Té sis de setembre, mitjanit. L'esquadró de caces F-15 i F-16 avança a tota velocitat pel desert de l'est de Síria a la recerca de l'objectiu. Quan van albirar un edifici que només dona un gran estable de cabres vist des del cel, es van desprendre amb un guix uns míssils de terra d'aire de 227 quilograms de càrrega: tres, dos, un... El cop ha estat molt fort i l'objectiu ha quedat destrossat. Quants morts hi ha? No importa, en el lloc de comandament han celebrat amb aplaudiments. Tots els dies no bombardeges un reactor nuclear.
L'atac en 2007 a la regió siriana de Dayr az-Zawr, no va ser reivindicat per ningú i els mitjans de comunicació van rebre informació de manera aleatòria. El primer a comptar va ser The Sunday Times. D'acord amb això, les unitats de l'Exèrcit israelià ja s'havien infiltrat prèviament en la desèrtica instal·lació i, després d'analitzar mostres de sorra i aigua, van veure que procedien de Corea del Nord. Tenien una prova definitiva per a l'operació d'obtenció de l'autorització d'EE.
Segons el diari britànic, es tractava d'un amagatall de material nuclear que havia estat traslladat des de Corea del Nord. Més tard, altres mitjans van confirmar que el règim de Bachar Al-Assad estava construint un reactor en el centre de la capital cubana. A l'any següent, l'investigador hebreu Ronen Bergman, que té accés directe als serveis d'intel·ligència israelianes, va recollir en el llibre The Secret War with l'Iran (Guerra secreta amb l'Iran) que Tel Aviv va obtenir informació sobre el reactor per part del militar iranià Ali-resa Asgari. Asgari va desaparèixer en 2006 i segons algunes fonts va ser segrestat i acomiadat per Mossad i la cia. En 2010 va aparèixer en un calabós d'Israel el cos sense vida de la jove, que oficialment s'havia "suïcidat".
Fins fa poc només es podia especular sobre l'atac de Dayr az-Zawr, a causa de la intensa censura mediàtica que el Govern israelià havia imposat durant anys
Però fins fa poc no es podia especular sobre l'atac de Dayr az-Zawr, a causa de la intensa censura mediàtica que el Govern israelià havia imposat durant anys. Finalment, onze anys després, en 2018, va admetre en un comunicat que havia destruït el suposat reactor nuclear “perquè suposava una greu amenaça per a Israel”.
Aquest tipus d'agressió preventiva ja tenia un precedent. En 1981, Zaramak al País Basc soc Biiildur! Mentre cantava, Israel va fer esclatar per sorpresa a l'Iraq, a 18 quilòmetres de Bagdad, un reactor de 40 megavats anomenat Osirs. En aquesta ocasió també van ser els caces els que van executar el pla, que també van utilitzar dipòsits de combustible addicionals per a creuar volant els vastos deserts de la península Aràbiga. L'excusa va ser que Saddam Hussein estava a punt d'aconseguir l'arma atòmica.
Segons el llavors primer ministre israelià, Menajem Beguín, a l'Iraq es va aconseguir retardar la nuclearización durant deu anys. Va ser en realitat el contrari. “El que van aconseguir va ser crear un major risc”, va assenyalar un científic iraquià que va treballar per a Hussein a la cadena de televisió CNN en 2003: “Després del bombardeig, 7.000 científics ens vam posar a això, dins d'un programa secret amb una inversió de 10.000 milions de dòlars”.
Estan pensant a fer-ho?
En el context de les massacres a Gaza i el Líban, l'Iran ha llançat a principis d'octubre desenes de míssils contra Israel i ara espera la seva resposta. És inevitable pensar que donaran la corda cap enrere a la roda i que tard o d'hora faran el mateix. El programa nuclear iranià sempre ha estat en el punt de mira de Tel Aviv, que va estar a punt d'atacar en la crisi diplomàtica de 2011, i per a molts polítics de dretes israelianes no pot perdre l'oportunitat " històrica": "Si no és ara, quan?", ha dit fora de sí l'ex primer ministre ultra, Naftali Bennet, com si volgués frenar les manetes del temps.
