Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La revolta de Bera i el somriure de Primo de Rivera

Pablo Martín Sánchez barakaldoarrari guardia zibilak atxilotu ondoren egindako argazkiak. Berako saiakeran parte hartzeagatik atxilotu eta heriotzera kondenatu zuten. Argazkia: Efemerides anarquistas / Mikel Martinez
Pablo Martín Sánchez barakaldoarrari guardia zibilak atxilotu ondoren egindako argazkiak. Berako saiakeran parte hartzeagatik atxilotu eta heriotzera kondenatu zuten. Argazkia: Efemerides anarquistas / Mikel Martinez
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Nacimiento 7 de novembre de 1924. Un grup d'anarquistes va irrompre aquesta matinada en Bera per a protestar contra la dictadura de Primo de Rivera i donar inici a la revolució en l'Estat espanyol.

El mes d'octubre passat es va donar a conèixer la composició de la Junta Central entre els desplaçats d'Espanya i Hegoalde a Baiona, Hendaia i Sant Joan de Llum. La comissió, composta per Miguel Unamuno, Vicente Blasco Ibáñez i José Ortega y Gasset, entre altres, pretenia instaurar una República presidida pel comte de Romanones. Per a això, es duria a terme un aixecament general el 8 de novembre, amb el suport de diverses guarnicions militars i de tot el moviment obrer.

Els fugitius de Lapurdi es van organitzar per a participar en la revolta. La tarda del 6 de novembre, un grup de 42 anarquistes va sortir de Sant Joan de Llum amb armes, diners en efectiu i fullets que feien una crida a la revolució.

Per tant, els fugitius de Lapurdi es van organitzar per a participar en la revolta. La tarda del 6 de novembre, un grup de 42 anarquistes va sortir de Sant Joan de Llum a la recerca d'armes, diners en efectiu i fullets amb els quals es deia a la revolució. Van arribar a Bera a altes hores de la matinada. L'agutzil Miguel Berasain, sospitós de ser contrabandista, va alertar a la Guàrdia Civil de l'ocorregut en el lloc. Entre els rebels i els guàrdies es va produir llavors un tiroteig en el qual quatre anarquistes van morir i 27 van resultar ferits en el tiroteig, mentre que en el costat dels guàrdies civils van morir dues persones.

Per l'assassinat dels dos guàrdies van ser detingudes quatre persones: Pablo Martín Sánchez és un home solter de Barakaldo de 25 anys; Enrique Gil Galaz, les dades del qual no es coneixen; José Antonio Vázquez Bouzas, de 29 anys, veí de Lugo; i Juan Santillan Rodríguez, ex guàrdia civil burgalès.

No em conformo amb un judici i...

Els quatre van ser jutjats en un tribunal militar, però van ser absolts en el primer consell de guerra per falta de proves. No obstant això, en aquest moment es va decidir repetir el judici, pel que sembla perquè no es van sentir satisfets amb la sentència anterior. El segon consell de guerra es va celebrar a Madrid, el primer de desembre, i malgrat no presentar noves proves, els altres tres van ser condemnats a mort, excepte Vázquez Bouzas.

Els quatre van ser jutjats en un tribunal militar, però van ser absolts en el primer consell de guerra per falta de proves. No obstant això, en aquest moment es va acordar repetir el judici, pel que sembla perquè no es van sentir satisfets amb la sentència anterior.

Immediatament es va posar en marxa el moviment a favor de l'indult. Entre altres, el bisbe de Pamplona, Mateo Mugika Urrestarazu, va fer un esforç especial, arribant a realitzar diverses trucades telefòniques la vespra de l'execució. Però els esforços van ser obertures. Era habitual que Alfons XIII.ak concedís indults en aquests casos, però no ho va fer amb els revoltats de Bera, a pesar que entre la ciutadania es va crear un clima de solidaritat amb els condemnats (o tal vegada per això).

Enrique Gil i Julián van ser assassinats a garrot el passat 6 de desembre en Pamplona/Iruña. El veí de Barakaldo, Pablo Martín, es va llevar la vida portant-li a l'execució.

Tots els detalls de l'assaig de Bera i les seves conclusions són coneguts; estan recollits en la premsa de l'època i, entre altres, en La família d'Errotacho, de Pío Baroja. Però quan es compleixen cent anys de l'assaig, encara queda alguna cosa per explorar sobre els interessos i les conseqüències del succeït. L'intent organitzat per a afeblir la dictadura va servir a la fi, pel que sembla, per a enfortir la dictadura.

