Estic malalt, en condicions de quedar-me sense sortir de casa, amb la baixa del metge, amb l'aprovació dels quals m'envolten. Estic malalt. És a dir, la meva energia és la que solc tenir quan torno a casa a la nit, però durant tot el dia. I el cos és un parany, una vegada més, i m'engabia amb odiós orgull en una implacable mostra de la seva superioritat. Sense mi no ets res. I no pots fer res, llegir et semblarà pujar a l'Everest, escriure Txindoki. Sembla avorrit, però no, això és el pitjor. Una altra entremaliadura del cos. El cervell, aquí dins, no cessa d'actuar, i assegut en el llit, tombat en el sofà, comença els camins que condueixen al plor absurd o al panteix, en espirals de por obsessiva. O (amb febre?) sembla embriac i et temptava a fer crides que no et convenen, en bàrbares sublimacions sentimentals i nostàlgiques dels afectes, però si creu en el trampito, es trepitja contra la paret. Però guanyaré a aquest cos envanit. Quan es van dissenyar els seus poders no hi havia pantalla. No hi havia internet. I ara sí. I això val també per a quan torno a casa tots els dies.
No sé com he arribat des d'una conversa sobre l'evangeli de Sant Mateu de Pasolini a les festes de disfresses de l'escola Bauhaus, els colors d'Itten, el teatre d'Amancio Williams i el ninot de Kokoschka. Des de la distància dels dits de Miguel Ángel al que havia vist una vegada en una exposició sobre la jove Ribera: i, és cert, en la pantalla no m'ha enxampat com ho va fer durant molts minuts en l'exposició del Prat. Però aquí estan els llavis de María Magdalena i els peus de Jesús. I aquesta distància. I la tensió que genera. Pot ser que no sigui una pantalla, pot ser que sigui l'edat. Ara em dona una mica de repugnància. Peus.
Els de la nostra generació estem programats per a lluitar contra Internet i les pantalles. I, per tant, quan els consumim per a sentir-nos culpables. Sord al que a vegades ens han donat. Cec respecte al que estava succeint per si mateix. “Quant temps ha passat avui…”. Enamorant-se. Que el meu cos es foti, que es fotin els nostres cossos separats, no sabien que Internet s'inventaria. No sé si hi haurà un Hermitage de Sokurov, un Quattrocento o un Stabat Mater de Pergolesi.
Sí, estic malalt.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
La consecució de la Selecció d'Euskadi ha estat, sens dubte, un assoliment històric. Però si es queda en això, per a molts bascos –jo també, perquè soc navarrès– serà el dia més fosc i trist. Després de gaudir de l'alegria i la calor dels primers dies, tornem a la... [+]
Els professors d'audició i llenguatge (PDI) i logopedes són professors especialistes que treballen tant a l'escola pública com en la concertada. Entre les seves funcions està l'atenció directa a l'alumnat amb dificultats de llenguatge i comunicació, però també l'establiment... [+]
Les víctimes creades pel PAI no són només docents funcionarizados gràcies al procés d'estabilització provocat per la Llei del PAI, sinó molt més. A alguns se'ls ha donat una certa visibilitat mediàtica a conseqüència del recurs interposat per Steilas, però la majoria... [+]
En les últimes setmanes estem llegint "proposades" per a la recuperació de la línia ferroviària Castejón-Soria i el manteniment de l'estació de tren de Tudela en la seva ubicació actual, o per a la construcció d'una nova estació d'alta velocitat fora del nucli urbà amb... [+]
Any de la Guerra, any de la mentida!
Així ho diu la frase i així ho corrobora la realitat.
Davant la situació de guerra en el món i a Europa, el seu constant repunt i les possibles conseqüències que això ha tingut i tindrà a Euskal Herria, el mes de desembre passat... [+]
La restauració de les característiques naturals de la platja de Laga es va iniciar fa tres dècades i continua sense interrupció en la restauració escalonada a contrarellotge.
Laga (Bizkaia) és un espai excepcional, molt significatiu des del punt de vista natural i social... [+]
Després de tants anys de lluita per això, 34 anys, precisament, estem molt contents per la decisió que es va prendre fa uns dies, el 28 de desembre, dia de l'Innocent, a Pamplona, en l'assemblea que va organitzar la Federació Internacional de Pilota Basca. Perquè bé, d'ara... [+]
Jar gaitezen 2025erako proposamen politiko gisa, Espainiako Auzitegi Kolonialaren (AN) epai guztiak berrikusten hasteko eta makila bakoitzak bere belari eusteko.
Unionismoarekin lerrokatutako alderdi, sindikatu eta gizarte-erakunde gehienek, eta ez bakarrik horrela... [+]
Al febrer de 2023 vaig llegir la notícia en la premsa i em vaig deprimir perquè em va sorprendre i em va donar què pensar. La botiga del carrer Jostaldi Kirolak Erdikale d'Azpeitia es tancarà al públic després de 48 anys de marxa.
Això em va fer viatjar en el temps. Havia... [+]
La xarxa ciutadana Sare ha convocat per a dissabte que ve, 11 de gener, una nova manifestació a Bilbao en defensa dels drets dels presos bascos. Es tracta d'una oportunitat única per a avançar en el camí de la convivència al nostre poble, després de dècades de violents... [+]
Camí 20 de gener. El president dels Estats Units, Donald Trump, serà investit el pròxim 20 de gener. Les elits econòmiques afins als demòcrates han intentat en diverses ocasions posar fi a la vida de Trump. Aconseguiran l'objectiu abans del 20 de gener? A més, pretenen... [+]
Quan ens despertem, culturalment i administrativament, el paisatge mostrava un desastre de tres velocitats.
Quant a la cultura, vaig tenir l'oportunitat –una vegada més– de confirmar-ho el passat 14 de novembre en la llibreria Menta d'Ortzaize. Allí ens reunim perquè... [+]
La neu amaga la terra i les petjades dels éssers que busquen plaer. Sota la bellesa de la neu hi ha temps, anys, generacions, efemèrides, cites; però quan passa el temps apareixen paraules que no s'han dit abans o després. La neu ens fa recordar que podríem relliscar i... [+]
El món també l'ha fet, perquè és un símbol, perquè en la història ja s'han fet i es faran més genocidis (mala sort, senti, t'ha tocat néixer allí), però el de Palestina té unes característiques especials: