classes

Els veïns José Medina i Marcos Erro en Gamonal. La història des de baix (Gamonal. La història des de baix. Han escrit el llibre Traficants de Somnis, 2017), i en la presentació que es mostra en la xarxa expliquen molt bé fins a on arriba la sensació de vergonya i menyspreu d'alguns: “Un entrevistat ens deia que les llums de Nadal també són més lletges en Gamonal”. Per a molts de la capital encara és una barria del xandall i dels acudits malvats... Què és cridar al camió de recollida d'escombraries “Autobús de Gamonal”, si no és un classisme?

En els barris en els quals viu la classe obrera, en canvi, s'entenen entre si: parlen el llenguatge dels qui sofreixen els problemes quotidians de la vida real. Així ho hem llegit en el preàmbul del còmic Gamonal. En Gamonal és difícil avançar molt, i això ho han après bé els veïns i veïnes. Com escoltarem en el còmic des d'un rellotger anarquista, “aquí no hi ha dotació, ni espai verd, ni cap institut que no s'hagi aconseguit barallar”. En 1980 els preus dels bitllets d'autobús, en 2005 un aparcament subterrani... Sempre hi ha hagut algun motiu per a sortir al carrer. I encara que en les protestes contra el Bulevard de 2014 el moviment M15 va jugar un paper important, sense aquests antecedents no es pot entendre el foc que va provocar l'espurna.

Orgull entre blocs

Al desembre fa fred a Burgos i la línia d'autobús Arlemoción-Gamonal 01 ens ha portat directament fins al barri, però no ha parat en una estació, la qual cosa ha deslligat l'empipament d'una dona. L'exercici de memòria realitzat des de 2014 també ha suposat un cert apoderament entre els veïns, l'orgull de viure entre els blocs de cases. Quants d'ells són en els suburbis de les ciutats i pobles d'Euskal Herria?

L'antic Ateneu Popular ha passat a les mans del Centre Social Recuperat (CSR) en Gamonal. La Fundació Bancària Caixa de Burgos pretén derrocar-la d'un edifici ocupat decorat amb espectaculars murals, però de moment no l'han aconseguit. Un cartell penjant amb aquesta convocatòria: concentració el 16 de gener en la Plaça Major contra l'aparcament en altura. Per a quan llegeixis això ja haurà passat, però ara pots endevinar quin serà el següent capítol que representi la història d'aquest barri lluitador.