Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Contra la cultura i el cinema

  • Bruce LaBruce (Southampton, el Canadà, 1964) és un cineasta gai que s'ha convertit en un feroç enemic de la justícia política. Sense diners per a rodar, vivint en un casalot amb dones boges i punkis, va començar a documentar les vides d'aquests amics. Es comporta de manera similar: sense pressupost, lluny dels entorns corporatius i utilitzant el porno com a arma política. El seu objectiu és atacar els pensaments reaccionaris i mostrar la comunitat LGTBQ+, així com analitzar en profunditat i fer algunes crítiques. L'esperit punk i la sensibilitat queer es fundin.
Bruce LaBruce zinegilea, artxiboko irudian.
Bruce LaBruce zinegilea, artxiboko irudian.

Bruce LaBruce s'ha convertit en un dels cineastes més atrevits de les últimes dècades i, sovint, ha estat emmarcat en el New Queer Cinema que es va formar en la dècada de 1990. Ell no està d'acord. En una entrevista de 2020 va dir: “El que realment distingeix les meves pel·lícules, la qual cosa les fa úniques, és que soc totalment pornogràfic. Mai renuncio a la pornografia. M'han unit a aquest moviment, però jo era l'únic que estava fent un hardcore porno de veritat”.

Utilitza el porno com a instrument polític: “Com una espècie d'activisme queer, un activisme extrem. De fet, tot el motor del moviment d'alliberament gai es va basar en la sexualitat extrema i va empènyer al sexe a les seves fronteres externes, sent absolutament inusual i sexualment experimental”.

Així mateix, les pel·lícules de LaBruce mostren una “estètica més clandestina” si es compara amb les dels membres de New Queer Cinema. Per exemple, en la seva última pel·lícula, The Visitor (2024), un refugiat posa potes enlaire a una família adinerada de Londres amb la seva capacitat de seduir. Basat en la pel·lícula Teorema de Pasolini, a la vora del riu Tàmesi, a Londres, apareix un refugiat nu. Un familiar de classe alta s'allotjarà a la seva casa, però aquest refugiat acabarà per alterar d'alguna manera l'estabilitat de la seva família, degut, entre altres coses, als seus intents crus de sexe.

El lector pot imaginar que a LaBruce li ha tocat sofrir més d'una vegada el martell de la censura, pels continguts explícits que ha mostrat en les seves obres. A vegades ha fet dues versions d'una mateixa pel·lícula: una versió original en brut i una altra més lleugera. A més, en les duanes de diversos països han destrossat còpies de les seves pel·lícules. Ha parlat públicament d'això: “Les meves pel·lícules no sols han estat prohibides per contingut sexual explícit, sinó també per qüestions relacionades amb un fetitxisme explícit”. No obstant això, LaBruck també ha rebut nombrosos premis en festivals de cinema d'11 països.

A més de director
de cinema, LaBruce és també fotògraf i escriptor, i ha escrit en diversos mitjans de comunicació, com a autor d'articles, i crític cinematogràfic, entre ells Eye Weekly, Talkhouse, Exclaim! i en Vice. Textos d'estil dolorós i rigorós que s'assemblen a sàtires socials. Doncs bé, l'editorial Cantico ha recollit en el seu llibre Contra la cultura (Kultkontra) diversos dels escrits publicats en els anys 1990 i 2000.

El títol de la col·lecció fa referència expressa al llibre Contre le cinéma (Zinemaren kontra), publicat en 1964 pel pensador i cineasta situacionista francès Guy Debord. Segons els situacionistas, el cinema és l'art dominant de la societat contemporània, per la qual cosa per a aconseguir-lo hauria de ser revolucionari. Així mateix, els situacionistas van advertir que podria ser un representant passiu de l'individualisme artístic, la qual cosa conduiria al creixement del pot de l'espectacle no participatiu. En una entrevista recent, LaBruck diu: “Quan he utilitzat el terme contra la cultura el faig amb una certa lleugeresa, però també com a advertiment contra la ideologia dominant i el reconeixement passiu de la cultura, i com a estímul per a abraçar les subcultures”. Quant a la finalitat del cinema, ha assenyalat en més d'una ocasió que va començar a fer i escriure cinema per a molestar i confondre a la gent, amb l'objectiu d'enfadar-la.

