Els professors de Formació Professional Mikel Bilbao Luengas (Navarra) i Xabier Jiménez Baños (Euskadi) han advertit a ARGIA que l'augment de la intervenció de les empreses en la Llei de Formació Professional del Govern espanyol deixarà conseqüències molt preocupants i posarà les escoles de Formació Professional al servei de les empreses. Ens han parlat sobre el declivi que sofrirà la formació, els beneficis que trauran les empreses i el perfil dels alumnes-treballadors que quedaran vinculats a les empreses. Aquest curs s'ha començat a aplicar la llei en Hego Euskal Herria.

La llei recull el Sistema Dual, en el qual s'integren l'escola i l'empresa. I lligat a aquest sistema, canvio radical: abans, després d'haver donat tot el currículum a l'escola i haver superat les lliçons, els alumnes anaven a una empresa, al final de grau, a veure la dinàmica de l'empresa i a estudiar. Ara, els alumnes van des del primer curs a les empreses, “quan encara no tenen coneixements suficients i no s'exigeix tenir superades totes les assignatures”, i en l'empresa han d'interioritzar els continguts, ensenyar els continguts teòrics del currículum en l'empresa –els alumnes que abans tenien un ‘instructor’ en l'empresa, ara el representant de l'empresa rep el nom de ‘tutor’–. L'avaluació serà realitzada pel tutor de l'empresa que certifiqui que l'alumne ha adquirit en l'empresa els coneixements associats als mòduls. Almenys el 20% del contingut curricular l'aportarà l'empresa (unes 400 hores) i si s'opta per un model intensiu, almenys el 30% dels continguts del pla d'estudis.

“Tots haurem de mentir”

Quin serà la realitat? “En el paper l'empresa posarà tot OK, que han après això i l'un altre, però en la pràctica no és real, no donaran cap contingut –assenyala Bilbao-. Per a començar, no poden oferir-ho de manera pedagògica, perquè quan un alumne posa un cable o una antena avaluo si coneix els elements de l'antena, si sap obtenir paràmetres, si sap orientar l'antena… i en les empreses, com a molt, posen un cable i avaluen que sap fer-ho. No poden fer una altra cosa, no tenen temps ni formació. Està per veure si es donarà algun curset als tutors de l'empresa, però aquest curs serà una broma”. De la mateixa opinió és Baños: “Tots haurem de mentir en els documents oficials i la inspecció farà com si no ho veiés. A més, alguns companys estan enfadats perquè estan dirigint la labor docent a les empreses, usurpant el nostre treball”.

En aquest sentit, el professor navarrès té clar que: “Arribarà un moment en el qual l'empresa digui que ‘si haig de donar el 20% dels sabers, a canvi d'això em doneu diners (diners públics)’, i és lògic perquè se'ls exigeix un treball i una responsabilitat; es convertirà en una font d'ingressos més per a les empreses i així ho hem vist en altres països; han acabat de fer tallers en la pròpia empresa, enfocats a la formació de l'alumnat”.

Com s'ha esmentat, a diferència del que s'ha fet fins ara, els alumnes aniran a les empreses des del primer curs (alguns tindran 15 anys), encara tenen poc coneixement i sense una bona preparació, diuen els dos professors. “Naturalment, el primer curs sol ser un filtre, alguns abandonen els estudis, uns altres no superen moltes assignatures… però aquest filtre ja no està, tots els alumnes van a les empreses”, ha destacat Jimenez. “Des de molt jove saltaran a la domesticació de les empreses”, diu Bilbao.

Les empreses guanyen en la competència salvatge entre centres

Bilbao ha criticat que la llei busca empreses per a tots els alumnes, i que la competència entre centres és preocupant, i ha considerat que la llei reforçarà els convenis entre centres concertats i empreses perquè els alumnes d'aquests centres acudeixin a les empreses. Malgrat tot, diu que els professors s'han convertit en venedors: “En la competència entre centres, hem d'anar a les empreses a vendre als xavals perquè puguin treballar en aquestes empreses, per la qual cosa estem plenament al servei d'aquestes empreses; volem que rebin als nostres alumnes, i les empreses acaben demanant exactament què volen, què necessiten els alumnes/treballadors, què volen que els ensenyin en el centre”. La preocupació del professorat per la progressiva incorporació dels centres de Formació Professional és que: “Els farem cas, i és molt greu, perquè els donarem el poder de decidir el currículum educatiu”.

