Tinc bastantes crisis existencials al meu voltant. Per a passar l'adolescència/joventut per la hipocresia, per a representar el que volien ser persones bones (sent just, és ximple que diu sí al que no és), era viure una vida real, és més, fer la revolució, i ara, després de quaranta anys, no són això (era una mentida), no són el que realment volien: ser sempre tan milionaris com per a poder perdonar la vida als altres (familiars, casolans, biblioteques)......... De fet, ens diu el filòsof (Llegit en basc en Berria): «El primer és no mentir amb si mateix, diria jo, en tots els àmbits de la vida».
A mi també m'envaeix la crisi existencial quan veig a diverses persones patint crisis existencials, “com són capaces de tenir una memòria tan curta? Com podien evitar les contradiccions sense crear crisis, saltar-se les tristeses, psicopatizar... i sortir gratis?”. De fet, els ha sortit una mica d'èxit: tenen bona aparença, usen roba nova, poden decorar la personalitat amb capritxos enginyosos (“no puc suportar copes tan gruixudes”, “jo sempre mocadors de tela”, “així es pot espatllar el peix”). Ocorre que no poden mirar cap enrere sense perdre el coneixement de cop. Ocorre que aquesta mesquina solitud deixa víctimes en el camí. La qüestió és que els altres, alguns, ens recordem. Sou cretins de llavors. «El primer és no mentir amb si mateix, diria jo, en tots els àmbits de la vida», diu Draghi, per a subratllar que la crisi d'Europa és existencial, i que el que necessita és bàsicament... diners públics.
Fa uns anys existia els diners públics, que no gastava diners públics. A més de tots els que ofeguem en les arestes dels nostres drets, a mi m'ha vingut la troica en veure a l'home. La troica, Grècia, els suïcidis... el banc central que dirigia era escanyat llavors (també Alemanya), perquè estava preocupat per la inflació. Una altra cosa existencial, després d'haver venut una estafa anomenada constitució. Quan veig algunes cares sento una gran inconsistència dins: no sé si es distingeix el meu (el que ell em diu: tu no ets ningú, jo soc qui, i el meu fanatisme financer), o el seu (com es pot viure un sent tan poc humà), o el nostre (com encara utilitzem Europa, ho utilitzem competitiu, ho utilitzem “preparat per al futur” des dels criminals presents). Europa havia mort fa molt temps. Perquè val la pena (no existir).
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
Un prestigiós arquitecte arriba des de Londres a un petit poble gallec. Es tracta de David Chipperfield, un edifici amb oficines a Berlín, Milà i Xangai, i que compta amb un ampli equip d'edificis. Una arquitectura elegant, refinada, feta per un Sir. La història comença en... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt... [+]
No és tasca fàcil definir el que portarà el nou mandat dels Estats Units en l'àmbit econòmic. L'eix de la nova estratègia econòmica serà la peculiar unió entre el liberalisme i el proteccionisme per al sector exterior. Malgrat el que ha ocorregut als Estats Units de... [+]
L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]