El problema de l'afrancesamiento dels noms dels llocs d'Euskal Herria no sols es deu a la falta de consideració de l'idioma en els panells de senyalització, sinó també a l'execució d'una decisió sobre la domiciliació que es va prendre fa uns anys.
En definitiva, les decisions legislatives preses per a simplificar i fer efectives diverses àrees de l'administració (que haurien de portar a la descentralització del poder i de l'administració parisenques i simplificar la vida dels usuaris per la mateixa via) han canviat i unificat el sistema de direcció. En moltes localitats els noms dels carrers, de les cases i d'altres llocs, ja no apareixen en les adreces oficials com abans, sinó de forma simplificada i uniformitzada, com les adreces de qualsevol gran ciutat del món. És a dir, ha accelerat el procés de francès de les nostres comarques.
De fet, en els últims anys s'ha treballat a harmonitzar, concretar i reconstruir les direccions. Així les coses, les adreces de les cases i els noms dels carrers dels nostres pobles grans i (sobretot) petits han estat modelats. Donar un nom a tots els carrers necessaris i un número a cada adreça.
A conseqüència d'això, els noms de les cases de sempre s'han convertit en números i els dels carrers són indicatius d'una adreça senzilla.
De la mà de l'administració francesa, la toponímia en les llengües minoritzades ha retrocedit de manera constant en les últimes dècades. Sigui en el cas dels noms euskaldunes, sigui en el d'altres llengües minoritzades. A pesar que, en un temps, ja s'havien fet diverses forces en els mapes per a recopilar i integrar noms de llocs antics.
La nostra toponímia és testimoni de les nostres arrels i del que ens uneix com a bascos. Potser per això alguns volen que desaparegui
A més, la velocitat urbanística ens porta a l'aparició de lotizaciones en els camps. A ningú, o gairebé a ningú, se li ocorre en aquestes noves lotizaciones posar noms en basc o en altres idiomes.
Encara que siguin bones, per exemple, perquè facilita la labor dels carters, bombers, contribuents, etc., té un aspecte lamentable, ja que no té en compte el nom històric dels llocs. Els números i els topònims curiosos ocupen el lloc dels noms antics dels caserius en basc, que estan desapareixent pràcticament de les direccions oficials. Euskal Herria no és l'únic territori que sofreix les conseqüències d'aquesta decisió. A Bretanya, l'associació Koun Breizh ha posat sobre la taula aquest mateix problema, així com a Gascunya, Còrsega o Alsàcia, entre altres.
En compliment de l'obligació de canviar de domicili, la missió, a canvi d'uns milers d'euros, es deixa en mans de l'administració i del correu que no tingui res a fer amb les nostres consideracions lingüístiques la identificació dels llocs. I els usuaris paguen avui dia per a desnaturalitzar el seu territori!
D'altra banda, caldrà llegir els danys causats en la nostra toponímia, ja que a més dels noms poc raonables, caldrà veure algunes curioses domiciliacions. Per exemple , Le chemin d’Arrangoitze.
La nostra toponímia és testimoni de les nostres arrels i del que ens uneix com a bascos. Potser per això alguns volen que desaparegui.
A més de la greu emergència lingüística, la Unesco considera que la nostra toponímia participa en el patrimoni cultural immaterial de la humanitat i demana als poders públics que la protegeixin. Debaldeta.
Aquest reconeixement simbòlic contribuiria a reforçar el respecte a la nostra llengua, que ja falta massa.
Quan no es va, quan s'esborra, es resisteix. Estem en un punt d'inflexió, en més d'un nivell, de la nostra història i de la nostra trajectòria com a parlants.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]
És important utilitzar correctament un idioma? Fins a quin punt és necessari dominar la gramàtica o tenir un ampli diccionari? Sempre he escoltat la importància de la llengua, però després de posar-me a pensar, he arribat a una conclusió. Pensar sovint comporta això;... [+]
L'altra vegada vaig ser a un lloc que no visitava i que tant m'agradava. Sent allí, em vaig sentir a gust i vaig pensar: aquest és el meu lloc favorit. Amulet, amulet, amulet; girant la paraula en el camí de casa. Curiosament vaig buscar en Elhuyar i apareixia com a amulet... [+]
Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, adolescents i joves rebran en més d'una ocasió orientació acadèmica i/o professional per a aquells estudis que els resultin d'utilitat. Cal oferir-los lideratge, perquè solen estar plens de dubtes cada vegada que han de prendre... [+]
Jada bizpahiru aste izango dira irakurri nuenetik, Maialen Akizuren zutabe batean. Aner Peritzek telebistan esandakoak zekartzan: “Bertsolaritza da gizon zis heteroekin ez harremantzera eraman nauena, bertsolaritza delako disidente egin nauena, eta, era berean,... [+]
Té por. Sembla que Donald Trump ha vingut a ocupar l'oficina rodona de Washington durant un llarg període de temps. Té un segon mandat, però als seus assessors immediats, a més de reiterar que no està fent broma, els fa referència al seu rígid propòsit de modificar uns... [+]
Ansorena´tar Joseba Eneko.
Si a qualsevol se li pregunta què és orto, respondrà de matinada, potser el mosqueter amic de D´Artagnan o el culet. Però el prefix orto- és correcte i l'utilitzem amb freqüència: ortodòxia, ortopèdia, ortodòncia... Llavors (el que ve cal... [+]
“Erresilientzia poltsa”, “biziraupen eskuliburua”, “ebakuazio bizkar-zakua”: hara nolakoak entzun daitezkeen agintarien ahotan azken asteetan.
Iragan hilabeteko adierazpenen artean, Europako Batasunak herritarrei eskatu die... [+]
No és Aberri Eguna, és Aberri Aukera el que necessitem els bascos. Una vegada a l'any es repeteixen les convocatòries dels partits i grups abertzales, en aquestes dates, entorn de la reivindicació que Euskal Herria és la pàtria dels bascos. Però és qüestió d'un dia. I no... [+]
Joan den astean topaketa polit bat izan dut, aspaldi ikusten ez nuen emakume talde batekin, eta egitearen inguruan aritu gara berbetan, teknologia eta sorkuntza espazioei lotuta.
Emakume hauetako nagusiena, jubilatzeko mugan dagoena, programatzailea da eta kodea programatzen... [+]
En diverses ocasions m'han dit que el que produïm és el més forta del treball dels arquitectes, es perpetua. Que la perpetuïtat de l'edifici supera la presència temporal de l'ésser humà i ens faci sostenibles en el futur. I a diferència del que ocorre amb un llibre, la... [+]
Desengainu handia hartu dute euskal feminista askok jakin dutenean Chimamanda Ngozi Adichie idazleak haurdunaldia esternalizatu duela, alegia, surrogate batek ernaldu duela bere haurra, diru truke. Guztiok izan beharko genuke feminista saiakeraren egilea da Adichie, besteak... [+]
Hem hagut de sofrir un altre atac contra la nostra llengua de la mà del Departament d'Educació del Govern de Navarra, que ens ha obligat a fer un canvi en el programa PAI contra el basc. En els últims anys, per imperatiu legal, els nous centres del model D han hagut d'introduir... [+]