Raimundo el Canastero, de 36 anys, té l'epicentre en l'Athletic Club. Quin pes té això en el grup?
Julen: Aquí va sorgir el grup. A Estella sempre hi ha hagut una gran afició per la música. En el gaztetxe hi havia una sala de música, d'aquí han sorgit molts grups i hem tocat molt als carrers. Estella té una gran importància en la creació del grup.
Imanol: I també a l'hora de fer música, no? Les referències que introduïm són bastant locals. Per exemple, la cançó de Madero és una tornada del que tocava la batukada d'Estella.
Julen: També melodies, i sobretot argot.
Mikel: Diria que es nota en el caràcter del grup. La gent d'Estella és una mica indiferent i el grup també. Gent que riu de si mateixa, que potser no li dona importància a les coses que són importants…
Imanol: I, d'altra banda, quant a les possibilitats que ofereix Lizarra… La majoria dels músics pensem que hi ha poques possibilitats, i crec que en part això li ve bé a la música: cada vegada menys possibilitats, més ganes de fer coses.

I vosaltres què li doneu a Estella?
Imanol: Titulars [tots riuen]. No, perquè donem moments divertits a la gent que està prop de nosaltres, alegria a les nits, quan surten de tabola es nota que se sent una mica de música diferent…
Julen: I el que dèiem, ja que en les lletres parlem de coses d'Estella, si sents una cançó que parla del teu poble, sempre et fa més gràcia. [Mikel] Com diu el negre, no donem moltes voltes al que diem. Escrivim, per exemple, sobre anar a Berri (Bar d'Estella).
Mikel: Jo al principi tenia una inseguretat o una por… Que als gitanos no els agradaria que els gitanos fessin runba a alguns que no ho són. I des del principi han estat molt contents, venen a tots els concerts, ens han dit moltes vegades que fem les coses junts.

S'està produint en els últims temps: es crea un nou grup de música, i als pocs dies ja té un munt de seguidors i alguns concerts associats. Ha passat amb vosaltres. Com és possible?
Julen: Falta de criteri de la gent [rient].
Imanol: Crec que és perquè són casos que coneixem. Perquè hi haurà molts grups que han començat fa deu o quinze anys i no són tan coneguts. És simplement perquè tu coneixes el que t'han donat a conèixer.

I per què vosaltres sou un d'ells?
Imanol: Tal vegada per la nostra condició. La música ocupa un lloc important, però d'altra banda el que vam fer nosaltres era una cosa diferent: quinze persones tocant la runba i fent el que vulguem. No ho vam posar en marxa.
Mikel: En la nostra cultura, quan he escoltat el runb en les txosnas, sempre ha estat un solista amb la guitarra. Et sorprèn veure el nostre cas amb desenes d'oncles, piano, vent i tot. La pandèmia també va influir, la gent volia sortir de casa, la tabola… I el nostre estil musical té a veure amb això.
Julen: I jo crec que en el moment en què creguem el grup, hi havia un gran acolliment a nivell estatal amb aquest estil: C Tangana va treure El Madrileny, Omar Montes també es va posar en marxa…

Quinze persones o quinze homes (amb l'excepció d'Amets Aznarez)?
Imanol: Sí, quinze homes.

I això?
Imanol: Hem parlat d'això, però ja està, no podem fer res. Ho intentem, va venir a provar Andrea, però es va anar d'Estella i aquí va quedar la cosa. Les coses són així, naturals. No coneixem noies que cantin flamenc als voltants d'Estella o Pamplona i que ho fan bé. No ho hem provat, però no tenim les portes tancades.
Mikel: Al cap i a la fi, ha estat un grup d'amics.

Per a qui feu música?
Julen: Crec que no hem pensat molt, no? [riures]
Imanol: No, res...

Creieu que la gent us pren més de debò que vosaltres mateixos?
Imanol: Sí, molt més.
Mikel: En fer el disc es va notar un munt de coses. Van dir que havíem tret els samples d'un disc de Milers Davis.
Julen: I aquest Milers Davis era jo el que tocava la trompeta a casa. Algunes lectures super maco, però no hem pensat en això.

Potser passava això amb Chill Màfia, no és així?
Julen: La nostra no és tan mediàtica, però sí. Fem música per a passar-ho bé, perquè ens agrada, sense grans pretensions.
Imanol: Podem fer una cosa amb la qual tenim. Avui he fet els macarrons amb carn picada.
Julen: Perquè tenia macarrons i carn picada.
Imanol: Però aquestes lectures són com si Arzak vingués a dir que he fet una emulsió, no sé de què.

