El president Nayib Bukele està sent lliurat a les grans corporacions i empreses El Salvador, segons han denunciat les organitzacions que treballen en la defensa dels drets humans i la terra. A més, sota l'excusa de la denominada “guerra contra bandes criminals”, autoritzen una vulneració permanent dels drets humans, perseguint i detenint als activistes. Enmig d'aquest caos es troba Vidalina Morales, presidenta de l'Associació per al Desenvolupament Econòmic i Social.

Quan i en quin context vau crear l'ADES? Quin és l'objectiu de l'associació?

Va ser creada fa 31 anys per la comunitat de Santa Marta, en 1993. En la dècada de 1980, quan el conflicte armat d'El Salvador estava en plena efervescència [el conflicte va durar entre 1980 i 1992] va sofrir atacs, es va refugiar a Hondures i va ser fundat per una comunitat que va tornar a Santa Marta en 1987.

Secundem, entre altres, a ADESCOS o Associacions de Desenvolupament Comunitari, així com a les organitzacions de dones. També treballem amb grups de diversitat sexual, hem estat part d'un procés de la comunitat educativa de Santa Marta, hem treballat en la gestió d'infraestructures...

Com a organització nascuda en 1993 per a gestionar la compra de terres per a la comunitat i ajudar als nostres joves en el procés educatiu, ens entenem com una comunitat que ha començat pel no-res. Avui dia treballem conjuntament amb les Juntes d'Aigües, les entitats locals que treballen en l'àmbit de l'aigua i les associacions entorn de l'agroecologia. En els últims temps hem treballat molt en el tema de l'agroecologia. Considerem que és una alternativa adequada a l'agricultura tradicional històricament imposada.

Diu vostè que van haver de fugir de Santa Marta. Va ser una de les zones més atacades en el conflicte armat d'El Salvador. Com ha influït això en la manera de construir la vostra comunitat?

Va ser un conflicte armat que va durar dotze anys a El Salvador, i que va acabar en 1992 amb la signatura dels Acords de Pau. L'exèrcit perseguia i matava als membres de les comunitats que llavors estaven organitzades, com per exemple en Santa Marta. A causa de la persecució militar vam haver de fugir a Hondures, on sis anys més tard, en 1987, vam tornar a Santa Marta. Som una comunitat històrica i hem aconseguit, per dir-ho d'alguna manera, allunyar-nos una mica de les formes de vida habituals dels llocs que ens envolten. Per exemple, hem adquirit serveis bàsics com l'energia elèctrica, tenim terres comunals, projectes d'aigua i habitatge, un sistema educatiu integral (preescolar a batxillerat), etc. Amb l'ajuda de l'organització i de l'associació ADES hem cobert les necessitats de la comunitat.

En 2017 van aconseguir aprovar la llei que va prohibir la indústria de la mineria metàl·lica. Com va ser el procés?

L'ADES va néixer per a ajudar a la comunitat de Santa Marta, però en la dècada de 2000 comencem a treballar amb altres comunitats del departament de Cabanyes i ens unim a la lluita contra la mineria metàl·lica. Des de 2004 fins a 2017 lluitem per una llei que prohibís la indústria minera, fins que el congrés va aprovar per unanimitat una llei que prohibís aquesta indústria. Tots els diputats, és a dir, 69, van votar a favor de la llei.

Mentre lluitàvem per la prohibició de la mineria metàl·lica, ens enfrontem a una demanda interposada per una transnacional canadenca a El Salvador, davant el Tribunal Internacional per a la Resolució de Desacords sobre Inversions (CIADI), a Washington. Vam estar sis anys mobilitzant-nos i vam aprendre inevitablement què era CIADI; la institució del Banc Mundial és, en definitiva, un dels tribunals que les empreses creen per a defensar els seus interessos.

