“Ja no som els vostres micos”
L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per part del Force Publiqui de Bèlgica va ser respost col·lectivament atacant les plantacions i les estacions ferroviàries.
En 1915, liderats per la líder espiritual María N’koi, es van revoltar per a lluitar contra els impostos colonials. Les autoritats van detenir i van exiliar a N´koi i els rebels van haver de refugiar-se a la muntanya. En les mines de Katanga, els colonitzadors temien que els miners esclaus reclutats prenguessin consciència de classe obrera. Per a evitar-ho, van utilitzar la violència genocida basada en el mite de la “barbàrie” africana, però “la classe obrera africana va continuar creixent”.
L'acabat de nomenar primer ministre, Patrice Lumumba (1925-1961), va denunciar en el seu primer discurs 80 anys d'opressió, davant el rei belga Boudewijn, i va dir clarament: “Ja no som els vostres micos”
En 1940 Alemanya va ocupar Bèlgica i va revolucionar la idea que la metròpoli europea era invencible. Fins llavors, els congolesos cridaven a l'estat belga Butlla Matadi (“La pedra trencadora”, sobrenom d'Henry Morton Stanley). En 1941 van iniciar una vaga en la mina Kikole de Katanga: “Si els negres de Kenya i Amèrica han derrotat als blancs a Europa, per què no podem derrotar-los aquí?”, deien. Per al final de la Segona Guerra Mundial, el descontentament dels ciutadans era general. A la fi de la dècada de 1950, Bèlgica havia perdut per complet el control sobre la seva colònia. El 30 de juny de 1960, els britànics van guanyar la independència.
L'acabat de nomenar primer ministre, Patrice Lumumba (1925-1961), va denunciar en el seu primer discurs 80 anys d'opressió, davant el rei belga Boudewijn, i va dir clarament: “Ja no som els vostres micos”. L'actitud de Lumumba en defensa de la justícia social va semblar no agradar massa als estatunidencs i belgues amb interessos en les mines del Congo, i el líder d'esquerres va ser torturat i eliminat amb ajuda de la CIA i els serveis secrets belgues.
Els assassinats de Lumumba, la secessió provisional de Katanga, la dictadura de Mobutu Sese Seko... no van aconseguir acabar amb el missatge. Avui dia, Centri Tricontinental assenyala que la lluita per la sobirania real i la dignitat continua, més encara quan “un panafrikanismo innovador està transformant Àfrica Occidental”. En el dossier es recorda a Frantz Fanon (1925-1961), revolucionari anticolonialista del Carib: “El destí de tots nosaltres està en joc al Congo”.
Lineal A duela 4.800-4.500 urte erabilitako idazkera minoikoa da. Berriki, Kretako Knossos jauregi ezagunean, bolizko objektu berezi bat aurkitu dute, ziurrenik zeremonia-zetro gisa erabiliko zutena. Objektuak bi idazkun ditu; bata, kirtenean, laburragoa da eta aurkitutako... [+]
Londres 1944. Una dona, de nom Dorothy, va ser fotografiada mentre realitzava labors de soldadura en el pont de Waterloo. No tenim més dades sobre Dorothy que el seu nom, però fins fa deu anys tampoc ho sabíem. La sèrie de fotografies va ser trobada en 2015 per la... [+]
Nafarroako Erriberako Andosilla herrian, sorpresa ugari ematen ari den indusketa arkeologikoa egiten ari dira Aranzadiko arkeologoak eta herritar boluntario taldeak. Resako aztarnategian orain arte oso ezezaguna zaigun Goi Erdi Aroko gizarteak hobeto ulertzeko aztarnak aurkitu... [+]
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Bilbo, 1954. Hiriko Alfer eta Gaizkileen Auzitegia homosexualen aurka jazartzen hasi zen, erregimen frankistak izen bereko legea (Ley de Vagos y Maleantes, 1933) espresuki horretarako egokitu ondoren. Frankismoak homosexualen aurka egiten zuen lehenago ere, eta 1970ean legea... [+]
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Deportazioaren Memoriarako Euskal Koordinakundeak aintzat hartu nahi ditu Hego Euskal Herrian jaio eta bizi ziren, eta 1940tik 1945era Bigarren Mundu Gerra zela eta deportazioa pairatu zuten herritarrak. Anton Gandarias Lekuona izango da haren lehendakaria, 1945ean naziek... [+]
Guardia Zibilaren historia bat - Hemendik alde egiteko arrazoiak izenburupean, datorren astean argitaratuko dugun 305. LARRUN aldizkariaren pasarte batzuk dira ondorengoak, erakunde armatuaren sorrera garaietan girotutakoak.
Iazko uztailean, ARGIAren 2.880. zenbakiko orrialdeotan genuen Bego Ariznabarreta Orbea. Bere aitaren gudaritzaz ari zen, eta 1936ko Gerra Zibilean lagun egindako Aking Chan, Xangai brigadista txinatarraz ere mintzatu zitzaigun. Oraindik orain, berriz, Gasteizen hartu ditu... [+]
Eskultura grekoerromatarrek bere garaian zuten itxurak ez du zerikusirik gaurkoarekin. Erabilitako materiala ez zuten bistan uzten. Orain badakigu kolore biziz margotzen zituztela eta jantziak eta apaingarriak ere eransten zizkietela. Bada, Cecilie Brøns Harvard... [+]
Aranzadi Zientzia Elkarteko Etnografia Sailaren zuzendari berria da Maite Errarte Zurutuza (Beasain, 1995), urrian Fermin Leizaolaren lekukoa hartu ondoren. Kultura materiala aztertzen jarraitzeko beharra azpimarratu du, gizartearen memoria eta bizimodu aldaketak erregistratzeko... [+]
Japonia, XV. mendea. Espioitzan eta hilketa ezkutuetan espezializatutako eliteko talde militarra sortu zen. Edo horixe uste du behintzat Stephen Turnbull historialari britainiarrak. Beste aditu batzuen ustez, askoz lehenago sortu ziren ninjak, duela 2.300-2.500 urte inguru. Eta... [+]