Les negociacions que s'han dut a terme en Busan (Corea del Sud) entre el 25 de novembre i l'1 de desembre han passat bastant desapercebudes. Tal com explicàvem en l'article 2.849 d'ARGIA de l'any passat, la solució a la contaminació per plàstic consisteix a reduir l'ús, fa dos anys 170 estats del món van començar un cicle de cim per a buscar una solució a la contaminació per plàstics. Amb motiu de l'última reunió, Juan Carlos Monterrey Gómez, cap de la delegació de Panamà, va assenyalar: “El plàstic és una arma de destrucció massiva; aquí no estem negociant cap conveni, és el conveni més important per a la supervivència de la humanitat des de l'Acord de París sobre el clima de 2015”.

No obstant això, alguns estats han estat obstaculitzant les negociacions i, en lloc d'arribar a un acord global, el fracàs s'ha imposat en l'últim cim del cicle. Sense sorpreses, han estat els grans venedors de petroli, i per tant de plàstic, els que han estat obstaculitzant l'acord, especialment l'Aràbia Saudita, l'Iran i Rússia. Un diplomàtic europeu ha descrit a l'agència AFP com un obstacle, en els últims dies es parlen unes 60 converses de cinc minuts cadascuna, amb el pretext de canviar una frase al projecte de conveni. En una declaració molt diplomàtica, el president del Comitè Intergovernamental sobre Contaminació Plàstica, l'equatorià Luis vagis Valdivieso, ha destacat que "hi ha qüestions crítiques que encara impedeixen un acord global" i que "es necessita més temps per a solucionar-les de manera efectiva". Monterrey Gómez, per part seva, ha denunciat "la traïció a nivell mundial" d'una manera "més directa". Aquestes negociacions són més complicades que una xarxa de pesca de polietilè perduda en la mar.

Escombraries de rics, verí de pobres

Aquesta contaminació no és evident en tots, i moltes tendències poden distorsionar la nostra percepció. Els macrocáculos de plàstic d'ahir (ampolles, bosses, joguines...) no han desaparegut, sinó que s'han triturat i s'han difós per tot el planeta. S'han convertit en els microplàstics actuals i el seu número continuarà augmentant mentre continuem fabricant el nou plàstic. A més, sobretot en la mar, les quantitats de macros i microplàstics poden variar molt depenent del lloc: El Mediterrani, per exemple, només té l'1% de l'aigua de la mar del món, però només el 7% dels microplàstics del món. En la superfície del Golf de Bizkaia hi ha diverses zones d'apilaments on hi ha 10.000 vegades més residus que en la zona. I, sobretot, que els grans productors de residus del nord global exportin la contaminació de plàstics a països més pobres, allí s'acumula la part del problema que hem eliminat. Durant molt de temps, eren importats per diversos països del sud-est asiàtic, però la Xina i altres van decidir reduir-los, redirigint gran part d'ells a Indonèsia.

En teoria, Indonèsia només importa reciclables, però també entren molts desaprofitaments il·legals. A més, pel fet que les escombraries en paper pot arribar a ser un 2% plàstica, diversos països del nord global introdueixen intencionadament escombraries plàstiques del 2% entre els papers reciclables que envia a Indonèsia. Aquest 2% són unes 60.000 tones a l'any, que s'acumulen a les 260.000 tones de plàstic que s'envien cada any "oficialment reciclables". El motiu de l'enviament és que el reciclatge del plàstic sol ser més car que la producció del nou. Aquest plàstic "plegat" del 2% que va a Indonèsia el classifica la pròpia població, tirant el que no és reciclable o utilitzant-lo com a combustible en cases o fàbriques, perquè és més barat que la fusta.Una
fàbrica de tofu de la ciutat de Tropode, per exemple, utilitza aquest plàstic com a combustible per a produir el tofu. En el procés, la pols cau a terra i es menja amb les gallines de voltant. Tal com s'explica en l'informe Plastic Waste Poisons Indonèsia´s food chain (Les escombraries plàstiques enverina la cadena de menjar d'Indonèsia), el nivell de dioxina en els arrolces és de 70 vegades l'autoritzat a Europa, i a més de la dioxina es mesuren a un nivell alt els PCB, PBDE, SCCP i PFOS. Sense sorpreses, la població que més microplàstics ingereix en el món és la d'Indonèsia: 15 grams al mes, 100 vegades més que als Estats Units.

Nivells no gestionables

Si es manté la tendència actual, en 2060 es triplicarà l'ús del plàstic i, per tant, la quantitat d'escombraries de plàstic. Però, dins d'una dècada, el món no podrà gestionar els nivells d'escombraries plàstiques, segons ha declarat la ministra noruega de Desenvolupament, Anne Beathe Tvinnereim en la Cimera de Busan.

Cada any es descobreixen més zones on es dispersen els microplàstics. Sabíem que en les places humanes, en les venes de sang, en el cervell o en l'esperma es troben micro o nanoplàstics que perjudiquen la nostra salut –infarts, vessaments d'espiga o problemes neurològics, entre altres–. També sabíem que es dispersen per l'atmosfera, però un nou estudi de la Universitat de Pennsilvània ens ha ensenyat que poden facilitar la formació de núvols. Les partícules de pols solen formar núvols, en condensar-se el vapor en gotes d'aigua o cristalls de gel; els microplàstics tenen característiques similars, però la condensació es produeix a temperatures entre 5 i 10 graus superiors a les pólvores. D'altra banda, els núvols de microplàstics porten més gel, la qual cosa dona als núvols característics diferents quant a la reflexió dels raigs solars i a la captura de les radiacions terrestres.Els autors
de la recerca, Miriam Freedman i Heidi Buss, asseguren que encara no es coneixen les conseqüències climàtiques d'aquest fet. No obstant això, els efectes del canvi climàtic eren massa, encara que no s'afegís una certa incontrolable geoingeniería.