Per a les potències, la tàctica de la salami és atractiva. Consisteix a tallar filets de manera progressiva. Amb l'ampliació de l'OTAN, les violacions de la legislació internacional, els canvis de règim i la proliferació internacional de les seves bases militars, els Estats Units va reduir la seguretat i l'impacte internacional dels russos i va encendre la indignació de Moscou. Però considerant aïlladament totes les accions, no semblaven tan escandaloses, almenys per a justificar una violenta resposta. No obstant això, passat el temps, els Estats Units estava aconseguint un objectiu expansionista; el Kremlin, en mirar enrere i veure que la salamia acabava, va envair de forma desesperada Ucraïna, amb la intenció d'amagar una mica.
Des de llavors, la guerra entre Ucraïna i Rússia és bàsicament una guerra proxy: L'OTAN lluita contra Rússia amb l'Exèrcit i l'Estat d'Ucraïna. Això no vol dir que Kíev tingui a la seva disposició tots els mitjans militars que té Occident. També en això Washington ha utilitzat la tàctica de la salami. Se sap que des de 2014 l'OTAN està ficada de ple a Ucraïna per a entrenar a l'exèrcit i preparar-lo per a la guerra, amb bases per a, entre altres coses, fer labors d'espionatge.
Però una vegada que Rússia va començar a envair Ucraïna, els líders occidentals van declarar que van continuar prestant ajuda política, econòmica i militar per a la defensa d'Ucraïna, però no per a atacar a Rússia. Si els tancs, els avions i els míssils occidentals s'utilitzaven contra els russos, Moscou podria interpretar-ho com una declaració de guerra. Per això, en lloc de donar armes d'atac, mercenaris i equipament militar al mateix temps, s'ha anat donant a poc a poc a Ucraïna.
El problema és que l'OTAN i el Govern ucraïnès tenen difícil explicar que tindran molt menys territori del que preveien els acords de pau de 2022 a canvi de la mort i la destrucció
Washington ha sabut explotar bé la tàctica de la salami. Si mirem cap enrere, no hi ha dubte que de facto Occident està en guerra amb Rússia. L'OTAN i Kíev han forçat moltes de les línies vermelles que ha posat el Kremlin en les seves files i Moscou no ha fet res sobre aquest tema. En aquesta lògica també cal llegir la invasió de Rússia que l'Exèrcit d'Ucraïna ha dut a terme aquest estiu.
Però Ucraïna està perdent la guerra. Rússia va replantejar el conflicte com una guerra d'atribució en la tardor de 2022 i des de llavors, malgrat els problemes, el seu full de ruta avança amb resultats cada vegada millors. No hi ha moltes alternatives. La negociació de pau seria una forma. El problema és que l'OTAN i el Govern ucraïnès tenen difícil explicar a la població ucraïnesa que tindrà molt menys territori del que preveien els acords de pau de 2022 a canvi de moltes morts i destruccions. No obstant això, per als ucraïnesos és menys dolent que seguir en la guerra.
El problema és l'OTAN, perquè la seva imatge i el seu prestigi quedarien molt erosionats. Per tant, a Washington només li queden dues opcions. La primera, una altra nació (Geòrgia, si hi ha canvi de govern en les eleccions d'octubre?) L'obertura d'un segon enfront de Rússia o, el segon, la fragmentació de la salamia llançant míssils en el territori de la federació russa entre Ucraïna i l'OTAN, la qual cosa probablement no canviaria el rumb de la guerra.
Respondria el Kremlin o se centraria en la victòria de la guerra d'Ucraïna mantenint el cap fred? Si Rússia donés una resposta contundent a un país d'Occident o usés una arma nuclear tàctica, el succés podria afavorir la confrontació directa entre l'OTAN o algun dels seus socis de l'aliança i Rússia. D'aquesta manera, a Rússia se li obriria un segon front anés d'Ucraïna i altres exèrcits podrien començar a barallar al costat de l'ucraïnès. Tots els escenaris possibles són terribles i potser distants, però els perills de la tàctica de la salamia sempre són aquí.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
“Kasu, ez gitxu lo!”. Gure denbora eta manerekin baina heldu gira.
