Es conegut que algunes empreses franceses (Thales, Airbus, Dassault) des de fa temps ajuden a Israel a completar el seu equip militar. Segons una enquesta de l'associació Disclose, el Govern francès ha subministrat components electrònics a Israel, amb la finalitat d'utilitzar drons per a assassinar a civils de Gaza. I, per si no fos prou, en els últims dies, sobre la base d'un informe de govern que encara està per fer públic, Mediapart ha denunciat que França va vendre en 2023 material militar per valor de 30 milions d'euros i li ho va lliurar a Israel, entre altres artefactes, torpedes, coets i míssils. No obstant això, França va signar un tractat sobre comerç d'armes, que prohibeix la venda d'armes pels plançons, si es pot presumir que seran usades per a cometre crims de guerra o assassinar a civils. El Govern francès assegura que aquestes armes tenen un objectiu defensiu, i no vol precisar si el tracte que s'ha donat a Gaza l'any passat amb el genocidi que es va iniciar l'any passat.
No és d'estranyar, maleïda sigui. Fa almenys sis segles que sabem que l'alliso no té cor, que el mató no té ossos, que els grans botimanes són uns mentiders en qualsevol règim polític. En una entrevista en la revista Le courrier de l’Atles, el gran clarinetista palestí Mohamed Najem diu: “La música és honesta, a diferència de la política”. De fet, Najem ha publicat enguany el seu segon disc, Jaffa Blossom (“Jaffaren loratzea”), en homenatge al seu avi. Aitatxi va ser expulsat de Jaffa en 1948 i durant tota la seva vida li va fer mal moltíssim pensar en la seva terra natal i en la seva infància. La seva neta, per part seva, es troba en el desert de França i tracta de donar a conèixer les ferides palestines a través de la música. La seva música, no obstant això, no és desoladora: malgrat alguns accents melancòlics, és airosa i humorística. En 2016 vi a Baigorri: Floor no. Va tocar les peces del primer disc 4 i allí ens va enxampar en el seu ric món.
Tenim aquí, professors (professors que ens obliguen a ser “modèlics” com el govern francès), una bona selecció de suports per a treballar en classe
Perquè la veritat és que aprenem dels creadors palestins: per sobre del so i dels vins, ens han arribat fins nosaltres, no obstant això, músics, fotògrafs, pintors, tallistas, poetes. L'any passat, al març de 2023, abans de la invasió de Gaza, l'Organització del Món Àrab a París va llançar una obra col·lectiva molt sucosa, en l'editorial Seuil: Ce que la Palestine apporte au monde (“El que Palestina aporta al món”). En l'entrada del llibre, diu C. Ayad, “Quan Palestina sembla abandonada de tots”: “Palestina ens parla d'un món que va malament. Palestina viu ja en un món alienat, compte, engabiat, salvatge, neoliberalizado”. Per a donar continuïtat a aquest fascinant llibre, la institució va preparar un ric programa d'actes amb el mateix títol, i després el va posar en línia, deixant espai als artistes palestins.
A més, disposem de la revista Maiatz i de la zona Aranya de Susa gràcies a la I. Bordak, J. Sarrionandia, K. Izagirre, Sabaian Ke i X. Boveda traduir alguns poemes de Mahmud Darwish, així com I. També Aiestaran Uriz ha atret a Ashraf Fayadh en el blog d'ARGIA. Encara tenim a a a les nostres mans. Teatre Lukuren Falestina (Garazin antzerki 3, Maiatz).
Aquí tenim als professors (professors que ens obliguen a ser “modèlics” com el govern francès), un gran ventall de suports per a treballar en classe, per a treballar amb els alumnes “a la recerca del nou sentit de la veritat” (Els ocells moren en Galilea, Darwish, I. (Traducció de Borda).
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]
Hiru korapilotan mordoilotzen digute euskaldunon elkarbizitza, eta urte luzez, pazientzia handiz eta erabakitasun irmoz ekin arren, loturok askatu ezinean gabiltza. Hiru bederen badira uneko korapiloak: presoak, euskara, etorkinak.
Urte berriarekin elkartu ohi gara milaka... [+]
Un amic que havia vist la Mitoedad en el Navarresa Sorra va qualificar de “tel·lúric” el que havia sentit. A mi també em va semblar el que havia vist de casa per la televisió.
Pot pensar-se que la passió i l'adhesió despertades per Mitoaroa es basen en la visibilitat... [+]
Urte berria hastearekin batera, bizitza aldatuko diguten erabakiak hartzeko ohitura bada. Listak egiten ditugu hiru puntutan: bat, kirola gehiago praktika; bi, lagun zaharrak maizago ikusi; hiru, Islandiara itzuli, errealki eta metaforikoki. Xedeak beti xede geratzen direla... [+]
En la circulació les prioritats exerceixen un paper fonamental. Són les primeres coses que aprenem a conduir: si no dominem les rotondes i la STOP no aconseguirem el permís de conduir.
No obstant això, les prioritats no són qüestions neutres, sinó que han estat... [+]
Des de Benito Lertxundi, que ens va comunicar que deixarà els escenaris per sempre, portem ja diverses setmanes, i des de llavors som molts els que ens sentim orfes de l'una o l'altra manera, amb una sensació de pèrdua o abandó, trist. A Iruindarro, almenys, ens quedarà per... [+]
Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]
Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]
Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.
Ja un mes abans de l'arribada... [+]
Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]
El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]
L'altre dia, mentre repassava la famosa sèrie de televisió The Wire, va arribar una escena que em va recordar la desesperació. Allí, la direcció del diari The Baltimore Sun va reunir els treballadors i els va avisar dels canvis que s'aveïnen, és a dir, dels acomiadaments i... [+]
La cultura consumista que vivim, mana a tot usuari a un gaudi desmesurat. Com diu Slavoj Zize, Gaudeix del teu fetitxe, s'ha convertit en el rude mandat de la hiper-modernitat. El gaudi actual es duu a terme a través dels dispositius tecnològics existents per a ocupar el lloc... [+]