La tercera vegada que rebia les mateixes dades que l'estudiant, no recordava més que aquestes frases tan usades, en les quals el no-res havia aixafat la meva intel·ligència: “No som res”, “la vida no té sentit”, “Déu, si és tan innocent com diuen, per què ens fa això?”. No estava davant d'un taüt, no era ni un tanatori, ni un cementiri. Era un imprès.
Qui els va ensenyar a escriure, fotre. Ens governa una espècie sense talent que hagués de mantenir-se allunyada dels llibres, les lletres. I governar en gairebé tots els nivells. Mai esperava creure en la meritocràcia, encara que en direcció contrària. Com més alt, menys talent. Comencen per casa, elaboren llestes, ho classifiquen tot, i són capaces de passar hores més comprensibles, però també de memoritzar lliçons llargues, juntament amb altres classificacions i llistes. I no és una situació estàtica, si no lluitem, haurem d'emplenar un formulari d'exempció per a aixecar-nos del llit, o el que ens digui que assumim la responsabilitat del risc, per exemple, si no volem aixecar-nos un peu abans o un peu més tard, si no volem sortir junts i fer un salt, perquè això provocarà un increment del 6% en el risc de caure's el turmell, el doctor Massachusetts haurà de mirar a l'ordinador, i pagar. I com el que té assegut en or serà C1B2, o Batxillerat i equivalents, o el que diu la rúbrica, o els tests, o els diagnòstics, o els noms i cognoms necessaris per a cobrar el RGI. I hi haurà algú que digui al teu costat “si no, el que realment el necessita no el tindrà”. Qui realment ho necessita. Mai m'atreveixo a preguntar què és “de veritat”. Em temo que si els sembla malament fer el parany en la mesura que sigui possible, seran les condicions que marca el formulari “de veritat”. La realitat ve marcada pel formulari que ve de dalt. I aquesta gent repeteix desesperadament “i-le-ga-la”, “no es pot”. “Tenim les mans lligades”. “En cas contrari, sabem com fer-ho”. “Cal ser realista”. Això últim és el que més m'agrada.
I és ser realista, plegar la realitat als límits dels impresos. Cada buit que cal emplenar t'assenyala el precipici dels límits, t'amenaça amb el caos, amb el no-res. I llavors, quan estem a punt d'autolesionar-nos, ens sentim estúpids. Han guanyat. Per què no fem vaga contra la burocràcia?
Vaig donar la volta a l'enterrament i vaig respirar. El secretari em va mirar estranyament. Tens alguna cosa en el pèl. Són flors. De fet, alguns vivim en contes. Era impossible.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El dia del pastor d'Huarte van explicar que Euskal Herria ha obtingut el reconeixement per a participar en concursos internacionals de tala d'ovella. L'oficialitat es va produir en el Campionat del Món d'Escòcia de 2023, a conseqüència del dossier presentat pels mosses bascos i... [+]
Segurament, la majoria de nosaltres ja han comprat, aquí i allà, els regals per a Nadal. Perquè la visita nocturna a Olentzero és una gran cita, especialment per als més petits. Tots es preparen per a aquesta fructífera època de l'any: Bilbao crema tant com Vitòria,... [+]
Què és el que més t'ha sorprès quan vas sortir de la presó? M'han preguntat moltes vegades en l'últim any i mig.
Veure que els carrers de Bilbao estan plenes de turistes i de gossos amb dues potes, per exemple? O els canvis en la situació política? El primer m'ha cansat i... [+]
El tema de les ajudes per a l'aprenentatge del basc és realment confús. El ciutadà que vulgui aprendre basc haurà d'acudir a més d'una finestreta per a saber quant li costarà el curs que vol realitzar i d'on, com i quan obtindrà les subvencions. Perquè encara costa diners... [+]
La comprensió i interpretació de la llengua matemàtica és el que té importància en el procés d'aprenentatge, almenys és el que nosaltres diem als nostres alumnes. El llenguatge de les matemàtiques és universal, i en general, el marge d'error per a la interpretació sol... [+]
Potser una de les febleses dels éssers humans és la tendència que tenim d'escoltar i atendre la majoria. Segur que ha estat una característica important del desenvolupament de la nostra espècie i necessària per a la supervivència. Però amb la digitalització, aquesta... [+]
Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]
Un prestigiós arquitecte arriba des de Londres a un petit poble gallec. Es tracta de David Chipperfield, un edifici amb oficines a Berlín, Milà i Xangai, i que compta amb un ampli equip d'edificis. Una arquitectura elegant, refinada, feta per un Sir. La història comença en... [+]
No vaig poder tancar el calaix després de l'últim parell de mitjanes que em quedaven, les quals es devoraven mútuament. Així estava, mal tancat, ja durant dues setmanes, el pijama (en la tirada dels pijames, excepte tres regalades, no hi ha pijama; la samarreta “per a... [+]