A pesar que el món ha canviat per complet durant quaranta anys, hi ha coses que romanen. Diguem les polítiques d'Israel.El 6
de juny de 1982, el primer ministre israelià, Menahem Begine, va prendre la decisió d'envair Líban per a ofegar la resistència palestina, i quaranta anys després, el Govern israelià ha tornat a envair Líban i ha matat a almenys 2.000 libanesos des del 23 de setembre. El 24 d'octubre de 1984 el marxista libanès Georges Ibrahim Abdallah va ser empresonat per la Policia francesa i, a pesar que han passat més de quatre dècades, continua a la presó igual. UU., part civil en el cas de 1987, va advocar per una cadena perpètua per a Abdallah; i en el nou judici sobre la llibertat condicional del 7 d'octubre de 2024 continuen igual, en contra de ser part civil i de l'alliberament del libanès. Georges Ibrahim Abdallah és la personificació de l'ocupació i l'opressió de Palestina, i ens demostra el cec suport dels Estats Units i dels Estats Occidentals a Israel. El cas d'Abdallah és polític, i en lloc d'enfocar el judici per la Justícia, el té el costat polític. Tenim "raó d'Estat" en la maniobra i això tampoc ha canviat en els últims 40 anys.
"Encara que l'honor de participar en els actes antiimperialistes que m'acusen no m'hagi estat concedit pel poble, tinc l'honor d'haver estat jutjat pels vostres tribunals i defensar la legitimitat criminal dels botxins", va dir al jutge en el segon cas d'Assís de febrer de 1987. Aquesta postura s'ha mantingut des del principi: L'assistent militar de l'ambaixada dels EUA, Charles Ray, i el segon secretari d'Israel, Yaacov Barsimantov, és acusat de matar a Massachusetts, però mai ha reivindicat els atemptats, encara que políticament defensa aquestes accions antiimperialistes. L'assassinat de l'americà va tenir lloc el 18 de gener de 1982 a París, i el dels israelians el 31 de març del mateix any a París.
Nascut en Kobayat (Líban) en 1951, Abdallah es va unir des de jove a les idees marxistes i va ingressar en el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (PAHF) en defensa de la llibertat de Palestina. En 1978, Israel va entrar en una resistència paral·lela a la invasió de Líban del Sud. Un any més tard, amb 28 anys, va crear la Fracció Armada Revolucionària de Líban FARL per a lluitar contra tota ocupació imperialista de Líban –Israel, els EUA i França- i per l'alliberament de Palestina. En el fons, els dos atemptats de 1982 que se li atribueixen a Abdallah van ser els primers que van assumir les FARL. Aquest any, Líban va tornar a envair l'Estat sionista, sempre amb el suport dels americans. La invasió va causar 20.000 morts.
“Sabem que legalment el Govern francès no pot revocar la sentència [a favor de la llibertat], però esperem que es doni el camí per a impugnar la legalitat de la
sentència” EUA
Abdallah està a França en aquests anys. Mossad va acudir a la comissaria per a donar avís de les pressions i amenaces sofertes per part dels serveis secrets israelians i va ser detingut llavors per negar el fals passaport algerià. "Sabíem que es tractava d'un important membre de les FARL, perquè hi havia una multitud de serveis d'informació europeus caçant i, a més, la Brigada Vermella francesa o Action Directe mantenia contactes amb moviments radicals", compte Yves Bonnet, llavors cap dels serveis secrets francesos. En un primer moment, no havia de ser durador l'empresonament, ja que en el judici de 1986 va ser condemnat a quatre anys de presó per negar les armes i utilitzar papers falsos. Fins a 1985, les FARL ja havien signat un acord d'intercanvi amb el diplomàtic estatunidenc Gilles Sidney Peyroles, segrestat en el nord del Líban.
