El lloguer mitjà dels habitatges al País Basc és de gairebé 800 euros, la qual cosa per a molts suposa la meitat o més del salari. Quines són les conseqüències?
Karla Pisano (Sindicat Socialista d'Habitatge): La conseqüència és un procés d'empobriment generalitzat, estem veient que tota la classe treballadora s'empobreix. Jo crec que és important analitzar la mateixa causa, perquè hi ha un moviment especulatiu ampli orientat al mercat de l'habitatge. Això puja els preus i redueix les possibilitats d'accés a un habitatge.
El preu dels lloguers al País Basc ha pujat de manera notable en els últims anys, mentre que els sous no ho han fet.
Ane Salvador (Xarxa Sindical d'Habitatge): L'habitatge és una de les causes més poderoses de l'empobriment de tota la classe obrera. Fa uns anys vèiem que una capa de classe treballadora es deslliurava d'això d'alguna manera, però avui dia el problema és tan gran que s'ha tornat global. El problema és per a tots, però s'ha convertit en una tragèdia per als quals abans estaven pitjor. L'última baula d'aquesta cadena és el de la classe obrera més precarizada, que no té accés a l'habitatge, que viu al carrer i mor.
Les administracions públiques apliquen una sèrie de mesures per a donar resposta a aquesta qüestió, entre elles el lloguer social.
K. Pisano: Des del Sindicat Socialista d'Habitatge, veiem que l'habitatge social no és en absolut una solució, per dues raons principals. D'una banda, perquè la gestió dependent de l'Estat tampoc garanteix el dret universal a l'habitatge. S'observa que els habitatges socials no són un oasi, també en elles es produeixen desnonaments, i sobretot pràctiques abusives, amb major impunitat. Prova d'això són els casos que venen tots els dies als sindicats d'habitatges.
D'altra banda, perquè la preocupació social que hi ha sobre l'habitatge s'està utilitzant per a enfortir el propi negoci. Amb l'augment de l'oferta d'habitatge social, estem assumint que la població serà cada vegada més pobra; i a les empreses constructores se'ls dona competències per a construir habitatges socials, augmentant encara més el negoci.
A. Salvador: Afegir que l'accés als lloguers socials és extremadament difícil, les condicions són molt estrictes i no arriba a una àmplia capa. Des de la Xarxa Sindical d'Habitatge no creiem que els habitatges de lloguer social siguin la solució final al problema, però sí que l'increment dels lloguers socials pot millorar en certa manera les condicions d'un col·lectiu de ciutadans. El que diem és que, sabent que les institucions no són la solució al problema de l'habitatge, sinó que formen part d'aquest.
"El problema no és la falta d'oferta, sinó la falta d'accés a l'habitatge", ha afegit.
Ane Salvador
Heu esmentat els desnonaments, el número continua pujant, quines alternatives s'haurien d'oferir?
A. Salvador: Des de la pandèmia i amb la nova llei d'habitatge, ens han venut que s'ha aplicat la suspensió dels desnonaments, però no és així. S'està deixant a la gent al carrer perquè els fons voltors, els grans inversors i els grans propietaris puguin recuperar la seva propietat, mantenir aquestes cases buides o convertir-les en un pis turístic. El que demanem és el cessament de tots els desnonaments.
K. Pisano: Assenyalaré altres dos elements. El primer, aquesta promesa d'alternatives, que s'està utilitzant perquè els desnonaments puguin executar-se. És a dir, es considera una alternativa passar dues setmanes en un alberg, la qual cosa suposa una garantia legal suficient perquè algú pugui ser desallotjat. D'altra banda, cal entendre que s'estan fent molts desnonaments per a poder augmentar el negoci. És un bon exemple del que vam veure en Astrabudua, ja que l'empresa es dedica a buidar una casa per 7.000 euros per a vendre-la després per 150.000 euros o pel que sigui. En la nostra opinió, cal reivindicar la suspensió de tots els desnonaments, aquí és on cal centrar l'atenció, i no tant en el tema de les alternatives.
A Euskal Herria hi ha més de 70.000 cases buides, i mentrestant continuen construint nous habitatges. Què fer amb les cases buides?
A. Salvador: En la nostra opinió el problema no és la falta d'oferta, sinó la falta d'accés a l'habitatge. Si no hi ha habitatges disponibles, no existeix perquè no existeixen, sinó perquè les cases són més rendibles si estan buides o són pisos turístics. A més, la construcció de nous habitatges és una part molt important del negoci, ja que s'aconsegueix alimentar i augmentar encara més la bombolla. Amb les cases hi ha un absurd que es construeixin més notícies, perquè es tractaria d'interioritzar aquestes cases buides i abandonades i de donar-les a qui les necessiti.
