Es tracta del matí del dilluns, a Guernica. Dia de mercat. La cita ha estat en Astra amb els membres de la plataforma ciutadana Guggenheim Urdaibai Stop, que han acudit a la cita. Tres persones han acudit a la cita d'ARGIA: Eider Gotxi, professora i activista de Bermeo que porta temps donant conferències sobre el Guggenheim d'Urdaibai; Txema García, escriptor i periodista jubilat; i Gorka Barba, que es dedica a la forja i a les labors mediambientals.

Urdaibai Stop és una plataforma popular integrada per veïns i veïnes de la zona i d'Urdaibai. Fa un any que es va dur a terme una gran mobilització a Guernica –el mateix dia en què es va convocar una gran mobilització per Palestina- i s'ha organitzat una nova mobilització popular per al 19 d'octubre. La situació en Palestina no ha millorat, pel que sembla, tampoc la del museu, que es troba en una situació delicada.

Els membres de la plataforma tenen com a objectiu recaptar informació i difondre-la entre la ciutadania. Per contra, el projecte Guggenheim es caracteritza per la falta d'informació i transparència. Ningú sap en què consisteix el projecte. Els membres de la Diputació Foral de Bizkaia manifesten que el projecte ha de seguir endavant sí o sí. La redacció del projecte no està disponible en cap lloc. Els responsables municipals no tenen res clar, per la qual cosa els membres de la plataforma continuen buscant informació, aquí i allà, per a fer-la arribar a la ciutadania. Han unit molt i, fent front als obstacles trobats en el camí, utilitzen aquesta informació per a la mobilització, per a crear consciència i paralitzar el projecte.

El projecte comptarà amb dues seus: A Guernica, una era l'empresa Dalia; i en Murueta, l'altra, la drassana de la ria d'Urdaibai, que porta dècades funcionant i contaminant. Es tracta d'un enllaç a peu que té una longitud de més de quatre quilòmetres.

Primer cop: Si hi ha hagut
algun moviment significatiu durant l'estiu, això ha estat l'enderrocament de la fàbrica Dalia. És a dir, s'ha començat a preparar la base física de la primera d'aquestes dues residències. Van començar amb l'enderrocament la segona setmana de juny, segons ens explica Eider Gotxi, per a donar un “gran impuls” al projecte.

“El desmantellament de Dalia és un clar exemple que aquest projecte del museu ha fet els seus primers passos”, explica Gotxi. Ha donat més d'un centenar de conferències explicant el projecte del Guggenheim en cada poble. El malestar d'Urdaibai s'ha estès a altres comarques de Busturialdea. I fins al moment, la qual cosa es temia, s'ha vist com s'estan fent els passos per a dur-lo a terme en aquest mateix estiu. Davant els ulls, a Guernica.

Inesperadament, el treball de les grans excavadores en el centre de Guernica, paral·lela a les vies del tren. Ningú havia anunciat els treballs, però s'estaven realitzant. En silenci, però amb molt de soroll; a l'estiu les obres han continuat sense interrupció i han acabat. I de seguida, derrocada la fàbrica de Dalia, es procedirà a la neteja de les aigües subjacents. Dalia era una empresa reconeguda internacionalment en la dècada de 1970 dedicada a la fabricació de culleres i forquilles. Ha estat tot el temps contaminat per l'aigua de baix, ple d'amiant.

El diputat d'Infraestructures de Bizkaia, Carlos Alzaga, ha promès en les Juntes Generals que es procedirà a la neteja de l'aqüífer i a la seva “completa retirada”. És més, ha dit que ho faran, perquè l'objectiu és que s'instal·li un “museu” en aquest lloc. Eider Gotxi diu que no tenen més informació sobre aquest tema.

Segon cop: El director general
del Guggenheim de Bilbao, Juan Ignacio Vidarte, ha anunciat avui, després de 32 anys, que es retira de la direcció del Guggenheim. Ara busquen a la següent persona que ocupi el seu lloc. El procés de selecció es va anunciar a la primavera, i s'espera que aquesta tardor comenci la presentació del nou director general de l'entitat.