No obstant això, entre la detenció i la nova causa que s'obriria el 23 de febrer de 1987, l'acusació contra Abdallah va canviar radicalment. El mateix president dels Estats Units, Ronald Reagan, es va posicionar a favor de la permanència a la presó del libanès. Els grans mitjans de comunicació van propagar el terror, convertint a França en un "perillós terrorista que terroritzava" en poc temps. El jutge li va condemnar a cadena perpètua per vincular la troballa de l'arma en el seu domicili amb l'assassinat de dos diplomàtics d'Estat Major. els Estats Units era una part civil, i va anar aquí on es va iniciar la pressió de Washington, que mai s'ha detingut en tot moment. Així va resumir el judici el mitjà comunista L´Humanité: "Washington ha guanyat, entre aplaudiments de Tel Aviv (...), el judici contra Abdallah ha estat dirigit des del principi per un estat de fora del cap". Jacques Vergès, advocat del pres, ha denunciat reiteradament el "veto intolerable dels Estats Units" que es troba sistemàticament en el tema del seu client. Imagina't que podria ser al carrer des de 1999, però ha estat rebutjat en deu ocasions la llibertat condicional. A l'hora d'explicar aquesta ràbia obstinada cap a Abdallah, en Le Monde Diplomatique es recorda l'ambient que hi havia a França a mitjan dècada de 1980 "Terroriste' un jour, terroriste toujours?" (Una vegada 'terrorista, terrorista per a tota la vida?) reportatge. Va haver-hi diversos atemptats en els mesos previs al cas, i sense proves, les autoritats polítiques i els mitjans de comunicació els van vincular a les FARL, i més concretament als dos germans de Georges Ibrahim. No obstant això, l'organització antiimperialista no duia a terme cap atac contra civils i sempre tenia a militars o diplomàtics en el punt de mira. Més tard es revelaria que es va tractar d'atacs dirigits per Hezbollah per a denunciar l'ajuda militar de França a l'Iraq en la guerra de l'Iraq i l'Iran.
En el judici de 2012-2013, la pressió dels americans va ser evident. Finalment, després de 28 anys de presó, se li va concedir la llibertat condicional –després d'haver-la rebutjat set vegades–. El tribunal encarregat d'executar les penes va respondre positivament a la petició, però aviat es va sentir la pressió dels Estats Units: "Lamentem la sentència sobre el terrorista culpable Georges Ibrahim Abdallah. (...) Esperem que les autoritats franceses cridin i que la fallada sigui anul·lada", en paraules de l'ambaixada americana francesa, Charles Rivkin. Tal dit tal fet: el ministeri públic va interposar un recurs. La segona sentència va ratificar l'alliberament, però sota la condició de tornar a Líban –el ministre d'Afers exteriors, Adnane Mansour–, que "va prendre amb optimisme" la sentència i va iniciar els processos d'autorització d'accés. Els libanesos començaven a preparar una festa d'acolliment, després de 28 anys, perquè al final se'ls anava a retornar l'estimat Abdallah. No obstant això, els Estats Units va fer un segon avís: "Sabem que legalment el Govern francès no pot revocar la sentència, però esperem que les autoritats franceses detectin el camí per a impugnar la legalitat de la sentència", són paraules de la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton. Tres dies després van rebre el present: El ministre de l'Interior, Manuel Valls, no va signar l'ordenança d'expulsió contra ell. Punt final. Abdallah i els Abdallah van rebre una bufetada. Amb el pas dels anys, aquest joc segueix aquí, ja sabem, perquè en 2022 Gérard Darmanin també li va rebutjar la signatura de l'ordenança d'expulsió.
El 15 de novembre es coneixerà la sentència sobre l'onzena petició de llibertat d'Otegi. La política s'ha tornat a portar per damunt en el judici del 7 d'octubre. Els dos procuradors s'han unit a Abdallah Hezbollah i Hamàs i s'han enfrontat al seu alliberament. Pel que sembla, l'alliberament del pres de 73 anys seria "arriscada", ja que podria tornar a agafar les armes. El mateix lema de sempre és el d'Israel amb Líban envaït i Gaza triturada.
Hasteko, nola doa Georges Ibrahim Abdallah?
Fisikoki ongi doa. Hori bakarrik erran dezaket, hortaz haratago ez naiz bere izenean mintzatuko.
40 urtez kartzelan, Frantziako preso politiko zaharrena da.
Frantziakoa eta Europakoa ere.
1999az geroztik egon zitekeen aske, baldintzapean. Nola esplikatzen duzu tematze hori?
