L'huracà Helene ha colpejat amb molta força Cuba i el sud-est dels Estats Units, on han mort 167 persones en l'última jornada. Es tracta del major huracà que ha assotat la costa nord de Florida, a la regió de Big Bend, i les inundacions, despreniments de terra, desbordaments d'embassaments i talls de subministrament elèctric s'han estès des de la província cubana de Pineda del Riu fins a l'Estat nord-americà de Virgínia. A la regió de les Muntanyes Negres de l'oest de Carolina del Nord s'han registrat inundacions especialment dures. Segons l'agència de previsió meteorològica AccuWeather, els danys materials als Estats Units superaran els 145.000 milions de dòlars.

El climatòleg Peter Kalmus es va sorprendre que en els grans mitjans de comunicació aquest desastre no s'associés amb el canvi climàtic. Així ho va expressar en una entrevista amb Democracy Now: "He estat llegint articles en The New York Times sobre les inundacions en l'oest de Carolina del Nord. Els articles no esmentaven ni un sol esment al canvi climàtic, malgrat les inundacions. Més enllà d'això, ens trobem en un context més ampli d'escalfament excessiu i irreversible, originat per la indústria dels combustibles fòssils. Durant dècades s'han dedicat a mentir i a obstaculitzar les accions. El planeta s'està escalfant massa. És irreversible. És una conseqüència de la indústria dels combustibles fòssils. I dic exactament "indústria", no "combustibles fòssils", perquè aquesta indústria ha obstaculitzat sistemàticament les accions en els últims gairebé 50 anys, dècades després de dècada. Això empitjorarà a mesura que els planetes continuïn escalfant-se. En el futur veurem tempestes més severes. Mentre continuem cremant combustibles fòssils i aquesta indústria es deixa propagar la desinformació i obstaculitzar les accions, el planeta continua escalfant. Els oceans més càlids alimenten aquest tipus de tempestes, que creixen més ràpidament i són molt més fortes. Com les condicions atmosfèriques més càlides poden augmentar el volum d'aigua, sofrim aquest tipus de pluges que provoquen les inundacions que s'estan produint. Jo crec que això és el pitjor que podem imaginar: que els líders i lobbyleras del sector dels combustibles fòssils continuaran mentint de manera irreversible en el compliment dels seus comptes bancaris i en el futur del nostre planeta i de la humanitat".

Qui pagarà?

Kalmus recorda que, per no voler deixar de guanyar la indústria dels combustibles fòssils en aquestes dècades, haurem de pagar la factura durant segles. A pesar que molta gent continua negant els efectes del canvi climàtic –el temps extrem del 2837 d'ARGIA no és només capaç de despertar consciències–, les companyies d'assegurances cada vegada ho tenen més clar: els riscos ja no són els mateixos que en el segle passat, i les condicions per a contractar una assegurança davant aquests riscos han de ser diferents. La Federació d'Asseguradores de França, per exemple, ha publicat al març d'enguany un informe en el qual destaca l'augment de la freqüència i la gravetat dels danys relacionats amb el temps. Segons ha dit, en l'Estat francès, aquests danys van ascendir a 6.500 milions d'euros en 2023, el tercer any més car per al sector assegurador. En els últims quatre anys, el cost de les afeccions meteorològiques extremes ha superat els 6.000 milions d'euros anuals, un percentatge sensiblement superior al de la dècada anterior i un 18% superior al de les previsions. Els majors costos s'han produït per les tempestes de calamarsa, les de sequera de 2022 i les de tempestes i inundacions de 2023. A més dels danys directes, també tenen conseqüències indirectes, com la creació de problemes d'infraestructura i financers. Especialment preocupants per als habitatges són, per exemple, les contraccions i inflaments dels sòls argilencs derivats de l'alternança de sequeres i èpoques plujoses. Aquestes tendències d'argiles poden danyar les conduccions de les cases i produir esquerdes en els edificis, posant en perill l'habitabilitat de moltes cases a llarg termini.

Sense sorpreses, la proliferació de les condicions meteorològiques extremes, i l'acceleració d'aquesta proliferació, fa que les companyies d'assegurances pugin els seus preus. Així ho han anunciat almenys els representants de l'Estat francès, i no són els únics que s'encariran amb probabilitat. La prima dels habitatges i dels contractes professionals pujarà del 12% al 20% en 2025 i la dels incendis del 6% al 9%. Amb aquestes pujades s'espera recaptar 1.200 milions d'euros més, amb l'objectiu de pal·liar el dèficit que ha sofert el sector assegurador des de 2015.

Més creixement per a pagar tot?

Ja sigui a través dels costos de danys directes o dels costos de les assegurances per a fer front al risc de danys, el canvi climàtic reduirà les possibilitats de les activitats econòmiques. Un economista pot dir que els nous riscos desenvoluparien altres sectors com la reparació d'edificis o la construcció de dics de desviació d'inundacions, la qual cosa ens portaria a un creixement del PIB. Hurra! Però pel que fa al món material, que és el que ens alimenta i alberga, no ens sentiríem rics, sinó precarització. Què ocorrerà si, per exemple, un risc excessiu d'huracà o tifó fa que la majoria d'edificis i empreses tinguin una assegurança massa cara a Florida, Texas, sud del Japó o Taiwan? O en algunes regions de Bèlgica, Alemanya o República Txeca, si el risc d'inundació es fa massa car? O si els riscos de sequera, onades de calor i inundacions que es barregen en altres llocs, com Califòrnia o el Mediterrani, es tornen massa cars? Moltes activitats es convertirien en inviables econòmicament pel risc d'anul·lació de totes les inversions en qualsevol moment i per les molt reduïdes possibilitats i ajudes a la reconstrucció. Cada vegada més empreses podrien tancar-se o marxar-se, s'acumularien danys irreparables en edificis i infraestructures, i només quedarien en aquestes regions els que no poden escapar.

En un moment en el qual s'estan extremant les mesures contra els refugiats, no hem entès prou que nosaltres o els nostres fills puguin ser refugiats alguna vegada a conseqüència dels danys irreparables de les catàstrofes. I en un moment en el qual l'austeritat s'està tornant a posar de moda, no hem comprès prou quant el deute atmosfèric que deixem a les noves generacions –el gas efecte d'hivernacle acumulat– els afectarà la prosperitat del futur.