Doncs bé, en 2016, aquest tribunal va dictar una sentència favorable a l'Estat salvadorenc. L'empresa canadenca reclamava al voltant de 250 milions d'euros a El Salvador, ja que les comunitats van renunciar al seu projecte d'explotació minera en Cabanyes. Va ser un triomf, però va portar amenaces, criminalització i assassinats, inclòs el d'una dona que es trobava en el vuitè mes d'embaràs. Però diguem que la lluita va tenir algun èxit, no és cert? Perquè l'Estat no va lliurar a l'empresa els diners que demanava. Va ser una lluita organitzada per les comunitats. L'equip d'advocats que va posar El Salvador va ser molt responsable.

Tal com va explicar en la seva intervenció a Bilbao, el Govern de Bukele s'obstina a restablir la indústria minera, no és així?

A partir de 2021, el Govern de Bukele es va sumar al Fòrum Intergovernamental sobre Mineria, Minerals, Metall i Desenvolupament Sostenible, que agrupa 77 països amb l'objectiu de promoure la mineria metàl·lica a nivell mundial. En 2022 va crear una nova llei paral·lela a la llei de prohibició de la mineria metàl·lica: Llei de creació de la Direcció General d'Hidrocarburs i Mines. Aquesta llei va suscitar les nostres sospites i comencem a denunciar el cas públicament. Aquest mateix any, el govern va gastar 45 milions de dòlars a revisar i actualitzar la llei de prohibició de la mineria metàl·lica, i comencem a mobilitzar-nos. Poc després i en aquest sentit, van ser detinguts membres de la comunitat de Santa Marta i de la nostra organització.

Es refereix al cas de “Els cinc de Santa Marta”?

Sí. Lluitem incessantment per alliberar els nostres companys. Al final va valer la pena, perquè van ser alliberats sota el “Règim d'Excepció” de Bukele, molt complicat. Des de març de 2022 vivim en un règim de vulneració de drets humans fonamentals aprovat per l'Assemblea Legislativa.

Van ser detinguts directament l'11 de gener de 2023, sense que es dugués a terme cap procés judicial, i al setembre d'aquest mateix any van ser arrestats en el seu domicili fins a octubre de 2024. Van ser alliberats en l'últim judici.

Referent a això cal assenyalar que a El Salvador s'han reforçat molt els moviments a favor de la terra, l'aigua i la vida. Moltes comunitats, organitzacions i associacions ens unim i aconseguim la llibertat dels nostres companys.

Què diries del règim de Bukele?

La militarització s'ha disparat en aquest règim. El Govern ha apostat per reforçar la seguretat i ha invertit molts diners en això. Gran part d'aquests diners el porta la Policia Nacional Civil que es va constituir en el marc dels Acords de Pau de 1992 i l'Exèrcit també rep una important quantitat. Hem normalitzat la presència de tancs de guerra als carrers sense estar en guerra.

Els qui treballem en defensa dels drets humans sofrim la persecució del règim, ens criminalitzen. Hi ha moltes persones innocents en la presó. No han tingut el procés judicial necessari, ens han negat aquest dret. Ens hem enfrontat a això amb els companys del cas “Els Cinc de Santa Marta”, però no ha passat el mateix amb tothom.

De les 72.000 persones que van ser detingudes en la "guerra contra bandes criminals" del règim d'excepció, 7.000 han estat alliberades recentment perquè són innocents, però estic segur que hi ha més persones innocents. L'organització humanitària d'Assistència Jurídica Humanitària d'El Salvador calcula que ja són unes 300 les persones que han mort a les presons de Bukele.

Quin lloc tenen els drets humans en règim d'exempció?

Els drets es vulneren de manera permanent, com s'ha dit, una persona és detinguda, no rep judici ni res i és empresonada. En la presó les condicions són pèssimes; hi ha aglomeracions, malalties, falta d'higiene...
Quan van alliberar els nostres companys, van sortir molt malalts, amb poc pes, desnodrits, i no van prendre medicaments per a tractar malalties com la diabetis o l'asma. És la realitat de tot el que hi ha entre les tanques.