Però són comparables els Iraq dels anys 1980, la Síria de fa vint anys, o l'Iran actual? “La situació és molt diferent”, explica l'expert en armes nuclears James Acton a la revista de científics atòmics Bulletin of the Atomic Scientists. El lector recordarà, com s'ha esmentat amb freqüència en la secció Net Gertu, que aquest grup de científics mesura les hores en les quals el món arriba al desastre a través del Doomsday Clock o el famós “Rellotge de l'Apocalipsi”. Tic tac, tic tac. Ara només ens queden 90 segons per a acabar amb els éssers humans.
Acton, Carnegie és membre del think tank del Fons Internacional per la Pau, i ha estat entrevistat per a la revista. En la seva opinió, els israelians van destruir tant a l'Iraq com a Síria uns reactors únics, però això no té res a veure amb el programa nuclear iranià.
“l'Iran es basa avui dia en petites centrifugadores que poden crear-se i col·locar-se ràpidament en qualsevol lloc. Fins i tot si Israel destruís les plantes de Fordow i Natanz –i no crec que sigui capaç de fer-ho–, gairebé segur que l'Iran reconstruiria les infraestructures de centrifugadores"
Les plantes nuclears iranianes de Fordow i Natanz, que de moment enriqueixen l'urani al 60%, es troben fortificades sota les muntanyes, almenys a tres plantes, i Israel necessita l'ajuda dels Estats Units per a destruir-les, bombes especials de 12 tones contra búnquers. A més, Acton va apuntar que podria haver-hi més plantes ocultes enterrades a major profunditat.
I hi ha un altre inconvenient: “l'Iran es basa avui dia en petites centrifugadores que poden crear-se i col·locar-se ràpidament en qualsevol lloc. Fins i tot si Israel destruís les plantes de Fordow i Natanz –i no crec que sigui capaç de fer-ho–, gairebé segur que l'Iran reconstruiria les seves infraestructures de centrifugadores. Probablement ja té centrifugadores clandestines. No ho sabem. Però és possible que es construeixin en diferents llocs, en naus industrials normals, a la vista de tots”.
Per a l'expert, és una quimera que els israelians pensin que “sempre sabran on està tot i que sempre podran destruir-lo tot”.
-Però estan pensant en una cosa així? ", li ha preguntat el periodista de Bulletin. Una gota de suor freda pot relliscar per l'enfront del mateix temps que se li aclaria la resposta: “[Benjamin] Netanyahu ha manifestat públicament aquesta possibilitat. Em sorprendria que no ho fessin ara mateix. Seguirien endavant i ho farien? Els israelians saben que després l'Iran els atacarà de forma més àmplia del que han vist fins ara, i que necessitaran l'ajuda dels Estats Units per a defensar-se. (…) Per tant, crec que la probabilitat és inferior al 50%, però superior al 10%. Això em tranquil·litza”.
Alleujar? Juguen a la ruleta d'un de cada deu, convertint el món en un macabre casino. Tic tac, tic tac.
Vladimir Putinek interesa agertu du AEBek eta Ukrainak adostu duten 30 eguneko menia epeaz, baina zalantzak ere plazaratu ditu. Funtsean, ez du presarik erakutsi akordioa sinatzeko eta denbora gehiago eskatu du zalantzok argitu ahal izateko.
Atapuercako aztarnategian hominido zahar baten aurpegi-hezur zatiak aurkitu dituzte. Homo affinis erectus bezala sailkatu dute giza-espezieen artean, eta gure arbasoek Afrikatik kanpora egindako lehen migrazioei buruzko teoriak irauli ditzake, adituen arabera.
