Es conegut que algunes empreses franceses (Thales, Airbus, Dassault) des de fa temps ajuden a Israel a completar el seu equip militar. Segons una enquesta de l'associació Disclose, el Govern francès ha subministrat components electrònics a Israel, amb la finalitat d'utilitzar drons per a assassinar a civils de Gaza. I, per si no fos prou, en els últims dies, sobre la base d'un informe de govern que encara està per fer públic, Mediapart ha denunciat que França va vendre en 2023 material militar per valor de 30 milions d'euros i li ho va lliurar a Israel, entre altres artefactes, torpedes, coets i míssils. No obstant això, França va signar un tractat sobre comerç d'armes, que prohibeix la venda d'armes pels plançons, si es pot presumir que seran usades per a cometre crims de guerra o assassinar a civils. El Govern francès assegura que aquestes armes tenen un objectiu defensiu, i no vol precisar si el tracte que s'ha donat a Gaza l'any passat amb el genocidi que es va iniciar l'any passat.
No és d'estranyar, maleïda sigui. Fa almenys sis segles que sabem que l'alliso no té cor, que el mató no té ossos, que els grans botimanes són uns mentiders en qualsevol règim polític. En una entrevista en la revista Le courrier de l’Atles, el gran clarinetista palestí Mohamed Najem diu: “La música és honesta, a diferència de la política”. De fet, Najem ha publicat enguany el seu segon disc, Jaffa Blossom (“Jaffaren loratzea”), en homenatge al seu avi. Aitatxi va ser expulsat de Jaffa en 1948 i durant tota la seva vida li va fer mal moltíssim pensar en la seva terra natal i en la seva infància. La seva neta, per part seva, es troba en el desert de França i tracta de donar a conèixer les ferides palestines a través de la música. La seva música, no obstant això, no és desoladora: malgrat alguns accents melancòlics, és airosa i humorística. En 2016 vi a Baigorri: Floor no. Va tocar les peces del primer disc 4 i allí ens va enxampar en el seu ric món.
Tenim aquí, professors (professors que ens obliguen a ser “modèlics” com el govern francès), una bona selecció de suports per a treballar en classe
Perquè la veritat és que aprenem dels creadors palestins: per sobre del so i dels vins, ens han arribat fins nosaltres, no obstant això, músics, fotògrafs, pintors, tallistas, poetes. L'any passat, al març de 2023, abans de la invasió de Gaza, l'Organització del Món Àrab a París va llançar una obra col·lectiva molt sucosa, en l'editorial Seuil: Ce que la Palestine apporte au monde (“El que Palestina aporta al món”). En l'entrada del llibre, diu C. Ayad, “Quan Palestina sembla abandonada de tots”: “Palestina ens parla d'un món que va malament. Palestina viu ja en un món alienat, compte, engabiat, salvatge, neoliberalizado”. Per a donar continuïtat a aquest fascinant llibre, la institució va preparar un ric programa d'actes amb el mateix títol, i després el va posar en línia, deixant espai als artistes palestins.
A més, disposem de la revista Maiatz i de la zona Aranya de Susa gràcies a la I. Bordak, J. Sarrionandia, K. Izagirre, Sabaian Ke i X. Boveda traduir alguns poemes de Mahmud Darwish, així com I. També Aiestaran Uriz ha atret a Ashraf Fayadh en el blog d'ARGIA. Encara tenim a a a les nostres mans. Teatre Lukuren Falestina (Garazin antzerki 3, Maiatz).
Aquí tenim als professors (professors que ens obliguen a ser “modèlics” com el govern francès), un gran ventall de suports per a treballar en classe, per a treballar amb els alumnes “a la recerca del nou sentit de la veritat” (Els ocells moren en Galilea, Darwish, I. (Traducció de Borda).
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
ARGIAren efemerideen kanalean topatu dut berri zaharra: 1918ko apirilaren 23an, Irlandako langileek greba orokorra egin zuten I. Mundu Gerrarako derrigorrezko erreklutamenduaren aurka. Langileen eta independentziazaleen erantzunari esker, Britainia Handiak atzera egin behar izan... [+]
“Malgrat totes les mancances, els sindicats han fet més que qualsevol altra organització humanitària que hagi estat mai a favor de la humanitat. Han contribuït més a la dignitat, a l'honestedat, a l'educació, al benestar col·lectiu i al desenvolupament humà que... [+]
Mentre m'escapolia entorn de l'automatització i els animals, vaig començar a obtenir informació sobre els estables automatitzats. Em sembla que les vides dels animals que explotem massivament per al consum humà, escrivint des de la comoditat del meu escriptori, són bastant... [+]
Repeteixi amb mi: Sara Millerey. No oblidem el seu nom. Millerey és víctima del transfeminicidio: va ser torturat per un renegador transmisógino, li va tallar els braços i ho va llançar viu a una riba del riu. Va morir després de dues hores d'agonia.
J.K. és més senzill... [+]
Posible da, nonbait, zoriontasuna neurtzea. Are, bada horretan tematzen denik. NBEk ez du arrakasta handirik munduko bakeari eusten, baina halako tasuna planetan zehar nola dagoen banatua erakusten du urtero, txosten batean. Funtsean zerrenda bat da, herrialdez herrialde, zein... [+]
El diumenge 11 de maig tenim una cita en la plaça de Rekalde (Bilbao) per a reivindicar que totes les persones que viuen als pobles i ciutats basques tinguin un cens. Aquesta acció s'emmarca dins d'una àmplia campanya que promou que ningú que viva en els nostres municipis no... [+]
Fa poc més d'un any, l'empresa pública AENA, que gestiona la xarxa d'aeroports espanyols, va anunciar que vol ampliar la terminal de l'aeroport de Loiu. En 2024 es va quedar prop de la barrera dels 7 milions de viatgers i, si l'ampliació continua, a partir de 2030 podria arribar... [+]
La vulnerabilitat és un concepte que s'escolta amb freqüència des de fa diversos anys. Ara com ara, en els discursos polítics és habitual parlar de persones vulnerables. Estic segur que jo també he utilitzat aquesta paraula en la web Bizilan.eus per a explicar els drets... [+]
Rearmar Europa. reindustrialitzar per a defensar Europa. Aquesta és l'agenda que els dirigents polítics de la Unió Europea volen impulsar en els últims temps, a través del Llibre blanc sobre la defensa europea, Europa BirArmada i els plans Prestasuna 2030. La guerra... [+]
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]