La quota de tonyina vermella corresponent als pescadors bascos actualment es pesca en la mar Mediterrània, per la qual cosa l'aportació d'aquesta quota a la nostra costa és una bona notícia des del punt de vista del sector. O potser no tant? Quines conseqüències té una major industrialització de la pesca? Qui menjarà allí la tonyina engreixada? Què diuen els pescadors locals?

Amb l'objectiu de donar resposta a l'interès de la ciutadania, l'Associació de Basca Artzape, el Museu Ecoactivo Mater Ontzi i el Centre d'Intel·ligència de Contaminació Marina i Economia Blava BluePoint van organitzar una taula rodona el 14 de novembre en Getaria. L'objectiu era clar: fomentar la reflexió, difondre inquietuds, preguntes i dubtes i tenir l'oportunitat de parlar en la plaça del poble. Per a això, van envoltar a quatre oradors de primera fila: Leandro Azkue, director de Pesca i Aqüicultura del Govern Basc; Lorea Flores, coordinadora de Geenpeac del País Basc; Leo Belaustegi Ondarroa, ex pescador i membre de l'Associació 12 Milles; i Tomás Otamendi, president de l'Associació d'Amarristas Malkorbe i pescador esportiu. Izaskun Suberbiola, responsable del Vaixell Museu Ecoactivo Mater, no va poder assistir a la cita per qüestions d'última hora. Com a moderadora va actuar la ciutadana Mirene Begiristain, qui va iniciar la taula: "La crisi climàtica està afectant de forma molt significativa a diversos territoris, inclòs la mar, on s'està produint. Entenent que el viver que s'està posant en marxa pot formar part d'ell, volem portar aquí les preguntes, el coneixement i la informació que puguem tenir sobre aquest tema".

En aquest vídeo es pot escoltar tota la taula rodona:

Què sabem del viver Zimarroi?

Acaben d'arrencar a la riba del País Basc la primera granja de tonyina vermella o tonyina vermella. L'embarcació s'ha desembarcat en Getaria (Guipúscoa), a 3,6 milles del port guipuscoà. Es tracta de dues gàbies de 50 metres de diàmetre i 40 metres de profunditat, i si les proves funcionen, al juny s'encebaran unes 50 tonyines vermells en la zona. L'objectiu és engreixar 1.100 tones en tres o quatre anys. El projecte ha estat impulsat pel Govern Basc amb el vistiplau de les confraries de Bizkaia i Guipúscoa i el vistiplau dels ajuntaments de Zarautz i Getaria. Per a dissenyar i construir el projecte s'ha creat l'empresa Itsas Balfego, situada entre l'empresa catalana Balfegó i Azti.

Això és el que sabem i, pel que sembla, no gaire més, ja que la incertesa i la falta d'informació es van generalitzar en la taula rodona davant la ciutadania. El punt de partida d'Otamendi van ser els obstacles per a la navegació, a tres milles i mitja del port, ja que ningú els ha passat l'avís ni els ha donat la seguretat que han de donar. "L'Administració no ens ha dit res".
Aquest viver ha tornat a posar de manifest, entre altres qüestions, el tema de les quotes. Belaustegi va explicar que, a causa de la distribució de les quotes, els pescadors que es dediquen a petits arts no tenen la possibilitat de capturar als cimarrones, mentre que "els grans tenen quota, no volen pescar-los i estan venent aquesta quota".Azkue ho va corroborar: "S'embeni quota de tonyina d'aquí a dues grans empreses del Mediterrani", ha assenyalat. A Otamendi també el preocupa la transferència de les quotes que podrien correspondre a la pesca artesanal autòctona. Azkue, no obstant això, ho veu d'una altra manera i va dir que amb aquest projecte volen posar a prova "si és possible traslladar a la mar Cantàbrica la quota que ara s'engreixa al Mediterrani i que aquí es generi una nova activitat econòmica".

Així va dir el Govern a la porta de Balfegó: "Ens vam posar en contacte amb l'empresa Balfegó per a fer una prova que permetés engreixar part de la nostra quota actual de pescadors bascos en la mar Cantàbrica. Per a això, s'ha creat el Balfego Marítim. Els vam posar la condició que la meitat de l'empresa fos propietat d'AZTI. Els nostres científics i tècnics estudiaran la qualitat i el futur econòmic de la tonyina que es pesca". En la premsa s'informa que el 30% de la propietat de Balfego Marítim és d'AZTI i el 70% de Balfego, dada que va desmentir Azkue i que s'estima que totes dues entitats tindran la meitat de propietat. Quant als comptes, hi ha un apartat sense aclarir: el capital social de la nova empresa és de 250.000 euros –cada soci aporta 125.000 euros–, però el cost del projecte ha passat de 2.000.000 euros. D'on traurà la resta dels diners? Azkue va dir que el 70-75% es pagarà a través d'ajudes europees, però, si es fan comptes, el 25% dels dos milions són 500.000 euros, el doble del que han aportat els dos accionistes.

Per què Balfegó? Segons el director de Pesca i Aqüicultura del Govern Basc, "perquè és el que més confiança ens dona en les dues grans empreses a engreixar (...) la seva tonyina és molt conegut en el mercat i serà un bon company de viatge si les proves surten bé". Per tant, el Govern vol anar al gran, perquè, d'altra banda, es referiria a la pregunta de Belaustegi: "Potser no som capaços de posar en marxa aquest peix entre les confraries i les federacions, en lloc de fundar el Balfegó Marítim, sense tenir relació amb Balfegó o, si cal, posar un viver? ". També està en l'aire on es realitzaran les vendes. Otamendi ha explicat que "tal com està la tonyina, ja no és un aliment, és un article de luxe" i per això tots "li segueixen".

Chicharro i verdel per als tonyina?

En les gàbies que s'instal·lin en Getaria, els cimarrones s'engreixaran o “greixaran”. Flores va aclarir que "perquè una tonyina d'aquest tipus pugui pescar un quilo es necessiten 20 kg més de peix", la qual cosa equival a uns 700 kg de peix. A més, "cal pescar peixos que puguin ser els nostres aliments per a engreixar aquests ocells. Per tant, s'entra directament en la competència amb l'alimentació humana». Segons Azkue, «les espècies que es pesquen aquí però no es mengen: sardines, chicharros, verdeles i macaelas» s'utilitzaran per a l'ordi. Belaustegi es va oposar: "com pot dir això un responsable del Govern Basc? En els nostres menjadors milers de nens mengen 2-3 vegades per setmana pescat i és un peix portat de tots els oceans. Ningú sap de qualitat. I el chicharro, verdel, sardina… que agafem s'utilitzarà per a engreixar els cimarrones? Això és inacceptable." Flores també s'ha mostrat desconfiat: "Això no sol ser el més habitual, ja que els peixos autòctons tenen un valor econòmic i normalment es destinen a alimentar als éssers humans. Llavors, en moltes ocasions, aquests peixos s'utilitzen per a alimentar als peixos que es pesquen en altres països, normalment a Àfrica i Sud-amèrica. Això genera una violació dels drets humans".

A més del menjar, Flores va advertir de la contaminació química (antibiòtics, excrements, etc.) i de l'eutrofització que suposa acumular tants animals en un mateix lloc. Es denomina eutrofització a la presència en un ecosistema d'un nombre insòlit de nutrients, generalment a causa de l'acció humana. Flores va observar: "No té sentit que la nostra mar, els nostres recursos pesquers, s'esgoti els nostres pescadors per a un producte externalitzat en el qual es deixin tots els impactes ambientals".

On va el vell?

De cara a les dades de Balfegó, en 2024, amb la compra de quotes als pescadors, l'empresa ha tingut l'oportunitat de capturar 3.087 tones de tonyines vermelles i a penes dotze dies per a treure'ls de les gàbies. Balfegó és un comercialitzador a l'engròs i el comprador també el té. Actualment, exporta el 75% de la producció de tonyina vermella a països com els Estats Units, el Regne Unit, Corea, Alemanya, Emirats Àrabs, Portugal, el Japó i un total de 32 països. Les seves ganes de continuar treballant en el mercat estranger són evidents, ja que va participar en les III Jornades de Mercats Internacionals, on l'objectiu era analitzar com potenciar els negocis als Estats Units. Almenys, és dubtós que la tonyina que creixi en Getaria Itsas Balfego es consumeixi als pobles de voltant.

El que es posarà en marxa en Getaria és un projecte amb un any de prova. Segons ha informat el membre del Govern Basc, "totes les recerques d'AZTI seran públiques i dins d'un any se sabrà el que ha donat i les possibilitats que ofereix el projecte". En aquests estudis, el portaveu de Greenpeace li va demanar que "fes una anàlisi real i sincera dels impactes ambientals que nega, ja que el risc és real i que, si es donessin, se suspendria el projecte". El president de la comissió de Malkorbe, per part seva, va voler destacar el següent: "Si alguns drets històrics derivats de la pesca artesanal poden veure's alterats en la pràctica de la pesca industrial, això és pel fet que l'administració, el poder legislatiu i el lobby de tonyina van de bracet".

