En 2006, en el nord-est dels Estats Units, Nova Anglaterra, Nova York i Pennsilvània, els ratpenats van començar a emmalaltir i a morir a causa d'una nova malaltia. Es tracta d'una malaltia denominada síndrome de nas blanc, originada per un fong. Entre els anys 2006 i 2018 aquesta malaltia es va estendre a l'oest d'aquesta regió, i durant tretze anys es va estendre també a l'oest del riu Mississipí. Aquesta malaltia va provocar taxes de mortalitat mai vistes entre ratpenats, que es van situar entorn del 73%. Dos anys després de la seva partida, les poblacions de ratpenats d'algunes de les cavernes van caure ja un 90% i es calcula que en 2012 van morir més de sis milions de ratpenats. Entre dotze espècies de ratpenats va causar danys la malaltia i dues d'ells estan en perill d'extinció i altres dues estan amenaçats.

Però bo, per què ens ibamos a ocupar tant dels ratpenats? D'acord, cal protegir algunes espècies especials que estan en procés d'extinció, però, en el fons, què té a veure aquesta qüestió de biodiversitat amb el nostre dia a dia? A més, què pot contagiar-nos un ésser humà?

De fet, és possible que aquesta zoonosi estigui més relacionada amb la nostra salut i les condicions de vida del que es pensava. Per a acostar-se al fons, recordem que els ratpenats mengen cada nit el 40% del seu pes d'insectes. Això té efectes molt importants i molt variats en els ecosistemes de la zona. En els boscos i camps on es troben els ratpenats, s'ha demostrat que l'augment de les poblacions d'insectes es limita. Per contra, en els quals no hi ha ratpenats, si es donen les condicions adequades, les biomasses d'insectes poden augmentar ràpidament –a vegades gairebé duplicant-se, com ocorre amb les diferents espècies d'arbres o els ivori o les arnes que poden danyar el blat de moro–, així com les biomasses de fongs que danyen a les plantes. Aquestes dades permeten apreciar millor la importància dels ratpenats: S'han multiplicat els insectes als Estats Units a conseqüència d'aquesta epidèmia i han afectat la salut dels seus habitants? Podria ser, però el que ha mostrat un estudi recentment publicat va més enllà.

De la pesta dels ratpenats a la pesta dels insectes

The economic impacts of ecosystem disruptions editades a principis de setembre en la revista Science: El treball Costs from sustituting biological pest control (Efectes econòmics de les ruptures de l'ecosistema: costos de la substitució del control biològic de plagues) no mostra de manera directa que les morts massives de ratpenats als Estats Units han provocat un augment d'insectes en els camps de cultiu. Però sí que demostra que en els vedats on els ratpenats han mort massivament les collites es van danyar –perquè el benefici de la collita decreixia– i que els pagesos locals van utilitzar més insecticides, perquè van veure més danys produïts per insectes en els seus camps. En aquests districtes, el consum d'insecticida va augmentar un 31,1% respecte als recintes en els quals els ratpenats sobrevivien millor.

Però en aquest període el consum d'insecticides no va ser l'única variable que va augmentar: la taxa de mortalitat infantil també va augmentar un 7,9%. La taxa de mortalitat infantil va començar a augmentar en el mateix any en què l'ús de pesticides va començar a créixer. En canvi, en els recintes amb poblacions de ratpenats sanes, tot va seguir igual, no van canviar ni l'ús de plaguicides ni la mortalitat infantil.

Per a confirmar que en les zones en les quals van desaparèixer els ratpenats es van elevar a una taxa d'insecticida i de mortalitat infantil, l'investigador va considerar l'efecte del temps, la distribució d'edat de les poblacions de cada districte i la grandària de les mostres. A més, quant a la taxa de mortalitat infantil que es va incrementar, es va tenir en compte la causada exclusivament per factors fisiològics, és a dir, factors externs (accidents, homicidis...) no es va modificar.

Com diu el refrany, la correlació no és causalitat, i la concurrència de dues tendències no significa necessàriament que una sigui l'altra. No obstant això, no és el primer treball que vincula la contaminació química amb la mortalitat infantil, i aquest augment simultani està probablement vinculat a l'augment de l'ús d'aquests insecticides, tret que s'inventi una explicació més convincent. En aquest cas, la correlació no és una casualitat, i els resultats d'aquest estudi no haurien de sorprendre'ns. Winifred Frick, principal científic de l'ONG Bat Conservation International (Conservació Internacional dels Ratpenats), afirma que es va quedar bocabadat en veure aquests resultats.

Salut global dels ecosistemes

El concepte de “Salut Única” (en anglès, One Health) és un concepte de conscienciació i expressió de la relació entre la salut animal i humana, que va començar a utilitzar-se a principis de la dècada de 2000.Més enllà de la salut, es vol incidir en la idea que els ecosistemes en els quals viuen els éssers humans i els animals estan units entre si, és a dir, que es fundin la salut humana, la sanitat animal i la integritat ambiental. El focus principal d'aquest concepte ha estat la possibilitat de transmetre a l'ésser humà les noves malalties que apareixen en els animals. La T baztanga, que ha començat a estendre's més ràpid, ha estat relacionada amb la desforestació pel fet que en els boscos recentment tallats hi ha més possibilitats de trobar animals contaminats o perquè els animals que s'escapen d'ella poden acostar-se als habitatges dels éssers humans. En el cas d'aquests ratpenats nord-americans, no obstant això, la qüestió és diferent, ja que la síndrome del nas blanc no és perjudicial per als humans, però sí les seves conseqüències indirectes si s'utilitzen més insecticides per a substituir el treball dels ratpenats desapareguts.

Cal destacar que la síndrome del nas blanc no ha sorgit a Amèrica del Nord, ja que el fong que provoca aquesta malaltia va estar a Europa durant molt de temps abans de creuar l'Atlàntic, tal com ho van fer els seguidors de Cristòfor Colom quan van portar la grip, el xarampió i altres d'aquí als americans d'origen, causant morts massives.

Però als Estats Units dels nostres dies, aquesta xacra dels ratpenats també s'està estenent per les rutes dels caminantes a les muntanyes Appalache. L'ésser humà pot, per tant, ser diseminador de la malaltia dels ratpenats, sobretot l'home viatger i muntanyenc. Això ens demostra que la salut dels ecosistemes no sols s'ha de cuidar a nivell local, sinó que en aquest món globalitzat ens ocupem de tots els nostres moviments.