Creieu que aquesta tendència està especialment al País Basc? Trobar més capes que les que té tot, buscar més profunditat que la que té…
Imanol: Sí, perquè estem plens de complexos, no? Hi ha també aquest xovinisme. Alguns pensen que “com això s'ha fet al meu poble segurament tindrà un to seriós”. O perquè es volen fer “anàlisis crítiques molt interessants” sobre la joventut. Si ets vell no entens la vida de la joventut com ho entén la joventut; a mi també m'està passant.
Mikel: I això també fa que la gent vulgui fer coses diferents a la força, i queda molt contenta.
Julen: A Euskal Herria hi ha tants intel·lectuals, entre ells, perquè hi ha diners. Si les teves inquietuds són d'altres llocs d'Espanya, perquè…
Imanol: Vostè no coneix els ambients musicals de Múrcia o Albacete. La seva premsa no arriba aquí; la nostra és més enllà… Bueno, potser estem fluixejats [rient-se].

Què pinta aquí Murcia?
Imanol: Perquè pensem que la nostra escena és l'hòstia, però no coneixem les escenes d'altres zones. Potser a Múrcia s'està fent una cosa molt important, però no hi ha sis diaris per a escriure les anàlisis d'aquestes cançons. O ells no pensen que els seus grups siguin d'allò més granat. Són més humils, els joves fan música i ja està. Nosaltres aquí li donem una aura especial… No sé, potser perquè històricament també ha estat una zona potent en el que a música es refereix.
Julen: Crec que aquest intel·lectualisme de l'art és més habitual aquí que en altres llocs, perquè hi ha diners.

Només perquè hi ha diners?
Julen: Només per això no. I sé el que vols dir, i estic d'acord amb això. El que vull dir és que culturalment aquí anem un pas més endavant, perquè històricament hi ha hagut més diners.
Mikel: Pot ser que hi hagi més ganes de queixar-se.

He llegit que feu una fusió de runba. Per què això i no una altra cosa?
Imanol: Em van comprar un calaix, ja teníem la guitarra i comencem amb això. Vaig aprendre el compàs de Runba en una setmana i així successivament.
Julen: Casualitat, no sé, si t'haguessin regalat un guiro en comptes d'un calaix [mira a Imanol], estaríem fent cunbia.
Imanol: Estava d'acord amb la nostra manera de ser. El que compartim és la forma en la qual jo surto en la festa. No m'agrada estar en un bar escoltant el reggaetón, prefereixo estar fora parlant o cantant amb una guitarra.

Veieu que el que feu pot influir políticament?
Imanol: Sí, pot ser convocat un ple extraordinari tres hores després de la publicació de la cançó [rient-se].

Vull dir, aquesta és la funció del seu art? És un martell?
Imanol: Jo crec que té aquesta funció, però nosaltres no volem tenir un martell. Espero que sigui més o menys que això, però no un martell [rient-se]. Més del que fem, pot ser una manera de fer; una altra eina en la caixa d'eines.
Mikel: Jo crec que comptem la nostra realitat i dins d'ella les nostres preocupacions polítiques.
Julen: Ens vam mostrar a favor de les coses que estem d'acord, si és per a treure diners, per exemple…
Imanol: I que com a treballadors hem fet el nostre local. Tots tenim un altre treball i els caps de setmana passem hores en això. Quan jo vinc a les 5.00 del matí a descarregar tot amb Txarro em veig com a treballador, no com a cantant.

