Tirs d'Eneritz Furyak al model de consum
hhh
Eneritz Furyak
autoproducció, 2024
----------------------------------------------
Un disc tranquil o o una dinamita en el dia a dia? Pop o punk? Paraula o melodia? Harmonies o dissonàncies? Eneritz o Furys?
Com sempre, el treball d'hhh de l'irundarra ha anat directament a la categoria de no classificables. L'altre dia també utilitzem aquestes paraules per a explicar en Emada: Està –i estarà– “fora del sistema de fabricació” en l'Emada de Furyak. Aquí no trobaràs artistes que es gaudeixin de l'underground o marginal que busquin l'hegemonia en aquest petit mercat basc. Furyak té l'instint d'autenticitat com una luddita davant el que s'estableix : crema l'última peça!”.
En aquesta ocasió, el salt a l'electrònica és encara més evident, i en la primera peça saltem directament a un festival techno de Berlín. Durant molt de temps, la segona cançó és la que més sona a Single. Però també necessiten atenció els seus singles. I aquí també la reivindicació: “Deixar de ser jo, què?”. I col·laboració especial amb Fer Apó en Azkenagina.
L'economia de l'atenció ha estat una de les indústries més desenvolupades en el segle XXI. Ruper cantava com la lletra d'Hans Magnus Enzensberger: “En lloc de lluitar per la causa justa, lluiten contra les veroles i les barbes”. Total, en aquests temps en els quals s'inverteixen milions per a centrar la nostra atenció en els dispositius estupidos, Furyak no vol posar-te fàcil i demana atenció, però has de posar-te pel teu costat.
Això és el millor. Com pujar una muntanya. Posant-te pel teu costat, arrenques un munt de joies. En aquest disc, sobretot, ha aconseguit pintar un munt de colors. Esmenti les peces d'electrònica inicial, intimo i fins i tot passatges bonics —entengui que “bonic” no té per què ser “bo”—. Per al qual ha arribat el final del disc, una bella col·laboració amb Hatxe, i per a escoltar en el bucle X i Residus Antics.
El recorregut d'Eneritz Furyak és una cerca constant. Si va encertar amb el tret d'Emadán, ara podem dir que ha construït la seva propi arma. I ves amb compte, almenys fins ara, que no hagi deixat de disparar. Quant a Rúper, deia: “Idiotes que només pensen en el consum”.
Copenhaguen, 18 de desembre de 1974 A les dotze del migdia va arribar un ferri al port, des d'on va desembarcar un grup d'uns 100 Santa Claus. Portaven amb si una oca gegantesca. La idea era fer una espècie de “Oca de Troia” i, en arribar a la ciutat, treure per dins els... [+]
