Don Pasquale contemporani entre pizzes
Grups d'òpera Don Pasquale de
Donizetti: GOSI i Cor de l'Òpera de Bilbao.
Solistes: S. Orfila M.J. Moreno, F. Demuro, D. Del Castell, P. m. Sánchez.
Director d'escena: Emiliano Suárez.
Escenografia: Alfons Flores.
Lloc: Palacio Euskalduna.
Data: 19 d'octubre.
------------------------------------------------------
Per a donar principi a la temporada de l'ABAO, s'ha triat un dels millors títols de l'òpera buffa i, sens dubte, una de les millors òperes de Donizetti, Don Pasquale. Això sí, en una versió actualitzada. Una d'aquestes versions que semblen imprescindibles per a acostar al públic actual a l'òpera. I el resultat ha estat bo, la veritat.
La història, originària de Roma a mitjan segle XIX, es desenvolupa en aquesta versió en el segle XXI, en una pizzeria propietat de Do Pasquale. A partir d'aquí, tots els personatges tenen una dimensió completament diferent de l'original. El director d'escena, Emiliano Suárez, ha decidit donar un toc de modernitat a l'obra de teatre. I és absolutament respectable, hi ha gustos per a tots, però potser la fidelitat al text original hauria de ser un valor que cal conservar.
No obstant això, com dic, no ha estat una versió absurda. Per contra, la posada en escena ha estat coherent i elegant i ha agradat al públic.
D'altra banda, l'escenografia és una gran caixa de pizzes que guardava pizzeria, molt ben ambientada, senzilla i eficaç. En la volta a la pizzeria han aparegut altres decorats. Ben pensat.
Però cal analitzar el més important: la qualitat musical oferta en aquesta estrena. Sens dubte, l'actuació de Francesco Demuro en el paper d'Ernesto i de María José Moreno en el paper de Norina han estat excel·lents.
Francesco Demuro actua com un tenor especial, amb la tesi del tenor líric, sense massa volum, però amb un bon timbre. Diria que és un tenor delicat, amb ràpids centellejos i un bonic frasejo.
Pel que fa a María José Moreno, ha estat l'autèntica reina de la nit. També ha mostrat un bon frasejo, un timbre meravellós i el domini del paper. Com a actor, la seva interpretació ha estat excel·lent.
Per part seva, el baríton de baix Simon Orfila en el paper de Do Pasquale i el baríton Damián del Castell en el de Malatesta han estat molt efectius, molt convincents.
Esment especial mereix l'actor Pedro Mari Sánchez, que ha fet un doble paper: notari i cap de cuina de pizzeria. Excel·lent com a actor. Com a cantant, ha complert, sense més, la seva comesa.
El Cor de l'Òpera de Bilbao i l'Orquestra Simfònica d'Euskadi, sota la direcció de Sesto Quatrini, han estat en tot moment equilibrats i refinats.
En la llibreria Hitz de Durango se'm va ocórrer que l'òpera Saturraran es mereixia la crítica. D'una banda, la resposta de Jose Julián Bakedano, la il·lusió de les paraules de Gaizka Olabarri de la llibreria, la il·lusió de Nekane Bereziartua, que durant tants anys s'ha... [+]
Òpera de cambra basada en l'obra d'Orgia
Pier Paolo Pasolini.
Música: Héctor Parra.
Llibret: Calixto Bieito. Ensemble Intercontemporain.
Director: Pierre Bleuse. Escenografia: Calixto Bieito. Solistes: Ausrine Stundyte (soprano), Leigh Melrose (baríton), Jone Martínez... [+]
Òpera Anna Bolena de Donizetti organitzada per l'ABAO. Bilbao Orkestra Sinfonikoa. Dirigit per Jordi Bernacer. Cor d'Òpera de Bilbao. Dirigit per Boris Dujin. Solistes: Joyce El-Khoury (soprano), Silvia Tro Santafé (mezzo), Marko Mimica (baix), Celso Albelo (tenor), Anna... [+]
Òpera I Puritani de Bellini organitzada per l'ABAO. Orquestra d'Euskadi. Director: Giacomo Sagripanti. Cor d'Òpera de Bilbao. Director: Boris Dujin. Direcció d'escena: Emilio Sagi. Escenografia: Daniel Bianco. Solistes: Jessica Pratt (soprano), Xabier Anduaga (tenor),... [+]
Recital de Verdi organitzat per l'ABAO
Bilbao Orkestra Sinfonikoa. Director: Daniel Oren. Cor de Bilbao Opera. Director: Boris Dujin. Solistes: Angela Meade (soprano), Daniela Barcellona (mezzo), Sergio Escobar (tenor), Giovanni Meoni (baríton), David Lagares (baix).Lloc:... [+]
No és molt coneguda la història de l'òpera Madama Butterfly basada en una obra de l'escriptor Pierre Loti, bojament enamorat d'Euskal Herria. Aquesta obra és Madame Chrysanthème. Té un argument similar, encara que l'original de Loti té un final feliç i en el cas de Puccini... [+]
Rigoletto és una d'aquestes obres que es poden gaudir mil vegades sense cansar-se. És una de les òperes més destacades de Verdi, amb passatges molt coneguts i de gran bellesa i un argument que atreu al públic. La història d'un gibós que tracta de protegir la seva filla d'una... [+]
Un dels projectes més interessants de l'ABAO en els últims anys ha estat el denominat Tutto Verdi. En aquest cicle s'han representat totes les òperes del compositor Verdi, sense excepció. I l'última d'aquestes òperes és la que esmentem a continuació: Alzira.
Per moltes... [+]
És un plaer poder gaudir de dues obres del segle XX que aprofundeixen en l'ànima de les dones en el Palau Euskalduna. Poques vegades podrem escoltar aquestes òperes curtes, vives i, argumentalment, dures, perquè realment poques vegades es programen. I la veritat és que no... [+]
Sempre és plaer gaudir d'una òpera de Mozart. En l'ampli repertori del compositor de Salzburg hi ha autèntiques pedres precioses i no sols des del punt de vista musical. Aquest és el cas de La clemenza di Tito, una obra singular, de caràcter introspectiu des del punt de vista... [+]
