Prolongada detenció a Pamplona
Pamplona, 1939. A l'inici de l'any, la plaça de toros de la ciutat va ser utilitzada com a camp de concentració pels franquistes. Va tenir oficialment capacitat per a 3.000 presoners de guerra, en un moment en el qual no hi havia front a Navarra, per la qual cosa els tancats allí han de ser considerats més aviat com a presoners de guerra que com a represaliats polítics. I el de la plaça de toros no va ser l'únic recinte de Navarra. Segons recull el periodista Carlos Hernández de Miguel en l'estudi Els camps de concentració de Franco (camps de concentració de Franco), es van utilitzar altres tres edificis amb el mateix objectiu: El Convent de la Mercè, a Pamplona; el Monestir d'Irache, a Estella; i l'Acadèmia Militar de Tafalla. En total, en aquests quatre recintes hi havia capacitat per a 8.000 persones. En l'Estat espanyol es van utilitzar prop de 300 punts d'aquest tipus, en els quals es van allotjar entre 700.000-1.000.000 de persones. A la fi de 1939, tots aquests àmbits es van anar tancant a poc a poc.
Però a Pamplona aquests espais es van utilitzar al llarg de tot el franquisme, Cartografia històrica de la captivitat sota el franquisme publicada pel Fons de Memòria Històrica de Navarra al maig d'enguany: Segons l'informe Iruñea-Pamplona (1936-1978).
El fracàs de les potències feixistes de la Segona Guerra Mundial va obligar el Franquisme a suavitzar la imatge repressiva. Però, segons l'informe, “l'increment dels conflictes socials en les dècades de 1950, 1960 i 1970 va fer que s'utilitzessin nous espais”.
A més del citat convent de La Mercè, es van utilitzar altres espais relacionats amb l'Església Catòlica: Escoles d'Escolapis, Salesians i Pompons de Jesús, Antic Seminari… A més, van utilitzar habitatges privats presos per la força per la Falange i diverses instal·lacions públiques: Hospital Militar, Frontó Euskal Jai, camp de futbol Sant Joan… i, per descomptat, plaça de toros.
Acabada la Guerra de 1936 i, sobretot, a partir de 1945, aquestes pràctiques de detenció i reclusió van disminuir. El fracàs de les potències feixistes de la Segona Guerra Mundial va obligar el Franquisme a suavitzar la imatge repressiva. Però, com diu l'informe, “en les dècades de 1950, 1960 i 1970 els conflictes socials van créixer”, van utilitzar nous espais. Les detencions es devien a “mobilitzacions socials, laborals i compareixences cada vegada més freqüents contra el règim”. En 1951, la vaga general va provocar una sèrie de detencions i en la plaça de toros van ser arrestats més de 300 persones. I en els últims anys del Franquisme la situació es va deteriorar a mesura que augmentaven els conflictes. En 1973, per exemple, el nombre de vagues va ser cinc vegades major que en 1972.
Avui dia, l'antic Hospital Militar, per exemple, és la seu del Museu de Navarra i en la plaça de toros continuen practicant altres tortures. Però amb la difusió d'aquests informes i nous estudis es converteixen també en un espai de memòria per a la ciutadania.
Aquest text arriba dos anys tard, però les calamitats de borratxos són així. Una sorpresa sorprenent va succeir en Sant Fermín Txikito: Vaig conèixer a Maite Ciganda Azcarate, restauradora d'art i amiga d'un amic. Aquella nit em va contar que havia estat arreglant dues... [+]
L'escultura Dual, col·locada al carrer Ijentea, es va inaugurar el 31 de maig de 2014 en homenatge als 400 donostiarres executats pels franquistes durant el cop d'estat del 36 i la posterior guerra. Va ser un acte emotiu, senzill, però ple de significat. Allí van estar... [+]
