Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Crida a l'euskalgintza apolítica

DOM CAMPISTRON

La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer lloc, fins a on ha arribat l'assimilació del País Basc (o españolización-francès, que és el mateix), i per a continuar, com ens posicionem en relació amb el conflicte que pateix.

La situació del basc no és bona, com es pot comprovar en molts aspectes de la llengua. En molts llocs està perdut, o s'està perdent, com l'estem veient dolorosament en els territoris ocupats francesos. També s'està perdent força en els llocs on es parla basc, i la contaminació de les principals llengües de l'entorn és excessiva, tant, que sembla que el basc no és ja una llengua, sinó una espècie de morse. Després, hi ha un detall que moltes vegades ens passa desapercebut, que ja no hi ha euskaldunes que només sàpiguen basc, amb el que això vol dir.

És clar que l'estratègia que s'ha proposat durant anys per a abordar el tema de la llengua ha fracassat, i encara que és evident que les administracions (colonials) d'aquí podien fer una política més ambiciosa, el problema radica en el marc i en el lloc equivocat en el qual ens movem per a analitzar la qüestió de la llengua. De fet, se sol presentar la llengua totalment deslligada del conflicte d'Euskal Herria, com si no fos conseqüència d'això, o com si la solució no hagués de venir d'un mateix lloc.

La llengua es presenta com una cosa totalment deslligada del conflicte d'Euskal Herria, com si no fos conseqüència d'això

Quan parlem dels drets del basc, no s'assenyala a Euskal Herria com a subjecte de la llengua, sinó a la comunitat lingüística, concepte que no sols és erroni, sinó també perillós; perquè no som un grup minoritari com el que formen els polonesos que viuen a Nova York, sinó una nació, una nació negada i oprimida, que també té aquesta llengua. Només es pot entendre en l'òrbita de pensar que el basc pot situar-se fora del problema del seu poble, en aquest sentit, el qualificatiu euskaltzale, utilitzat per a designar als no nacionalistes però amants del basc.

Les llengües són nacionals o no. Les llengües "autonòmiques" no sobreviuen, igual que els pobles posseïdors d'aquestes llengües no sobreviuen en les "autonomies", sinó en la dependència d'uns altres. El bilingüisme no existeix en cap lloc i mai existeix realment, i per això els enemics ens proposen aquest camí, encara que sigui per hipocresia. La situació d'igualtat entre l'espanyol/francès i el basc és una quimera, la convivència equilibrada entre aquestes llengües és una quimera. Que els polítics bascos alimentin aquesta idea pot tenir lògica, perquè han de defensar, sí o sí, que aquí hi ha un camí per a salvar la seva estratègia política. Però els agents del basc? Per què col·laboren en aquesta estafa de vendre el fum de la il·lusió?

El camí del bilingüisme és la proposta d'un sistema polític que busca la nostra assimilació, que no està dissenyat per a superar la humiliació i la inferioritat dels bascos, sinó basant-se en elles. A mi em sembla molt greu pensar que, reconeixent la legitimitat de la situació política actual d'Euskal Herria, la qual cosa necessita la qüestió del basc no és més que un atreviment polític més, que dir que amb la voluntat tot estaria solucionat. No sé si és una estupidesa, però és imperdonable. I si no ho és, més encara.

No tenim temps a favor, i estem arribant a una situació que no tindrà marxa enrere. Si us plau, juga amb responsabilitat.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Som molts, veuen amb nosaltres a l'escola pública basca

Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]


Quotes en les ikastoles

Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]


2025-02-20 | Manex Gurrutxaga
Sobre el congrés intern d'EH Bildu: el camí cap a la integració definitiva

A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]


Teknologia
Hezkuntza sistemaren ahots bateratua

Boterea eskuratzeko modu asko dago; denak ez dira politak. Bada boterea eta horrek berarekin dakarren erantzukizuna banatu nahi duenik, agintea bilatzen duenik. Beste batzuek errespetu lar diote eta pauso bakoitza hainbeste neurtuta ez dira gai erabakirik hartzeko. Boterea zer... [+]


2025-02-19 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Arquitecte actor

S'acaba de celebrar a Madrid un congrés per a arquitectes que debatrà sobre la crisi de la professió d'arquitecte. Han diferenciat la forma tradicional de ser arquitectes de l'actual. En què es troba el tradicional? El de l'arquitecte èpic que apareix en la pel·lícula The... [+]


I aquí estem de nou, la religió a l'escola

El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]


Reflexions sobre l'ús de les pantalles

Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.

Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]


El que té nom ja té nom

Sí, sí, així. No m'atreveixo a anar més enllà. Que és un pleonasme? Potser una tautologia? És possible, però en aquesta època que anomenen postveritat, els fets bàsics són necessaris. Mireu, si no, al poderós lema “Ez dona ez!”. Ja sabíem abans que això era... [+]


2025-02-19 | Castillo Suárez
Porcelana Irabia

Baneukan lagun bat Porcelana Irabian lan egin zuena itxi zuten arte, eta jatetxe edo taberna batera joaten ginen aldiro kikara eta plateraren ipurdia begiratzen zituena pieza non egina zegoen jakiteko. Gauza bera egiten dut nik gauza zaharren azoketara joaten naizenetan:... [+]


Què comprar?

Últimament cada vegada escoltem més que molts joves no tenim poder per a comprar un habitatge. A vegades sembla que no hi ha més temes, és cert que és un tema seriós. A mi, malgrat estar prop del 31, encara em falta una mica per a aconseguir l'habitatge que serà meva... [+]


2025-02-19 | Sonia González
'Shop like a billionaire'

Fa temps que un anunci em salta en el mòbil. Em promet que acolorirà el meu món. Amb aquesta aplicació podré comprar-la com un milionari. Productes barats, molt barats, fins i tot gratuïts. Han tocat en la diana del màrqueting que exigeix el moment històric sociològic... [+]


Nazioartekotzearen iruzurra

Badira kontzeptuak bolada batzuetan edonon agertzen direnak, mantra ere bilakatzen direnak. Berez positibo eta beharrezko moduan agertzen zaizkigu, eztabaida gehiegirik gabe eta haiei buruz ia pentsatu gabe. Iruditzen zait mantra horietako bat nazioartekotzea dela, jatorria... [+]


Guggenheim Urdaibai: qui escolta i per a què?

En 2021 comencem a escoltar les primeres notícies sobre el projecte Guggenheim Urdaibai… El diputat general, Unai Rementeria, ens va dir que sí o sí. Per a reforçar les seves paraules, va deixar “blindats” 40 milions d'euros quan es construïen els museus. Doncs bé! Es... [+]


En defensa de Labraza
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"

Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]


Eguneraketa berriak daude