Treballa en la Factoria Cultural d'Aiaraldea...Per a
influir en la promoció del basc, primer creem la Finestra de Comunicació Aiaraldea, el mitjà de comunicació actual. Després, creem l'espai Faktoria, a més de projectes de comunicació per a enfortir l'ús del basc, entenent que necessitàvem projectes comunitaris. Així, a més de la comunicació, comencem a treballar el feminisme, la sobirania alimentària, l'educació, la cultura i l'economia social transformadora, entre altres.

La Factoria és de 2021...
Espai Faktoria si. I des de llavors estem oferint escenari als creadors, organitzant estades creatives, ajudant a les dones nouvingudes i empoderades, elaborant guies pedagògiques, escola o “Niu de famílies” i colònies, teixint xarxes i visibilitzant als productors locals i als quals treballen en l'agroecologia, promovent una economia basada en altres valors amb les plaques energètiques... Estem treballant en infinitat de tasques, però sempre en l'articulació, xarxa i transformació de la comunitat del basc.El nom
de l'Ajuntament d'Amurrio està brut últimament, després de diversos passos en el camí de la normalització del basc: tècnic de basc, reducció de perfils lingüístics en el poliesportiu, actitud cap a la Factoria d'Aiaraldea...

No ens ha reconegut el treball que realitza aquest mitjà en basc, amb una subvenció de 6.000 euros. Segons la nostra lectura, els mitjans de comunicació en basc són absolutament estratègics, màximament en aquesta era digital, per la qual cosa les polítiques lingüístiques haurien de donar suport a aquest tipus de projectes. Som un projecte sense ànim de lucre, que guanya la societat, i el basc, perquè posem veu, imatge i so als nous de totes les vores.

En 2013 vam conèixer a Josune Irabien en ARGIA com a alcaldessa d'Amurrio. Actualment és Directora de Promoció del Basc del Govern Basc. A Amurrio, el basca marxa enrere.
Demanem la seva mediació...

Àmbit castellà, Llodio.
Sí. Gran coneixement, entre els menors d'una edat, però molt poc ús. Jo, no obstant això, en favor de l'esperança, diré que la creació de projectes com Faktoria o Aiaraldea Komunikazioa Komunikabideak ha fet que es notin petites transformacions i que el creixement, almenys en els nostres propis espais i productes, s'hagi produït.

En 2021 vau obrir aquesta Factoria d'Aiaraldea...
Amb l'objectiu de convertir-se en el centre d'inspiració del basc. A qui ve aquí li demanem això, compromís amb el basc, fer passos, col·lectivitzar la responsabilitat, alimentar als nous individus, ajudar a materialitzar el nostre projecte i potenciar la transformació. La vida va canviant, també la societat, com es veu en l'educació, en la vida, en l'alimentació, en la cultura... I aquí està el nostre repte, és a dir, adaptar els nostres projectes i espais a nous temps, formes, necessitats, cossos o identitats.

El Kafe Antzokia de Bilbao, el Laba de Pamplona, el Centre Cultural Izaskun Arrue de Vitòria-Gasteiz, Sant Agustí d'Azpeitia... estan en el centre dels pobles urbans, a diferència d'aquesta Fakoria, que es troba en el polígon industrial de Llodio.
Ja, ja! Perquè és la fàbrica de somnis! El nostre lema és la factoria per a viure i somiar. El nostre projecte no és només de Laudio, sinó de la comarca: abasten nou municipis, des d'Orduña fins a Orozko, Arrankudiaga, Zollo i Artziniega... perquè aquest és el nostre àmbit de vida social. Aquesta identitat d'Aiaraldea, per exemple, no existia abans de 2009, és a dir, fins a l'any en què creguem l'associació Aiaraldea Komunikazio Leihoa i creguem un mitjà de comunicació en el treball en xarxa. La Quadrilla d'Ayala pertany a Àlaba, mentre que els municipis d'Orozko, Arrankudiaga, Zollo i Arakaldo són els de Bizkaia. Però la nostra comarca social és Aiaraldea. Això també és significatiu, ja que aquest projecte ha encertat en la cohesió i en l'engranatge. No ho hauria endevinat en altres aspectes, però almenys en això sí.