K. Pisano: Com ha dit Ane, el problema no és la falta d'oferta, sinó l'accés. Sobre les cases buides, diria que hi ha un principi, que en el seu moment va estar dins dels partits socialdemòcrates radicals i que es va aplicar en la dècada de 1980. Això és, mentre hi hagi un problema d'habitatge, mentre hi hagi gent al carrer i cases buides, acceptar la despenalització de l'ocupació com a mínim democràtic. Avui ningú representa això, i hauríem d'entendre-ho com un mínim democràtic.
S'estan construint moltes noves cases, sobretot en la costa de Guipúscoa i Lapurdi. Creieu que caldria prendre alguna mesura de regulació?
A. Salvador: La turistificación és un dels majors mals que hi ha a Euskal Herria. Es tracta d'una qüestió que comporta el desplaçament i la substitució de la població, tendència que s'està estenent a tot el País Basc. Parlem molt del turisme com si fos una cosa abstracta, i no s'esmenta que darrere del turisme hi ha un capital internacional i una indústria turística.
K. Pisano: La turistificación és una de les causes del problema de l'habitatge, però no és l'única, ja que l'estructura de propietat d'Euskal Herria és més complexa. Tant els habitatges buits com les destinades al luxe o al turisme estan a favor del negoci.
Quins beneficis pot aportar la llei espanyola d'habitatge?
K. Pisano: Han sortit amb un tremend triomfalisme assenyalant que aquesta llei d'habitatge baixarà els preus, que pararà els desnonaments, i un llarg etcètera. Però no paren els desnonaments, ho demostren els que tenim tots els dies; i, d'altra banda, aquesta llei no baixa els preus. Estableix un límit a la pujada dels preus en condicions molt determinades i sobretot en termes de grans propietaris. És a dir, que continuïn pujant, però una mica més a poc a poc. No té sentit.
Entre les mesures urgents que vostès reclamen, està la de baixar el preu global de l'habitatge. Quins passos proposeu donar per a dur-ho a terme?
A. Salvador: El problema és que totes les mesures que s'han adoptat fins ara s'han pres per a garantir el dret a l'habitatge, però en la pràctica l'objectiu ha estat garantir la renda dels propietaris. El que proposem és que aquestes mesures urgents s'apliquin efectivament en aquesta direcció i, per descomptat, s'imposi una baixada general del preu de l'habitatge. Malgrat saber que no són la solució i que no solucionaran el problema de l'habitatge.
Quins requisits haurien de complir-se perquè l'habitatge sigui un dret universal?
K. Pisano: Podríem resumir-ho en tres punts. Un, aclarir què és el que volem dir quan parlem del dret universal a l'habitatge. Creiem que tothom hauria de tenir la garantia de poder viure en un habitatge en condicions de qualitat mínima i poder viure de manera estable. Perquè el dret no és un dret si no hi ha opció. En cas contrari, és una ideal obertura.
En segon lloc, perquè aquest dret sigui real és necessària la gestió d'una altra economia. La qüestió no és que les matemàtiques no semblin, sinó que els mitjans existents s'utilitzin en el marc d'una lògica econòmica absolutament irracional. Irracional des de la perspectiva de les necessitats socials, plenament racional des de la perspectiva dels beneficis econòmics.
I tres, articular un moviment ampli dins d'aquests principis clars per a exercir pressió i provocar aquests canvis.
"Els habitatges socials no són un oasi, també en elles es donen els desnonaments i les pràctiques abusives", ha afegit.
Karla Pisano
La manifestació ha estat convocada per molts sindicats.
A.Salvador: Creiem que és important convocar aquesta mobilització entre els diferents subjectes que duem a terme la lluita de l'habitatge. En la nostra opinió, era un passo a donar, acordar unes bases o punts comuns en un moment en el qual estem davant una ofensiva de classe i buscar la unitat en aquests punts per a fer front a l'enemic.
K.Pisano: La col·locació d'aquests punts en l'esquerra ha estat fonamental. En aquest cas, hem posat el focus en la desmercantilización de l'habitatge i en la crítica que es pot fer a la propietat privada.
Per què és important mobilitzar-se?
K. Pisano: Si es desitgen canvis radicals, s'han de produir moviments amplis i radicals. No ens condemnin a les discussions sobre els petachos, i anem al debat de fons. Direm quins canvis radicals són necessaris perquè el canvi sigui possible i comencem a moure'ns per a generar aquests canvis radicals.
A. Salvador: És imprescindible incidir en la desmercantilización de l'habitatge, ja que el problema no és l'increment del preu de l'habitatge, sinó el preu d'aquesta.
La mala gestió de la gota freda valenciana ha provocat un canvi en les alertes per meteorologia adversa, com s'ha posat de manifest en la primera temporada d'hivern "". Davant l'amenaça que els rius es desbordessin en Hego Euskal Herria, les indicacions de protecció van arribar... [+]