L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per part del Force Publiqui de Bèlgica va ser respost col·lectivament atacant les plantacions i les estacions ferroviàries.
En 1915, liderats per la líder espiritual María N’koi, es van revoltar per a lluitar contra els impostos colonials. Les autoritats van detenir i van exiliar a N´koi i els rebels van haver de refugiar-se a la muntanya. En les mines de Katanga, els colonitzadors temien que els miners esclaus reclutats prenguessin consciència de classe obrera. Per a evitar-ho, van utilitzar la violència genocida basada en el mite de la “barbàrie” africana, però “la classe obrera africana va continuar creixent”.
L'acabat de nomenar primer ministre, Patrice Lumumba (1925-1961), va denunciar en el seu primer discurs 80 anys d'opressió, davant el rei belga Boudewijn, i va dir clarament: “Ja no som els vostres micos”
En 1940 Alemanya va ocupar Bèlgica i va revolucionar la idea que la metròpoli europea era invencible. Fins llavors, els congolesos cridaven a l'estat belga Butlla Matadi (“La pedra trencadora”, sobrenom d'Henry Morton Stanley). En 1941 van iniciar una vaga en la mina Kikole de Katanga: “Si els negres de Kenya i Amèrica han derrotat als blancs a Europa, per què no podem derrotar-los aquí?”, deien. Per al final de la Segona Guerra Mundial, el descontentament dels ciutadans era general. A la fi de la dècada de 1950, Bèlgica havia perdut per complet el control sobre la seva colònia. El 30 de juny de 1960, els britànics van guanyar la independència.
L'acabat de nomenar primer ministre, Patrice Lumumba (1925-1961), va denunciar en el seu primer discurs 80 anys d'opressió, davant el rei belga Boudewijn, i va dir clarament: “Ja no som els vostres micos”. L'actitud de Lumumba en defensa de la justícia social va semblar no agradar massa als estatunidencs i belgues amb interessos en les mines del Congo, i el líder d'esquerres va ser torturat i eliminat amb ajuda de la CIA i els serveis secrets belgues.
Els assassinats de Lumumba, la secessió provisional de Katanga, la dictadura de Mobutu Sese Seko... no van aconseguir acabar amb el missatge. Avui dia, Centri Tricontinental assenyala que la lluita per la sobirania real i la dignitat continua, més encara quan “un panafrikanismo innovador està transformant Àfrica Occidental”. En el dossier es recorda a Frantz Fanon (1925-1961), revolucionari anticolonialista del Carib: “El destí de tots nosaltres està en joc al Congo”.
Copenhaguen, 18 de desembre de 1974 A les dotze del migdia va arribar un ferri al port, des d'on va desembarcar un grup d'uns 100 Santa Claus. Portaven amb si una oca gegantesca. La idea era fer una espècie de “Oca de Troia” i, en arribar a la ciutat, treure per dins els... [+]
Tennessee (els Estats Units), 1820. Neix l'esclau Nathan Green, conegut com Uncle Nearest o Oncle Nearest. No sabem exactament en quina data va néixer i, en general, tenim molt poques dades sobre ell fins a 1863, data en la qual va aconseguir l'emancipació. Sabem que a la fi de... [+]
Nova York, 1960. En una reunió de l'ONU es va adormir el ministre d'Exteriors de Nigèria i ambaixador de l'ONU, Jaja Wachucu. Nigèria acabava d'aconseguir la independència l'1 d'octubre. Per tant, Wachuku es convertia en el primer representant de l'ONU a Nigèria i acabava d'assumir... [+]
Avui dia, fa 50 anys, el moviment obrer d'Euskal Herria va escriure un capítol molt important de la seva història. En Hegoalde, uns 200.000 treballadors van realitzar una vaga general en protesta contra el règim franquista, que va durar dos mesos. Aquesta mobilització va... [+]
Investigadores de la Universitat Johns Hopkins han descobert diversos cilindres amb inscripcions en l'actual jaciment de Síria, el Tell Umm-el Falla. Els experts creuen que els signes escrits en aquestes peces de fang poden ser alfabètics.
En el segle XV a. Els cilindres s'han... [+]
Pamplona, 1939. A l'inici de l'any, la plaça de toros de la ciutat va ser utilitzada com a camp de concentració pels franquistes. Va tenir oficialment capacitat per a 3.000 presoners de guerra, en un moment en el qual no hi havia front a Navarra, per la qual cosa els tancats... [+]