El col·loqui, ple de preguntes i dubtes, va acabar amb més preguntes que respostes. El que és clar és que hi ha preocupació i incertesa sobre el model i el sector pesquer i que aquest projecte pot ser un pas més cap a la industrialització i privatització del sector que cap a la sostenibilitat.

EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC

La responsable de Greenpeace, Lorea Flores, va estar en el programa Egonarria parlant sobre els vivers de tonyina (a baix es troba l'entrevista).
Va dir: "Sospitem que el canvi climàtic està provocant un augment de la temperatura de la mar i que, pel fet que el Mediterrani està experimentant una pujada més ràpida, les piscifactories locals comencen a veure's afectades i a tenir una producció menys bona. Per contra, abans Kantauri no era tan atractiu per a aquesta espècie precisament per la temperatura, però ara pot estar més a gust. Sembla que Balfegó ha calculat que els efectes que ja s'observen al Mediterrani s'incrementaran a mig-llarg termini, per la qual cosa vol provar si té futur al Cantàbric".

COM ESTÀ LA PESCA?

Com està la flota del País Basc? En quina situació es troben les espècies que pesquen? Segons Leandro Azkue, la flota del País Basc és «afortunadament, molt deriva i variada». En l'Oceà Índic, en el Pacífic i, sobretot, a l'Atlàntic, els vaixells pesquen d'alguna manera en "tots els oceans" i cadascun té els seus propis reptes i problemes. "En general, les espècies que pesquen els nostres arrantzales, tant costaners com d'altura, estan en bones condicions i gràcies a les mesures d'autogestió adoptades per les institucions i, sobretot, pels propis pescadors, els estocs de cada peix estan bastant sans. Avui dia, l'anxova està recuperada en el golf de Bizkaia; el bonic, per descomptat; també la tonyina vermella; el lluç està recuperant-se a poc a poc…". Un dels del públic va mossegar l'ham i no el va deixar anar fins que va poder parlar al final de la sessió: "Vostè va dir al principi que els nostres peixos estan en molt bon estat. Seran els que quedin, perquè el besuc ha desaparegut, el verdel ha baixat un 40%, el chicharro el mateix, que no diguem angula, està en estat crític i aquí, sí o sí, volen pescar, professionalitzant la pesca".

Per part seva, Lorea Flores va demanar una mirada més àmplia a aquesta mena d'anàlisi, ja que "a nivell mundial, més del 35% dels recursos pesquers estan sobreexplotats i es troben en una situació molt crítica". Va ser ell qui va denunciar la tendència d'industrialització del sector primari i va explicar les següents conclusions: "Portem la pesca a un model que prioritza el benefici econòmic, amb una mirada a curt termini. Això fa que no es doni suficient importància a un producte de qualitat, a una alimentació sana o a un medi ambient sa". També va assenyalar altres problemes de la pesca industrial, com la pèrdua de biodiversitat provocada per la tècnica de bycatch indiscriminada, la destrucció d'hàbitats pels de ròssec i les greus emissions de CO2 degudes a l'alliberament del carboni acumulat del fons marí.

Leo Belaustegi i Tomás Otamendi han exercit l'activitat pesquera, una professional i una altra esportiva. L'evolució del sector al País Basc és palpable, ja que "la importància cultural i econòmica que ha tingut la nostra pesca al país ha estat molt important", han apuntat. Belaustegi va realitzar una radiografia exhaustiva de la pesca, gairebé l'autòpsia. "La pesca ha sofert una baixada tremenda, no sols costanera, i si això no es canalitza, tot es va a pic. La situació és greu i cal donar-li solucions, però no amb els vivers i els comptes que s'han plantejat, perquè sabem per què beneficiaran els vivers". Otamendi també va defensar la pesca artesanal, responsable i selectiva i va subratllar el valor cultural. Va cridar una altra manera de mirar a la pesca, ja que al qual cerca el benefici li és igual que arruïni l'entorn i el sector. No obstant això, si s'ha de jutjar per la situació, tenia clar que: "Estem davant una nova era de la pesca i així hem de prendre'ns aquest assumpte", ha apuntat el president del Govern basc.