Polígon Industrial de Llodio.
Vam recórrer la comarca recorrent els diferents espais, als voltants d'Amurrio i Llodio, sobretot, perquè són els pobles amb major massa de població. A Laudio, ens va sorgir l'oportunitat de comprar aquest pavelló, i seguim endavant. Es troba en el polígon industrial, però a deu minuts caminant del centre. Disposa d'una estació de tren a dos minuts i, al costat d'ella, el riu Nervión, un lloc d'anada i tornada, tant per a passejar com per a fer esport. No està en el nucli urbà, és veritat, i pot ser que això també sigui un límit psicològic, que alguns facin un esforç per a arribar fins aquí. Però no és un impediment. I també té un costat bo: més espai per a organitzar les coses.

Quin treball realitza en la Factoria Aiaraldea?
En aquesta casa tots fem de tot! He cursat estudis de periodista, i des dels meus inicis parlo en el projecte Aiaraldea. Vaig anar creant mitjans de comunicació amb altres amics, i des de llavors he estat allí la major part dels anys. En 2017 creem una línia de feminisme i, en la majoria dels casos, m'he dedicat tant a la comunicació com al feminisme, encara que en l'actualitat estic immers en el feminisme i la gestió. Estem fent una reflexió estratègica, explorant els camins a seguir per aquest projecte per a 2030. Ara parlo en aquestes cantonades. En el futur on treballaré i en quin, no ho sé, però segur que continuaré treballant en el projecte Aiaraldea content i en tot. Soc membre d'Aiaraldea Faktoria, com tots els altres!

Membre... Nascut i criat a Laudio, curses estudis universitaris i treballes al poble. Periodistes, bertsolaris, músics, agents...
Decideixo de moment a què agarrar-me i què donar. Soc un rostidor de moltes olles, sempre estic en salsa i toco la salsa segons el moment. M'agrada molt crear, i les meves professions socials poden ser tant creadores com venedores de pastissos. Jo sempre estic provant noves salses, d'una banda i per un altre, a veure què surt d'aquí i d'allà, intentant sempre gaudir del camí, sense centrar-me en el resultat. En això estic...

Des de quan et fiques en algun embolic gros?Vaig començar a cantar bertsos als
16 anys, i encara segueixo. Han passat vint anys! Pel que fa a la música, a casa hem estat molt aficionats a la música. Cantàvem sempre en el cotxe. Formem un grup musical anomenat Uluka, en el qual vam fer quatre anys de plaça en plaça, portant a escena les nostres pròpies cançons. De sobte, abans que ens canséssim nosaltres, donem per finalitzat el cicle d'aquell projecte, celebrem i tanquem Uluka. Després de la pandèmia, la meva germana va tornar a escalfar-me les orelles, per a tornar a començar a cantar, també pesquem un pianista d'Orduña, comencem a improvisar i creem Pompes.

El grup de música.
Sí. Estem gaudint molt. Hem inventat noves cançons, estem experimentant nous discursos i formes, jugant, tenim un projecte alliberador i transformador que ens planteja un petit repte. No volem fer molts concerts, el nostre objectiu és fer i gaudir les nostres cançons, i si és possible, gravar-les dignament, no en la chatarrería dels nostres mòbils. I ho vam fer: gravem un disc, el vam posar en Youtube, i llest! No hem dedicat res més a la difusió, perquè per a nosaltres no era important.

Com saps cosir totes aquestes parts de tu?Em sembla
molt important posar en el centre l'autocura i la cura mútua, i saber connectar-lo i desconnectar-lo. El temps no existeix, el temps que prens per a fer un, el temps que et deixes per a fer l'altre. La vida és simple, nosaltres la compliquem. Conjugar, per tant, espais, accions i entorns que m'estimulen, personals, socials i naturals, buscant l'equilibri. Quan veig que estic de gom a gom, em poso el fre: “M'agradaria participar en la vostra intenció, però no estic en condicions de ficar-me en més embolics. Estic desbordat, no puc comprometre'm en res més”.