Diuen que José Antonio Primo de Rivera, sense mostrar cap preocupació pel succeït en Bera, va somriure àmpliament.


T'interessa pel canal: Historia
Gasteizko greben bideo ezezagunak aurkitu ditu Martxoak 3 elkarteak Erresuma Batuko artxibo batean

Hiru bideo dira (albiste barruan ikusgai). Batak jasotzen du, grebak antolatzea leporatuta, Carabanchelen espetxeratu zituzten Jesús Fernandez Naves, Imanol Olabarria eta Juanjo San Sebastián langileak espetxetik atera ziren unea, 1976ko abuztuan. Beste biak Martxoak... [+]


Iruña-Veleia: epaiketatik bost urtera

Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.

11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]


2025-03-07 | Uriola.eus
Iker Egiraun, Etxebarrieta Memoria Elkartea
“Bizi dugun testuingurua urteetan emandako borroken ondorioa dela sinbolizatu nahi dugu”

Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.


Legebiltzarrak 1936ko biktimen legea aldatu du, Erorien Monumentua birmoldatzeko

33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]


Vesubioren erupzioak garun bat kristalizatu zuela frogatu dute

79. urtean, Vesubio sumendiaren erupzioak errautsez eta arrokaz estali zituen Ponpeia eta Herkulano hiriak eta hango biztanleak. Aurkikuntza arkeologiko ugari egin dira hondakinetan; tartean, 2018an, gorpuzki batzuk aztertu zituzten berriro, eta ikusi zuten gizon baten garuna... [+]


Tutankamon eta gero, Tutmosis II.a

Luxorren, Erregeen Haranetik gertu, hilobi garrantzitsu baten sarrera eta pasabide nagusia aurkitu zituzten 2022an. Orain, alabastrozko objektu batean  Tutmosis II.aren kartutxoa topatu dute (irudian). Horrek esan nahi du hilobi hori XVIII. dinastiako faraoiarena... [+]


Trumpek miresten badu...

AEB, 1900eko azaroaren 6a. William McKinley (1843-1901) bigarrenez aukeratu zuten AEBetako presidente. Berriki, Donald Trump ere bigarrenez presidente aukeratu ondoren, McKinleyrekiko miresmen garbia agertu du.

Horregatik, AEBetako mendirik altuenari ofizialki berriro... [+]


Ura erein daiteke, eta inkek bazekiten nola

Andeetako Altiplanoan, qocha deituriko aintzirak sortzen hasi dira inken antzinako teknikak erabilita, aldaketa klimatikoari eta sikateei aurre egiteko. Ura “erein eta uztatzea” esaten diote: ura lurrean infiltratzen da eta horrek bizia ekartzen dio inguruari. Peruko... [+]


1936ko Gerrako Haurrak
Bidaia itxi gabea

1936ko Gerran milaka haurrek Euskal Herria utzi behar izan zuten faxisten bonbetatik ihes egiteko. Frantzia, Katalunia, Belgika, Erresuma Batua, Sobietar Batasuna eta Amerikako herrialdeetara joandako horien historia jasotzeko zeregin erraldoiari ekin dio Intxorta 1937... [+]


Manifestazio jendetsua Martxoak 3an Gasteizen Poliziak eraildako bost langileen oroimenez

49 urte eta gero Espainiako Poliziak Gasteizko Maria Sortzez Garbiaren katedralean eraildako bost langileak oroitu dituzte beste behin astelehen arratsaldean. Milaka pertsona batu dira Zaramagatik abiatutako eta katedralean amaitutako manifestazioan. Manifestari guztiek ez dute... [+]


Iruña-Veleiako aztarnategia ‘hondeatzaileaz ez suntsitzeko’ manifestaziora deitu dute

Martxoaren 30erako Iruña-Veleia martxan, SOS Iruña-Veleia eta Euskeraren jatorria elkarteek manifestaziora deitu dute, Aski da! Argitu, ez suntsitu lelopean. Azken bi urteetan "hondeatzaileak sistematikoki eremu arkeologiko oso aberatsak suntsitzeko modu... [+]


Martxoak 3tik 49 urte
“1976ko Gasteizko greben mugimendua eskola politikoa izan zen”

Martxoak 3ko sarraskiaren 49. urteurrena beteko da astelehenean. Grebetan eta asanblada irekietan oinarritutako hilabetetako borroka gero eta eraginkorragoa zenez, odoletan itotzea erabaki zuten garaiko botereek, Trantsizioaren hastapenetan. Martxoak 3 elkartea orduan... [+]


Memoria bala bat da buruan

1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]


Eguneraketa berriak daude