Una borrosa depressió superior, coneguda com DANA en les seves sigles en castellà, va sacsejar el passat 29 d'octubre a Andalusia, Múrcia, Castella-la Manxa i, sobretot, a la Comunitat Valenciana dels Països Catalans, causant centenars de morts i desapareguts. Estem acostumats a veure aquest tipus de catàstrofes en la televisió com un espectacle quan es produeixen als països pobres del Sud Global. Però en aquesta ocasió hem sentit més a prop el zoom de les pantalles, encara que no gaire més lluny. Per exemple, a Líbia, l'any passat la tempesta Daniel va deixar almenys 11.000 morts, després que es trenquessin les preses de dos embassaments. Quin s'acorda?
Una tempesta ha assotat València i ha sacsejat, com la població local, la política de l'Estat espanyol. L'atenció mediàtica ha estat absorbida per la conducta patètica –no per dir criminal– de les autoritats espanyoles de gestió de l'emergència, i s'han obviat altres temes importants, com el canvi climàtic i els factors andrògens que el produeixen.
Què diu la Fundació Nova Cultura de l'Aigua?
La Fundació Nova Cultura de l'Aigua de Saragossa, amb una llarga trajectòria en la recerca del cicle de l'aigua, ha enumerat algunes de les causes que han agreujat la catàstrofe valenciana: ocupació de zones de risc d'inundació, espais agraris cada vegada més intensius, infraestructures de transport que impedeixen el drenatge natural, obres innecessàries contra les inundacions, dics i canalitzacions d'aigua...
Entre els principals factors es troba la “impermeabilització imparable” del terreny, ja sigui per les ampliacions urbanístiques o per altres obres, ja que l'aigua no s'infiltra en el terreny i es llisca pel formigó nu com un tsunami.“Aquestes infraestructures augmenten la velocitat de l'aigua i la seva capacitat de destrucció a través de la conca”, diu la fundació Per què estan augmentant els danys per inundacions? (Per què augmenten els danys de les inundacions?) en l'informe. Un exemple dramàtic d'aquest fenomen seria el de la fèrtil terra del sud de l´Horta de Sud a València.
L'Agència Europea de Medi Ambient assenyala que entre 2006 i 2015 s'artificializó una mitjana de 429 quilòmetres quadrats de terra a Europa. Per a fer una idea, és gairebé el doble de la superfície del comtat de Treviño
Paiporta, Catarroja, Aldaia, Alfafar… La Universitat de València ha calculat que la zona “zero” de la catàstrofe ha afectat a més de 75.000 habitatges, així com a nombrosos polígons industrials. En total, 3.800 hectàrees urbanitzades. “La principal raó per la qual s'amplifiquen les pèrdues humanes i els danys econòmics és que s'ha construït en els espais dels rius i rierols”, assenyala José María Bodoque, expert en modelització hidrològica sense ahobizar, en el mitjà The Conversation.
Mira al teu voltant i descobriràs nous barris gegantescos com a ciutats en les riberes, en els pujols de les muntanyes... Per no esmentar les altres onze macro-infraestructures més polèmiques relacionades amb la logística o les energies renovables.
Taca vermella en el mapa
L'Agència Europea de Medi Ambient assenyala que entre 2006 i 2015 s'artificializó una mitjana de 429 quilòmetres quadrats de terra a Europa. Per a fer una idea, és gairebé el doble de la superfície que té el comtat de Treviño. Els Estats de França i Espanya artificializaron la major part de les terres en aquests anys: 572 i 416 quilòmetres quadrats respectivament. Les institucions europees utilitzen un concepte per a descriure aquest fenomen: el segellament del sòl.
En els mapes del satèl·lit Copernicus es pot veure amb tot detall fins a quin punt hem “segellat” la terra. Cada deu metres un punt vermell. Tota la perifèria de València està coberta de taques vermelles, així com àmplies zones del País Basc: Zones periurbanes de Donostia-Sant Sebastià al Goierri, Duranpregunta per l'Ibaizabal, Vitòria i Pamplona, i sobretot les àmplies zones residencials entre Baiona i Biarritz.Estructures
prefabricades de formigó, soles de basalt, carreteres d'asfalt… s'utilitzen nombrosos materials impermeables i les aigües pluvials es canalitzen contínuament. Però amb això s'aconsegueix multiplicar la força de les tempestes, com es veu en aquests vídeos de València que la gent ha viralitzat terroritzada en les xarxes socials: els carrers convertits en mortals en tobogan, portant els cotxes i les cases per davant.
És així com es poden entendre tants cotxes als carrers? Hi ha tanta gent en els cotxes? De treball a casa, de casa a cotxe... Potser també això és una altra assignatura: el sistema econòmic actual a penes deixa temps i espai per a reaccionar al ciutadà
“Situació molt greu a Utiel...”