Per a entendre millor l'alumnat i sobretot el personal que sortirà de la Formació Professional, els professors ens han destacat tres canvis que estan relacionats entre si: la disminució dels estudis tècnics, la prevalença de les competències sobre el coneixement, i el recentment creat Carnet de Competències.

D'una banda, els nostres interlocutors han denunciat que els continguts tècnics tindran menys hores (en teoria, seran facilitats en les empreses). A més, Jiménez ha explicat que fins fa poc hi havia dos equips de professors de Formació Professional: Professors d'Ensenyament Secundari (titulats universitaris, enginyers per exemple, per a impartir continguts teòrics) i professors tècnics (titulats en Formació Professional per a impartir mòduls pràctics). “Ara han acabat amb els professors tècnics, ja no es pot entrar en la llista de professors amb un títol d'FP i els que estan es queden en situació vulnerable. Els responsables d'Educació creuen que és més adequat ensenyar com arreglar els cotxes que un enginyer que acaba d'acabar la carrera, que un mecànic que ha treballat durant deu anys en un garatge”.

Coneixement vs. competències

D'altra banda, els contertulians s'han referit a les competències que en els últims anys han adquirit pes en l'educació en general i han irromput amb força en la Formació Professional. Han recordat que competències com la flexibilitat, la necessitat de continuar formant-se al llarg de tota la vida, l'emprenedoria, el dinamisme, saber adaptar-se i adaptar-se al ritme i l'activitat de l'empresa… responen bé als desitjos de les empreses. A més de l'elogi de les competències, en la Societat de la Informació s'estén el caràcter secundari dels coneixements: “Es menysprea el coneixement, es rebutja la memorització i es menyspreen els sabers de gran precisió, argumentant que es poden buscar fàcilment –assenyala Bilbao–. No obstant això, amb uns coneixements pots seguir el camí de l'obtenció de nous coneixements, però si només tens competències i no tens coneixements, sense base no podràs accedir a nous coneixements”. Referent a la Formació Professional, el professor ens ha posat un exemple: “Si soc electricista i conec la normativa de baixa tensió, domino tots els tipus de circuits i sé com reparar avaries, com a treballador seré més lliure, però només sé posar quatre cables, més dependent del cap. Ens han venut que les competències ens donen la capacitat d'adaptació, però la capacitat d'adaptació ens la donen els coneixements”.

Per a Bilbao, aquest model de competències ve a reforçar una altra de les novetats de la llei: Carnet de Competències. Abans, l'estudiant estudiava un grau i treia el títol; ara, a mesura que aprèn algunes assignatures, se li reconeixen unes competències amb les quals pot treballar, al mateix temps que es poden anar incorporant noves assignatures i competències al llarg de la vida. “Pot semblar interessant, però trenca els convenis laborals, trenca els col·legis i les famílies professionals perquè individualitza al treballador: amb tres assignatures d'aquí i dues d'allí et vas a l'empresa i quina categoria laboral et donen? A l'hora de lluitar, a quin gremi pertanys?”.

Resultat: Dependència de les empreses

Tant Jiménez com Bilbao veuen amb claredat la conclusió de tot l'exposat: “Durant dos anys en una empresa, tan jove, i aprenent les seves dinàmiques i formes, et convertirà en el seu súbdit, amb menys coneixement i possibilitats de fer el salt a altres àrees o llocs, i en molts casos amb la sensació que li deus alguna cosa a l'empresa, que si et vas d'allí li fallaràs”. Els més perjudicats seran els estudiants més vulnerables, que es troben en pitjor situació socioeconòmica, i s'espera que la llei únicament augmenti la bretxa entre els estudiants.

Quant als coneixements, Mikel Bilbao ha portat a la tertúlia “el mantra que escoltem els empresaris”: “Diuen que volen una mà d'obra d'alta qualificació, però que no està”. No obstant això, les seves dades confirmen que no tenen cap, que no hi ha demanda de personal més qualificat. Per contra, ha subratllat que existeix una demanda de treballadors que faran treballs de baixa qualificació: “Estem veient en tota Europa que la tecnificació i automatització de la cadena de producció perjudica més les persones amb qualificació mitjana i, per tant, acaben en treballs menys qualificats que els que tenen, en condicions més precàries”.

Els professors Mikel Bilbao Luengas i Xabier Jiménez Baños han dibuixat un panorama negre davant el temor que la prestigiosa Formació Professional que s'embeni a Euskadi prioritzi els interessos de les empreses i converteixi als alumnes en peons del futur.