Azaroaren 25ean Baionako elgarretaratzera joan ez joan eta autoak nola partekatu pentsatzetik (joan-jina bi oren), bat-batean Lartzabalen elgarretaratze bat antolatu genuen, eta 47 emazte bildu!... [+]
Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.
Aurrekoan, ustezko ezkertiar bati entzun nion esaten Euskal Herrian dagoeneko populazioaren %20 atzerritarra zela. Eta horrek euskal nortasuna, hizkuntza eta kultura arriskuan jartzen zituela. Azpimarratzen zuen migrazio masifikatua zela arazoa, masifikazioak zailtzen baitu... [+]
Ez dut beti ulertzen nola aritzen ahal diren lur planeta honetako zati okitu, zuri, gizakoi eta kapitalistako aho zabal mediatikoak, beraiena, hots, gurea, zibilizazioa dela espantuka. Berriak irakurtzen baldin baditugu, alta, aise ohartuko gara, jendetasuna baino, barbaria dela... [+]
Administrazioko hainbat gai, LGTBI+ kolektiboko kideen beharrizanak, segurtasun subjektiboa, klima aldaketa, gentrifikazioa, ikus-entzunezkoak erabiltzeko modu berriak, audientzia-datuak jasotzeko moduak, dislexia, ikuspegi pedagogiko aktibo eta irisgarriak, literatur... [+]
Auzitan jar ez daitekeen baieztapen orokor eta eztabaidaezinaren gisan saldu digute hizkuntzak jakitea printzipioz ona dela, baina baditu bere "ñabardurak", edo esanahi ezkutuagokoak. Hemengo ustezko elebitasun kontzeptuaren azpian dagoen baina kamuflatzen den... [+]
Otzandu egin gara, katalanak eta euskaldunok, ekaitzaren ondoren. Saiatu ginen, bai; sendo ekin genion, eta gogor kolpatu gaituzte; ezin izan genien gure helburu zuzen, ezinbesteko, sakratuei eutsi. Eta porrotaren mingostasuna dastatu dugu, eta bigundu egin gara irabazleen... [+]
Iragana ulertzen saiatzen eta etorkizuna bideratzen, oraina joaten zaigu zenbaiti. Nire proiektuetako bat (hasi baina landu ez dudana oraindik) dudan zuhaitz genealogikoa egitea da. Horretan lagunduko didan liburutxo bat ere erosi nuen. Baina, hain da handia lana, liburutxoa... [+]
Desgaitasun fisikoa duen arkitekto baten alabaren etxea bisitatu ondoren idazten dut honako hau.
Desgaitasun fisikoa duten pertsonen taldeek ez dute arkitektoa maite, beraien bizitza zailtzen duen gaizkile bat kontsideratzen baitute. Gorrotoa ulerkorra da: arkitektoaren lanak... [+]
Ortutik itzuli berritan erabaki nuen Twitterretik alde egitea, oraindik Twitter zenean. Auzolan batera joan nintzen, brokoliak eta azaloreak landatzera, eta mindfulness efektua zapuztu zidan algoritmoak, idazle feminista transgorrotatzaile baten txioak jaurtitzearekin... [+]
Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]
Batzuendako, dirutza izatea ez da nahikoa, eta euren ego hauskorrek diruaren txintxina ez ezik, protagonismoa ere eskatzen dute. Aberats okituak izatea nahikoa izango ez balitz bezala. Beti gehiago behar dute, anbizioa deritzote antsia horri, baina botere gosea eta nabarmendu... [+]
Bi neska komisarian, urduri, hiru urtetik gora luzatu den jazarpen egoera salatzen. Izendatzen. Tipo berbera agertzen zaielako nonahi. Presentzia arraro berbera neskek parte hartzen duten ekitaldi kulturaletako atarietan, bietako baten amaren etxepean, bestea korrika egitera... [+]
Iragan urtarrilaren hondarrean, Bretainiako lurraldeko bi hizkuntza gutxituei buruzko azken inkesta soziolinguistikoaren emaitzak publiko egin zituzten bertako arduradunek. Haiek berek aitortu zuten harriturik gertatu zirela emaitzak ikustean. Hain zuzen ere, egoerak eta... [+]