29 d'octubre, a les 15.20: “Situació molt greu a Utiel (…). Pluges torrencials que generaran inundacions (…). No sortir de casa si no és absolutament necessari (…). Els valors d'aquest mapa estan obsolets, s'han superat (…) La pluja ha caigut enmig del camí del Xúquer, tot aquest aigua es baixarà i afectarà molts pobles!”. Així va sonar l'alarma la meteoròloga Victoria Rosell en l'espai reservat als informatius de la televisió pública valenciana À Punt.
A Paiporta, en sentir el temps en la televisió, molts ciutadans el mirarien sorpresos per la finestra, ja que a aquesta hora no plovia. Més amunt, no obstant això, es van acumular uns 500 litres d'aigua que van caure en la zona cantàbrica. Les autoritats no els van avisar que “l'infern venia al poble”, com hem llegit en Vilaweb. Una altra de les conseqüències de voler controlar l'aigua és que, a més de donar una falsa sensació de seguretat, sofreix danys col·laterals en les poblacions veïnes.
El reconegut geòleg Antonio Aretxabala ha recordat en un pòdcast d'Onda Basca que alguna cosa semblança ha ocorregut a Pamplona: “Estem veient, en l'Arga, que les obres històriques per a evitar les crescudes han acabat causant problemes més greus”. Es tracta de la inundació que va inundar Burlada i altres pobles al desembre de 2021, a més del barri de la Rochapea de Pamplona.
En el cas del riu Túria a València, encara queda per analitzar el funcionament de la Gran Ruià de 1957 i les seves posteriors obres. És possible que el nou llit construït pel règim de Franco “hagi salvat” el centre de la ciutat, però a canvi s'han sacrificat els pobles i barris obrers del sud que estan envoltats d'autopistes.
Localitats sotmeses al cotxe
En la dècada de 1980, València va experimentar un gran canvi en la seva població i mobilitat: “Es va fomentar el transport privat, es va reduir el transport públic i es va començar el declivi de les zones rurals”. Són paraules del geògraf Josep Boira, professor de la Universitat de València i un dels principals impulsors del projecte del Corredor Mediterrani, per la qual cosa no és sospitós de ser anomenat “radical” per la dreta.
En un article publicat en la web de l'Agenda Pública, Boira ha parlat clar: “Fins quan permetrem aquest desenvolupament insostenible, sense frens, que augmenta l'urbanisme i el sòl artificial?”. En la seva opinió, la mobilitat impulsada pel model de desenvolupament dels últims anys té al ciutadà “pres”, ja que concentra treball i serveis en zones concretes.
És així com es poden entendre tants cotxes als carrers? Hi ha tanta gent en els cotxes? De treball a casa, de casa a cotxe... Potser també això és una assignatura més: el sistema econòmic actual a penes deixa temps i espai per a reaccionar.
“Eren les 20.00 de la tarda, l'aigua estava entrant en el Centre Comercial i encara no ens havien dit que anéssim a casa”, ha relatat un treballador de Zara al mitjà català La Directa. Els sindicats han acusat a Inditex, Mercadona, Carrefour, Ikea i altres empreses similars d'haver tornat a donar prioritat al negoci, segons han denunciat.
Retorn dels llits a la naturalesa
L'única solució és canviar radicalment el sistema de policrisis generat pel deute ecològic, si no volem arribar al col·lapse social que anuncien 1.500 científics en l'últim informe publicat en la revista Bioscience. Però, a més, es podrien adoptar altres mesures específiques per a reduir els danys de les inundacions com la que s'ha produït a València.
La Fundació Nova Cultura de l'Aigua ens ha donat, una vegada més, algunes pistes. Per exemple, retornar el llit als rius i restaurar les riberes. En el riu Manzanares a Madrid o en el riu Los Angeles a Califòrnia, per exemple, s'han dut a terme aquest tipus d'experiments. El Govern de Navarra ja té un pla per a repoblar el llit de l'Arga i recentment ha iniciat el procés d'expropiació de terres davant el succeït amb el DANA del Mediterrani.
La Nova Cultura de l'Aigua també proposa mesures per a la conducció d'aigua en les zones rurals: la col·locació de barreres vegetals entre hortes i camps tan habituals en el passat, la recuperació de la xarxa de drenatges naturals... I també diu que a les ciutats es poden realitzar moltes intervencions: ampliació de prades, paviments permeables, aiguamolls artificials i jardins de pluja, entre altres. En definitiva, inspirar la terra.
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
192 milioi sagar 2024. urtean. Segundoero sei sagarretik gora saltzen du Britainia Handiko Tesco supermerkatu kate han ezagunak; ia 27.000 tona. Zenbaki ikusgarriak dira baina are harrigarrigoak dira bertokoak, Ingalaterrako sagarrak direla jakinda.