En una entrevista de comiat, Vidarte ha assenyalat que l'enderrocament de la fàbrica Dalia de Guernica és "una neteja de terres", però que l'objectiu no ha estat un museu, sinó que "pot ser compatible amb altres accions". Però els membres de la plataforma afirmen que la Diputació de Bizkaia, com ja s'ha esmentat anteriorment, diu el contrari, ja que el diputat Alzaga s'ha pronunciat a favor del museu. “Encara que sembli que es contradiuen entre si, nosaltres tenim clar que estan jugant amb la ciutadania”.

La neteja de les aigües subjacents, abans de deixar el càrrec de lehendakari del Govern
Basc en un parèntesi de dos anys, es va reunir al gener d'enguany amb la nova diputada general de Bizkaia, Iñigo Urkullu, Elixabete Etxanobe. En nom del patronat del Guggenheim Bilbao, presidit per Etxanobe, va manifestar que s'anava a obrir "un període de reflexió de dos anys" sobre el projecte d'Urdaibai. Era, per tant, un cicle electoral complet, “un moment de reflexió”.

Txema García entén l'assumpte d'una altra manera: “No és més que una moratòria de dos anys, perquè estem veient tots els dies que s'està treballant per a superar els possibles obstacles. A més s'està treballant en tots els àmbits. Treballant per a fer front a les dificultats, simplificant tot per a tirar endavant el projecte. La realitat és la següent: Han tirat a Dalia i s'estan movent en molts altres camps. Judicialment, per exemple, s'estan fent passos per a facilitar el projecte del museu”.

Les paraules de gener semblen anar pel vent; Urkullu ja és lehendakari. Qualsevol portaveu de la Diputació Foral de Bizkaia, en presència de la premsa o en cadascuna de les seves intervencions en les ràdios públiques, expressa el seu suport al projecte de Guernica i Murueta.

Txema García considera que “per a ells això és viable des del principi” i “ho faran viable”. Eider Gotxi, per part seva, ha precisat que no volen ni pensar en les conclusions del projecte: “Volen que sigui viable, sí o sí, en aquesta regió, sense tenir en compte les seves conseqüències en la reserva de la biosfera”. Gotxi, per exemple, ha destacat l'informe d'enderrocament de Dalia: “Els passos que exigeix el procediment d'enderrocament no s'han seguit. Els treballs s'han realitzat a l'estiu, al juny s'han pres les decisions, s'han tret en el butlletí oficial i la ciutadania no s'ha adonat de res a l'estiu”.

En qualsevol cas, Eider Gotxi diu que és significatiu derrocar a Dalia en el termini de dos anys: “Això dona una aparença de realitat al projecte, no és el que diuen, sinó el que estan fent”. Per part seva, Txema García i Gorka Barba ho veuen clar: “S'estan fent passos, però no hi ha res fet, el projecte no existeix, hi ha possibilitats de parar-lo… i en això estem, compartint la informació que tenim, amb l'objectiu de contaminar la força contrària al projecte”.

Aprofitant la pausa, per a treballar
“La pausa ha estat i serà un repte per a nosaltres”, diu Gotxi: “En tot aquest temps volem mantenir a la gent activa, en això estem. És difícil que els governants mantinguin el tema de gom a gom quan diguin que es prendran dos anys per a la reflexió. Després de dos anys de pausa o reflexió, pot ser normal pensar que el projecte està en qüestió. Però el que veiem és el contrari. Com hem dit, el projecte avança fent passos en les administracions”. Per als membres de la plataforma, per tant, l'objectiu és que la gent entengui que les autoritats diuen una cosa en públic, però que estan fent una altra en secret.

García es refereix a la “narcotització” de la gent: “Veiem un procés de narcotització, volen donar una imatge de neteja amb el compte de Dalia, sense vincular-la amb el projecte Guggenheim. Estan netejant l'aqüífer, eliminant l'amiant… com si fos beneficiós per a les i els gernikarras”. Però vol deixar clar que darrere d'això s'està establint la base del projecte Guggenheim. Derrocar la fàbrica per a construir el museu en ella.

