"Quants faran en basc en 2075?". L'article que acaba de publicar Kike Amonarriz en premsa té un títol colpidor. Abans que a Euskal Herria, s'ha fet una pregunta d'aquest tipus a Catalunya. Joan M. El sociolingüista tolosarra despert ha volgut compartir amb nosaltres les reflexions que li ha suscitat la lectura del llibre L’ús parlat del català en un tombant decisiu (L'ús oral del català en la corba decisiva) de Serra.
L'euskaltzalismo sempre ha mirat amb enveja a Catalunya. No hem vist aquí la meitat de la força i l'embranzida, ni en la ciutadania ni en les institucions, en favor de la llengua local. Allí també els gossos s'haurien escalabrat, però en literatura i mitjans de comunicació, en l'administració i en les activitats quotidianes, els catalans han estat pioners, referents i demostradors de camins en les últimes dècades.
No obstant això, la preocupació per la supervivència del català ha augmentat en els últims anys. Els Cirimoles del Procés tenen, per descomptat, aquesta pessimisme de veure. Entre altres coses, els catalans nacionalistes defensaven el nou Estat amb la imminent independència, perquè esperaven que el dialecte quedés definitivament salvat. El seu somni no s'ha materialitzat i, a més, sembla que els ha cridat l'atenció el fantasma castellanoparlant que durant tants anys ha romàs ocult a Catalunya. L'espanyol s'escolta amb orgull i orgull en les zones en les quals abans s'utilitzava sota la boca.
Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el basc és l'única llengua cooficial de l'Estat que està guanyant parlants
Jo en aquest context situaria el llibre de Serra sobre el qual ha parlat Amonarriz. Segons ell, per primera vegada en la història, el català s'ha tornat minoritari en el seu territori. També coneixem als agents del desgast: la falta de persecució o embranzida dels estats i dels diferents òrgans de govern, el desistiment dels parlants, els canvis sociodemogràfics (descens de la natalitat i envelliment dels parlants), el gran nombre d'immigrants i l'actitud de molts joves en favor del castellà.
Tenint en compte tot això, Serra ha presentat en el seu llibre una mirada de progrés. Miri, en la dinàmica d'avui, el nombre de parlants de català real no superaria el 25% en 2075, és a dir, la meitat dels actuals. Únicament “si es prenen les mesures oportunes” s'aconseguiria mantenir el nombre de parlants reals actuals (40-45%). No obstant això, la situació podria empitjorar, convertint-se en un grup marginal que es queda en un 10-15%.
Fa una mica de por. El percentatge que Serra utilitza com a pont d'Amonarriz per a designar al “grup marginal” no està lluny del nombre actual de parlants reals del basc.
Tan malament estem? No ho sé. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el basc és l'única llengua cooficial de l'Estat que està guanyant parlants, tant en les tres províncies com a Navarra. La recerca és de l'any passat, però, a saber per què, es va anar d'improvís. Potser els nostres gossos no caminen tan descalços.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Als economistes els agraden molt els gràfics que representen els comportaments dels mercats, les corbes. En aquest sentit m'ha cridat l'atenció l'analogia que fa Cory Doctorow en l'article “The future of Amazon coders is the present of Amazon warehouse workers” de Pluralistic... [+]
Ikaslez lepo zegoen Leioako Hezkuntza Fakultatea pasa den asteazkenean, Samantha Hudson zetorrelako. 1999an jaiotako Mallorcako artista, abeslari eta influencer transgeneroa da. Kantatzen Duen Herria topaketetako izarrak ilara amaigabea zuen selfie eta autografoak emateko, eta... [+]
Haig de confessar aquí un pecat. Fa quatre anys vaig introduir en la meva vida un nou costum: els diumenges a la nit vaig començar a mirar la cadena de televisió ultradretana CNews, que difon una "informació" contínua com un canó de merda. El que al principi era mitja hora... [+]
Kointzidentzia harrigarriak daude bizitzan. Izan ere, zenbat ikusle elkartu litezke Arriaga antzokian? Zenbat komun ote daude solairu bakoitzean? Zein probabilitate dago Gipuzkoako emakume bik sartu-irtenean leku eta istant berean kointziditzeko, 35 urtean elkar ikusi barik egon... [+]
El transfeminismo ha portat llum i complexitat als debats sobre el cos, el gènere i els desitjos. No obstant això, també ha creat ombres. En nom d'una suposada coherència política radical, moltes vegades lligada a una hegemonia molt concreta, alguns discursos transfeministas... [+]
Vivim temps curiosos i realment vivim. Són temps en els quals es diu que l'educació està en crisi i, almenys, a la vista de tots, la boleta té ja 2.361 anys.
No havia anat de l'acadèmia de Plató, el seu estimat mestre Aristòtil, per a erigir un liceu. Un Liceu,... [+]
Les causes del començament de la guerra a Ucraïna no són sol les que ens han explicat, perquè hi ha altres raons. Rússia va dir que havia de fer un pas cap a la defensa dels russos de parla russa a Ucraïna, mentre que el Govern d'Ucraïna havia d'enfrontar-se a l'exèrcit rus... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]
