Maule, 1892. Vuit dones espardenyeres de la vall de Salazar es van dirigir a les seves cases des de la capital de Zuberoa, però en el camí, en Larrain, van ser sorpreses per la neu i totes van ser assassinades pel fred. Dels vuit ens han arribat set noms: Felicia Juanko, Felipce Landa, Dolores Arbe, Justa Larrea, Felipa García, Agapita Sirón i Francisca Narbaiz.

Aquestes vuit noies eren “orenetes” o “ainaras”, dones joves de les valls del Roncal, Salazar i Ansó d'Aragó, que cada any entre 1850 i 1930 recorrien el camí d'un costat a un altre dels Pirineus, per a passar l'hivern a les fàbriques d'espardenyes de Maule i els seus voltants. Partien, com a orenetes, a la tardor, a l'octubre, i a la primavera, tornaven a casa cap a maig.

Però aquestes vuit noies, pel que sembla, van intentar en ple hivern tornar a casa i no van aconseguir l'objectiu. La premsa de tots dos costats de la frontera va ser informada del succeït. La revista Escualduna, el 2 de febrer de 1892, va expressar la seva desgràcia:

“En l'últim episodi de la malaltia i de la nevada, una gran desgràcia s'ha produït més enllà de Larrañaga. Des de primera hora del matí, vuit nenes joves españoul els han inflat des de Maoule els seus pantalons en la boia i l'alegria en el cor, i els han anat etcheat, Españalat”. Però en el camí els va caure la neu: “La gàrgola comença a nevar, com mai he fet jo mateix, com un dolç ichousi, a l'interior d'un nu d'hachis bendeciendo a cinc. Allí les noies s'han tornat boges, no per davant, ni per darrere. Va agafar freds i els va matar. El cosset dels sis figurava ja en el cel, carregat de núvols. Què han fet els altres dos? Les nenes Gaicho!”.

Fa quatre o cinc anys el president de la Junta de Salazar, Gustavo Goiena, Jone Villanueva, Ritxi Lizartza i altres, després de llegir les notícies sobre el cas, van decidir investigar més en profunditat el tema. En aquest esforç van comptar amb l'ajuda de molts altres: Patxi Iriarte, Xabier Diaz, Elena Gusano, Dominique Hastoy, Joël Larroque… Però en va. Ni tan sols van aconseguir saber quins eren els països d'origen de les noies.

Però es van adonar que la majoria de les fonts no dubtaven del que havien recollit en la premsa de l'època, que consideraven cert la mort de vuit d'elles. A més, van observar que el succés s'associava amb l'origen de la dansa: les noies comencen a ballar agafades de la mà, agafades de la mà, representant les orenetes que van morir de fred. Van acudir a José Antonio Urbeltz, creador de la coreografia, per a preguntar-los per això, però ell els va dir que no hi havia cap connexió.

Egia en Le Réveil Basque

Al final, al març d'enguany, Ritxi Lizartza va trobar una notícia del setmanari bilingüe Le Réveil Basque que desmentia les creences hagudes fins llavors. És cert que al principi els vuit van ser declarats morts, però tots van aconseguir tornar sans i estalvis als seus pobles d'origen. Una persona ha mort en la zona de Larraine després de sortir de Maule, quan es trobaven de camí a Santiago de Compostel·la. Les dades es van confondre i la traumàtica notícia es va difondre a tota velocitat.

Els investigadors també han trobat l'origen d'algunes de les orenetes: Agapita era d'Izalzu, Felipce Landa d'Esparza, i Dolores Arbe, Justa Larrea i Felipa García d'Ochagavía. La troballa ha estat donat a conèixer en el número d'agost de la revista Mendixut del Pirineu navarrès, i, a més de destacar que encara tenen alguna cosa a investigar, han realitzat la següent reflexió: “És perfectament lícit i necessari dramatitzar, idealitzar o poetizar alguns fets i històries per a donar caràcter a una comunitat. Però sent sempre conscient de quins d'aquestes històries estan basades en fets reals”.

El succeït amb Vuitè deixa clar que les fake news no són un assumpte d'avui i, sobretot, els casos desgraciats que posen de manifest la vulnerabilitat de les dones es propaguen amb gran facilitat.