El treball d'incidència, la plataforma
Guggenheim Urdaibai Stop està treballant no sols al carrer, sinó també en l'àmbit judicial. Això és el que ha subratllat Gorka Barba: "Aquest treball no es fa veure tan clar, la gent no nota tot el treball que hi ha darrere d'això, és un treball que es fa amb la mobilització de carrer", ha afegit.

Eider Gotxi és optimista a l'hora d'explicar el treball que estan realitzant tant en l'àmbit judicial com en el de la mobilització: “Tots dos camps van en paral·lel. Estem treballant molt bé al carrer, sabem informar la gent, estem fent una gran feina en les xarxes socials, però l'àmbit dels jutjats es queda fora de les nostres mans i amb tota confiança estem treballant amb un equip d'advocats. Un camp no pot afeblir a l'altre, hem de reforçar tots dos”.

La via judicial és complexa. Tenen dos camins oberts. La primera és la relativa a un conveni supramunicipal: així ho han fet en Murueta, Forua i Guernica, signats entre febrer i maig de 2023 pels alcaldes de les tres circumscripcions. Gotxi ha explicat que les administracions han de modificar alguns plans urbanístics i per a això necessiten que la competència estigui per sobre dels ajuntaments, en mans de la Diputació. Gotxi ha donat explicacions més detallades: "Nosaltres vam posar al·legacions al PGOU de Murueta. De fet, volen canviar la qualificació del sòl en el qual se situa la drassana de Murueta, que és industrial en l'actualitat, per equipament en el nou. Si aconseguíssim que prosperés l'al·legació, no es podria construir un museu sobre la terra industrial”.

I segon: La reforma de la Llei de Costas, també recorreguda davant l'Audiència Nacional espanyola, ha informat avui la Fiscalia. El 8 d'octubre de 2021, la Diputació de Bizkaia va sol·licitar al Ministeri de Transició espanyol que dugués a terme la reducció de la propietat, de cent a vint metres. Per a què? Segons Gotxi, necessiten un espai per a situar el museu. "Ho van fer públic a l'octubre de 2023 i ara tothom s'ha adonat que la retallada s'ha executat i nosaltres li hem presentat una demanda en la qual a més de basar-se en l'origen de la Llei de Costas, existeixen alguns errors administratius. Per exemple, el termini per a fer la sol·licitud i fer-la efectiva se'ls va caducar, durant deu mesos”, diu Gotxi.

A més, hi ha una altra qüestió: qui ha de sol·licitar legalment aquesta reducció? Els membres de la plataforma han respost a la pregunta de manera immediata: “Propietaris. I la Diputació ens diu que el propietari d'aquests terrenys és en l'actualitat la drassana Drassanes de Murueta, a pesar que ell ha iniciat un procediment de compra. Per tant, la retallada encara no pot ser sol·licitat per la Diputació, que té un dèficit zero. En aquest sentit també es pot considerar nul·la la mateixa sol·licitud”.

Mobilització nacional
"Això no és una qüestió regional; com aquest entorn natural és de tots, és responsabilitat de tots els bascos paralitzar aquest projecte". Així han anunciat la mobilització del 19 d'octubre.

S'està articulant una resposta a nivell d'Euskal Herria. Estan en contacte amb agents de tot el País Basc, com a artistes, esportistes, membres de moviments populars, associacions i iniciatives a favor del medi ambient, particulars i col·lectius... Gotxi ha parlat amb optimisme: “Volem demostrar que Busturialdea té alguna cosa a dir. Ja ho vam demostrar fa un any, encara que no ens hagin fet molt de cas, i el repetirem, l'expressarem més alt… Estem segurs que la manifestació d'enguany serà molt major, ja ho estem notant”. Precisament, segons els membres de la plataforma, s'estan acostant al seu treball i estan interessats molta gent que l'any passat es trobava "molt lluny" d'ell.

En qualsevol cas, tenen clar que han de continuar informant. “Qui coneix aquest projecte fora de Busturialdea?”, s'ha preguntat preocupat Gotxi. Moltes són les xerrades que estan donant la plataforma, especialment Gotxi, i s'ha notat que costa que la gent s'interessi per ella. Però ho estan aconseguint, almenys les adhesions. Diuen que la llista és interminable.