El Salvador és el primer país del món que accepta la bitcoina com a moneda d'Estat, per decisió del Govern de Bukele. Ell i el dòlar estatunidenc són les monedes oficials...

El projecte governamental de convertir Bitcoina en una moneda nacional ha fracassat. La llei diu que pots usar aquesta moneda a El Salvador, està en circulació, però no funciona bé, perquè mai s'ha utilitzat. És com una cosa virtual, i en això s'ha gastat la fortuna de l'erari públic.

Des del moviment mediambiental hem renunciat a aquest projecte fallit. De fet, sabem que per a poder sostenir un projecte d'aquest tipus és necessari disposar de la tecnologia més alta, i El Salvador no té aquesta possibilitat. A més, els salvadorencs no hem demanat cap projecte d'aquest tipus, mai l'hem fet.

Creu que la monetització del bitcoin pot promoure megaprojectes?

Crèiem que s'anava a apostar per la indústria minera per a reforçar el projecte de Bitcoin, ja que en l'aprovació de la Llei d'Hidrocarburs a la qual he fet referència abans es va monetitzar la vitcoina. El Govern tenia molt clar que per a reforçar el projecte de la moneda virtual que tan bé va vendre a nivell internacional hauria de reforçar l'explotació minera per a crear més tard geotèrmics i/o termoelèctrics. Encara que de moment no ho ha estat, el Govern ha recuperat algun megaprojecte en tirar d'això.

Tenim uns governants que tenen una gran voluntat de desenvolupar megaprojectes, estan deixant al nostre país en mans de grans corporacions i empreses. La construcció de ports, aeroports i similars és una constant. També s'estan construint altres infraestructures turístiques i s'ha desallotjat a la multitud per a dur a terme els projectes. La megacárcel també es va practicar amb moltes persones que van ser desallotjades de les seves cases.

A pesar que som un país “pobre”, som molt rics en recursos naturals i ara el govern està oferint la nostra terra a les transnacionals perquè puguin explotar l'urani. Els rumors apunten al fet que hi ha cru en la costa salvadorenca, però encara no s'ha pogut confirmar. En aquests moments, el Govern està dissenyant projectes per a explotar el petroli.

I no sols això, sinó que també està negociant amb una empresa estatunidenca l'explotació d'un mineral, anomenat tori, que acaben de descobrir, i és possible que més endavant pugui instal·lar-se una planta d'energia nuclear. Aquest Govern posa en marxa grans projectes en detriment de la població i del nostre medi ambient.

Què sabeu sobre aquest projecte de tori?

És una cosa bastant nova i no hi ha molta informació. No obstant això, diverses xarxes ambientals han donat a conèixer que el Govern ja ha començat a fer negocis amb l'empresa estatunidenca Thorum.

De la mateixa manera hem sabut que en la zona de Cabanyes, en el meu departament d'origen, una empresa vol realitzar una explotació minera. El Govern està interessat a vendre i extreure els nostres recursos minerals, un interès mesquí, i això també ho estem denunciant en l'actualitat. Volen restaurar la indústria minera costi el que costi, a pesar que hi ha una llei que ho prohibeix.

De cara al futur, quins reptes té la comunitat que aposta pel desenvolupament sostenible i social?

Tenim molt clar que no volem una indústria minera a El Salvador. Sempre apostarem per processos com l'agroecologia i la sobirania alimentària, ja que el nostre país ha estat envaït per transnacionals com Monsanto. Això ha espatllat l'essència de conrear les nostres terres, ha contaminat també les terres i els rius d'aquí.

Volem viure d'una altra manera, i aquest és el nostre repte. També hem reforçat les nostres capacitats i relacions amb altres comunitats, defensem les nostres terres enfront dels interessos de les transnacionals, els nostres països “pobres”. Vivim aquí i volem continuar vivint aquí, apostant per l'agroecologia i la sobirania alimentària, tal com hem fet fins ara.