Frantziako Estatuaren presioa dugu hor, ez du aske ikusi nahi. Zergatik? Segur aski arabiarra delako. Noski, amerikarren presioa ere hor da, nabaria da. Israeldarrek ofizialki ez dute sekula erreakzionatu, bide ez-ofizialetik baliteke. Urriaren 7ko epaiketan berriz ere parte zibil gisa kokatu dira AEBak. Fermuki agertu dira Abdallah askatzearen kontra –eta hori prokuradorea baino anitzez gogorkiago–. Higuingarriak dira; diote, libratuz gero Hezbollahren garaipena izango litzatekeela. Alta, Libanoko ia alderdi politiko guziek dute bere askatasuna aldarrikatzen. Presidente ohi, ministro, zein enbaxadore, Abdallah hartzeko prest direla diote denek. Ez dago oztopo izpirik alde horretatik. Izan kristauak, xiitak edo sunitak, alderdi politiko ia guziak dira bere herriratzearen alde.
Hamaikagarren askatasun eskaera aurkeztu duzue. Hamar aldiz errefusatua izan zaio.
Duela hamaika urte onartua izan zitzaion, baina kanporatze ordenantza bideratzearen baldintzapean. Barne ministro Manuel Vallsek errefusatu zion. Geroztik beste eskaera batzuk izan dira, aldi oro onartu gabeak. Beti dituzte argudio berak: dolutu ez izana, ideia berekin jarraitzen duela eta beraz berriz hasteko arriskua badagoela... Zentzugabekeria batean dira.
Azkenean Justiziak ez, Politikak du epaia bideratzen.
Berez irizpide batzuen arabera onartzen ala errefusatzen da baldintzapeko askatasuna. Kontua da interpretatu egiten dituztela irizpide horiek. 40 urte pasa dira eta ez dago batere egoera politiko bera. Hipokrisia handi batean gara. Errealitatea da ez dutela askatu nahi.
Egoera aldatu da, baina Israelek berdin segitzen du.
Noski, egoera aldatu dela diodanean Libanoko talde marxistei buruz ari naiz. Palestinarrak ere duela 40 urte baino gutiago dira.
Ekialde Hurbila sutan dagoen honetan dator auzia.
Bai eta hori ez doa baitezpada gure alde. Berez, leporatzen zaiona justifikatua dela onartzen balitz, orduan, gure alde eragingo luke testuinguruak, hain zuzen, ikusten dugulako israeldarrek eta amerikarrek 40 urte pasa ondoren ere segitzen dutela herri palestinarra eta libanoarra hiltzen. Maleruski, ez dut uste hori izango denik epaileen begirada.
Defentsa egiteko orduan zertan jartzen duzue indarra?
Preso pasa dituen urte kopuru luzea oroitarazten diegu, eta militante politiko bat izanik, ez duela dolu ala barkamenik erakutsi beharrik. Biktima bezala dauden AEBen indemnizazioa errefusatzea leporatzen diote. AEBek eraikitako bonbek Libanoko eta Palestinako haurrak hiltzen dituzten kontestuan, izugarrizko karikatura batean gaude.
Baikor zara?
Egoera ez da hain ona, ezkorra izateko arrazoiak ditut. Ez da ezer berririk agertu urriaren 7ko auzian. Guztiak dira bere askatzearen aurka, prokuradoreak behin eta berriz ohartarazi du terrorista bat ezin dela askatu. Berez zuzenbide kontu bat beharko litzateke izan; kontua da zuzenbidea baliatzen dutela ikuspegi politikoa elikatzeko. Ageriko da.
Durant els últims sis anys, professors i professores que treballem en els euskaltegis, hem participat en una bella aventura. Com dèiem en l'última Korrika al costat de milers de ciutadans vascófilos, orgullosos i populars.
La dispersió estava en vigor en tota la seva... [+]
OIP Presondegien Nazioarteko Behatokiak 2023 urteko bilana aurkeztu du. Abenduaren lehenetik atxilotu dituzten 75.000 pertsonetatik, 50.000 inguru %148,5eko okupazio tasa duten presondegietan dira, eta 2.748 lurrean ezarritako matalazetan lo egiten dute.
Un dels debats mediàtics va ser la presència en la campanya de les eleccions municipals en Hego Euskal Herria d'exreclusos amb delictes de sang en diverses llistes i la posterior reculada d'aquests amics.
Potser amb aquest moviment EH Bildu va guanyar diversos vots, i d'una... [+]