Hainbat eragilek deituta, NATOren aurkako elkarretaratzea egin da Iruñeko Udaletxearen aurrean. Izan ere, gaur, martxoak 12, 39 urte bete dira Hego Euskal Herriak, Espainiar Estatua NATOn sartzeko erreferendumari ezezkoa eman ziola. Askapenako kide batek adierazi du, gaurko... [+]
Europako Batzordeak 26.000 milioi euroren inportazioak zergapetuko ditu apirilaren 1etik aurrera, Donald Trumpek altzairuari eta aluminioari ezarritako muga-zergei erantzunez. Enbido-komertzialek jarraitzen badute, Euskal Herrian lehen sektoreak nozituko du gehien norgehiagoka... [+]
Europako Batzordeak lege-proiektu berri bat aurkeztu du asteartean. Dokumenturik gabeko pertsonak jatorrizko herrialdeetara edo igarotze-herrialdeetara deportatzeko prozesua areagotzea eta azkartzea helburua du.
Errumaniako presidentetzarako kandidatu ohia Călin Georgescu, aurten berriro iragan behar diren hauteskundeetara erregistratzera zihoalarik, Poliziak atxilotu zuen otsailaren 26an. Egozten dizkioten krimenetarik bat “ordenu konstituzionalaren aurkako ekimenen... [+]
Chão de Lamas-eko zilarrezko objektu sorta 1913an topatu zuten Coimbran (Portugal). Objektu horien artean zeltiar jatorriko zilarrezko bi ilargi zeuden. Bi ilargiak apaingarri hutsak zirela uste izan dute orain arte. Baina, berriki, adituek ilargietan egin zituzten motibo... [+]
Agintean dauden alderdiek kolpe gogorra jasan dute emaitzetan: Inuit Ataqatigiit alderdi ezkertiar independentistak eta Siumut sozialdemokratak aurreko hauteskundeetan lortutako botoen erdia inguru galdu dute, oposizioko alderdien onurarako.
Sare sozialetan badira zenbait pertsona eragin gaitasun handikoak. Jarraitzaile ugari dute, eta euren iritziak egiatzat hartzen dira. Askok, ordea, egia barik, interes propioa edo klase baten interesak iraunkortzea bilatzen dute. Ameriketan komentokrata deitzen zaie. Alegia,... [+]
Urte bat beteko da laster Pazifikoko Kanaky herriko matxinada eta estatu-errepresiotik. Maiatzaren 14an gogortu zen giroa, kanaken bizian –baita deskolonizazio prozesuan ere– eraginen lukeen lege proiektu bat bozkatu zutelako Paristik. Hamar hilabete pasa direla,... [+]
1986. urtean Espainiako Estatuak NATOn jarraitzearen aurkako botoa eman zuen euskal gizarteak. Denborak ematen duen perspektibak oraindik ez du azaldu zeintzuk izan ziren gizartearen arrazoi sakonak gerra erakundean parte hartzeari uko egiteko.
Felipe Gonzálezen... [+]
Esku odoltsu bat sinbolo gisa erabilita, iazko azaro bukaeratik ustelkeriaren aurkako mobilizazio erraldoiak egiten ari dira Serbian, “blokada” izenpean, azken garaietan Europa zaharrean ikusitako handienak. Asanblearioak, masiboak, ideologiarik gabekoak... Bertatik,... [+]
Lagun asko sumatu dut kezkatuta euskaldun gero eta gutxiagok ahoskatzen duelako elle-a. Haur eta gazte gehienek bezala, heldu askok ere galdu du hots hori ahoskatzeko gaitasuna, idatzian ere nahasteraino. Paretan itsatsitako kartel batean irakurri berri dugu: altxorraren biya... [+]
Kanakyko Gobernuko kide gisa edo Parisekilako elkarrizketa-mahaiko kide gisa hitz egin zezakeen, baina argi utzi digu FLNKS Askatasun Nazionalerako Fronte Sozialista Kanakaren kanpo harremanen idazkari gisa mintzatuko zitzaigula. Hitz bakoitzak duelako bere pisua eta ondorena,... [+]
Mikel Jauregi Industria sailburuaren ustez, euskal enpresek “lan ona” egin dezakete Europaren “segurtasun estrategia babesten”. Eusko Jaurlaritzako bozeramaile Maria Ubarretxenak, berriz, berrarmatze asmoek “aukera berriak” ekar ditzaketela... [+]