Què ha passat en les festes d'Estella?
Imanol: Les txosnas d'Estella han romàs en un lloc central durant 28 anys. Nosaltres sempre hem tingut admiració per les txosnas, perquè han estat les txosnas les que han estat les primeres a tocar, en un escenari gran i amb un equip de so digne. Els equips d'Estella sempre han tingut lloc aquí i això per a nosaltres ha estat impressionant. Enguany volien llevar-los-hi d'aquí…
Mikel: L'objectiu era que desapareguessin, ja que el trasllat a un altre lloc no era viable.
Julen: L'excusa ha estat que les tavernes tenien una competència "deslleial" i que les barraques no eren un bon model per als nens i nenes amb les barraques al costat.
Imanol: Però l'alcalde pot estar jugant al bingo amb el seu fill. Hi ha dos tipus de persones: les que estan d'acord amb les txosnas (la majoria dels hostalers) i les que els són iguals. A la penya La Bota tampoc li van deixar posar barraca [barraca es diu txosna en alguns pobles de Nafarroa Garaia], als jubilats els van llevar una subvenció de 350 euros per a no portar a Chuchín Ibáñez… I moltíssimes d'aquestes coses.
Julen: Al llarg de l'any també hi ha hagut moltes mobilitzacions amb el jove. Li han posat multes de més de 20.000 euros, hi ha hagut un munt d'identificacions… La policia també està fent una repressió de tot el món.

I enmig de tot això, un Beef.
Imanol: Sí. Les festes anaven a començar i estàvem veient que institucionalment a ningú li importava que ens quedéssim sense txosnas, ni tan sols a la premsa. Ens reunim dos dies abans de les festes i ho vam fer tot en tres o quatre hores.
Mikel: Va ser una reacció, una forma de denúncia de l'agressió. Jo ho entenc així.
Imanol: L'endemà es va convocar una sessió extraordinària. Allí van romandre durant una hora, i ningú va pronunciar les paraules "lliberteu d'expressió". Tots van condemnar la lletra.
Julen: Van agafar la versió d'UPN i la van comprar sense preguntar res.
Imanol: El cantant va ser detingut i citat a declarar. I després tot el mòbil mediàtic. Ens van cridar a nosaltres tres i al baixista, no declarem i fins ara. Preveiem que el cas es durà a terme, i ja està, no sabem més.
Mikel: A part d'això: hi ha hagut gent que no ha entès el missatge o el to de la cançó. El que sent una cançó que diu que hem de cremar l'Ajuntament i que realment volem cremar l'Ajuntament no està boig. Són altres codis, però sembla que alguns no s'acorden que ells escoltaven Els Huajalotes, Cicatriu o Eskorbuto.
Julen: Vivim en l'època de la justícia política i la cultura del beef no s'entén.

Quina influència ha tingut tot això en el grup?
Imanol: Bastant alt. Si veus que un company no porta molt bé la situació, sents que has de ser aquí, encara que no penses que som culpables de res que pugui ser denunciat judicialment. Però un dia es va despertar i va veure deu periòdics parlant al nostre voltant.
Julen: I a Estella, sent un poble, tot s'expandeix més ràpid; coneixes a algú que és amic de l'alcalde, les preocupacions de la família…
Mikel: De totes maneres, no ha estat un atac contra nosaltres. És el modus operandi d'UPN, sempre en contra del moviment popular. Se li va passar a Fanfarrona Poltra, també a l'Herriko Taverna de Pamplona… D'altra banda, aquest ha unit al grup i ens ha ensenyat que si estem junts és més fàcil.
Imanol: El que ens sembla un flipante és la pel·lícula que estan muntant. I tot això pot ser perquè ningú del món de la cultura s'ha posicionat a favor d'ells. Què tenen? Dos joteros i un parell de toreros? A la gent no li agrada això.

[Un nen va colpejar amb la pilota una finestra de la plaça cinc minuts abans. La dona que ha tret el cap a la finestra ha dit que cridaria a la Policia i els agents han aparegut recentment]

Imanol: Bé, es veu quines són les prioritats a Estella: una balonada en la finestra i de seguida la policia municipal.

També haureu rebut molts missatges de suport.
Mikel: Sobre.
Julen: La mateixa Itziar Ituño també va aparèixer en el chupinazo de l'Aste Nagusia de Bilbao a favor de les txosnas d'Estella.
Imanol: El més bonic ha estat que els responsables de les txosnas d'Estella o els joves del gaztetxe s'han acostat a donar-nos les gràcies i dir-los que aconseguim amb una cançó el que ells no van aconseguir en dos mesos: un ple per a parlar de les txosnas i que el compte aparegués en la premsa.
Julen: La majoria de la gent del poble també ens ha fet arribar el seu suport. Per exemple, el meu veí, que no està políticament inclinat sobre nosaltres, em va deixar a la porta de la meva casa, el primer dia de festes, una ampolla de xampany i unes pastes, i un paperet al meu costat: “Una mica de sabor amarg d'aquest Ajuntament, de gom a gom amb tu” [en castellà].