És a dir, que has après a dir que no.
Tinc 36 anys i he après a reconèixer-me, he après que no passa res si no puc desenvolupar en aquest moment concret el que vull fer, que demà també començarà el dia el dia, que el món continuarà donant voltes i, amb el món, nosaltres també. No cal complicar-se avui en una impossibilitat, sabent que demà aquest mateix nus pot ser una oportunitat, que podem agarrar-ho, que seguirem endavant. No tinc gens de por a això, i m'agrada fer arribar aquest missatge als altres, als 35 anys –desgraciadament– que jo he necessitat per a aprendre, perquè els altres no triguin tant de temps: “Tranquil, no tot és possible. La vida és prendre decisions, triar”. Igual que en el cas del fotògraf, per a poder capturar un element en la imatge, ha de deixar fora a uns altres.

Vius en basc en la zona castellanoparlant.
Vaig néixer basc i viu en basc en un camp castellanoparlant. És possible. Viure en basc és una opció, un dret, tan estimulant com factible. No poso condicions. La persona i la identitat són una unitat dins de mi, viure en basca no significa tancar les portes a altres llengües i cultures. No els tanco portes. Me'ls faré de petons i d'orelles. Vaig néixer, vaig créixer i viu en basc, i la majoria de les persones que em relacionen saben que la meva llengua de comunicació és el basc, que també desenvolupo la meva visió de vida des del basc, fent aquesta elecció conscient.

També esteu treballant intensament amb els migrants.
Des del feminisme, des de l'associació Bor-bor, estem treballant amb els nouvinguts. És molt especial l'intent d'acostar-se al punt de partida neutre. En el meu cas, no dominar el castellà tan bé com el basc, m'ajuda a entendre la situació que viuen molts nouvinguts en aquest país. Tenim codis lingüístics diferents, codis culturals diferents, formes de vida, costums i oci diferents a les nostres. Algun dia haurem d'endevinar com es desenvolupa aquesta convivència? Per exemple, elaborem el diccionari social Bizi, partint del feminisme. Va ser molt enriquidor.

Un diccionari social?
Sí, preguntem als nouvinguts a la comarca, o en qualsevol lloc, quines frases o frases necessitaven per a viure, com les frases importants, i publiquem cadascuna d'elles en vuit idiomes: “Hola, jo soc així”, o Necessites ajuda? Et puc ajudar?”, “On està l'estació de tren?”... Roba, expressions relacionades amb la salut, alguns verbs… Aquests són els que se'ns ocorren. En els processos participatius amb nouvinguts es produïen: “On està el consolat?”, per exemple, o els noms dels utensilis domèstics. A nosaltres mai se'ns hauria ocorregut la idea que molts nouvinguts necessiten basar-se a saber on es troba el consolat. Un jutjat, potser. Però el consolat?

Segur que no pensem.Això ens mostra
el lluny que estem els uns dels altres. Sobretot, nosaltres estem lluny, som els que hem de treballar, aquest exercici de desempoderamiento. Som nosaltres els que hem de buscar aquesta inclusió. Es diu fàcilment: “Jo estic a favor de la diversitat d'aquest país, no soc gens racista!”. Dit això, fem alguna cosa més per aquesta causa? Res? Segur que no som racistes? Segur que no som classicistes?

*          *          *

Uluka
“L'exercici d'apoderament va ser important. Em vaig posar a escena amb nous registres, a la guitarra. Allò em portava una altra tensió, una incertesa. No sentia límit de bertsos, però només vaig agafar la guitarra i vaig cantar en públic. Va ser una fase molt bonica, la tanquem amb un concert especial".

Periodisme
"Trobo a faltar el periodisme, però intent buscar el que em falta en un altre àmbit: des del feminisme, organitzem tertúlies i faig entrevistes. Per tant, en aquest rol tinc el poder o el privilegi d'anar a l'arrel del problema, i la legitimitat, si el context ho permet, i si l'ambient és aquest. Em falta periodisme, però també busco la manera de practicar-ho”.

“L'any passat
vam començar l'exercici de fer un balanç social del treball d'Aiaraldeko Faktoria i és evident que donem una gran visibilitat al basc. No ens adonem que estem treballant tots els dies, però aquest balanç social ens demostra que l'impacte és molt gran".