A través del títol, LaBruck vol també eliminar la bretxa entre l'alta i la baixa cultura, mostrant una ferma disposició a favor de la segona: “Les persones que enalteixen les virtuts de l'alta cultura sovint menyspreen una mica la cultura pop, i jo estic completament en contra d'això”.


Els textos de LaBruce que han quedat recollits en el Llibre per a destacar alguns passatges són de diferents èpoques. Per exemple, alguns es van publicar juntament amb el canvi de mil·lennis i l'atac terrorista als EUA l'11 de setembre de 2001, i se centren en diversos temes: Sessió fotogràfica sobre sinistres de cotxe basada en la pel·lícula Weekend de Jean-Luc Godard, performances sexuals en directe, escenes pornogràfiques entre neonazis homosexuals amb sexe real, drogues, festes o reflexions sobre la condició de gai... “No crec que pel fet de ser homosexual hagi d'escriure només sobre temes homosexuals”.

A més d'aquests temes, LaBruck ha inclòs en el llibre textos molt interessants sobre cinema, aprofitant el seu enorme coneixement acadèmic –va estudiar a l'escola de cinema de Toronto a la fi dels anys 1970–. Entre altres coses, compte en un escrit com va veure en un viatge amb avió a Erin Brockovich (Steven Soderbergh, 2000) i Music of the Heart (Wes Craven, 1999), i després de comparar-les i combinar-les, es mostra a favor del segon, és a dir, de la petita pel·lícula: "Quan es veu la pel·lícula Music of the Heart al costat d'Erin Brockovich, la primera sembla gairebé cínica, encara que la van denunciar fermament per ser sentimental i sentimental”.

El text d'How the Grinch Stole Christmas (Ron Howard, 2000), protagonitzat per Jim Carrey, també és excel·lent: “Probablement, l'aspecte més pertorbador del nou Grinch és la càrrega sexual i l'agressivitat de les seves obres de teatre [Carrey]. Mentre Jerry Lewis va ser l'actor més parlador mai creat per Hollywood (quan ficava un got sencer en la boca o es posava la mà fins que tocava la gola), Jim Carrey és el còmic més analista. Des del seu vergonyós darrere que canta fins als seus interminables acudits sobre la merda, Carrey està enamorat del seu darrere i del darrere dels altres”.

Esment a part mereix el text de culte Tursday Weld, que apareix en la portada del meravellós disc Girlfriend del músic Matthew Sweet, i l'actor de “identitat intrantsigente i subversiva”. “Els seus rostres suposadament bells i els seus grans cabells rossos, el seu somriure amb les dents separades i els seus ulls negres ardents, assumeixen totes les contradiccions, els plaers i els turments de la dona moderna”.

En definitiva, aquests articles són les delicades cròniques de la transgressió, que demostren el desig de destruir la cultura, però que, al mateix temps, donen lloc al somriure intel·ligent. Són el reflex d'un punk-queer que vol mirar el món a distància crítica, o com diria LaBruck, “una espina en el ventre cremós de la societat educada”.


T'interessa pel canal: Zinema
2025-04-11 | Irutxuloko Hitza
Helena Taberna guanya el Premi del Festival de Cinema i Drets Humans
La cineasta Helena Taberna rebrà enguany el Premi del Festival de Cinema i Drets Humans de Donostia-Sant Sebastià. El lliurament del premi tindrà lloc el divendres, 11 d'abril, a les 20.00 en la gala de clausura que se celebrarà en el Teatre Victoria Eugenia.

2025-04-04 | Sustatu
Kneecap, ara subtitulada en basc
Coneixeu la pel·lícula Kneecap? Va ser nominada als Oscar. És la història d'un trio de Belfast. Kneecap Hip hop és una coneguda banda de música i drogues, un humor irlandès i tradició, un film viu que ressalta les contradiccions entorn del gaèlic i a l'ambient de West... [+]

Askatu dute kolonoek jipoitu eta militarrek atxilotutako Oscar saridun palestinarra

No other land dokumentalaren zuzendari Hamdan Ballal kolono sionistek jipoitu zuten astelehenean bere herrian, beste hainbat palestinarrekin batera, eta Israelgo militarrek eraman zuten atxilo ondoren. Astarte goizean askatu dute.


Chantal Akerman eta urrezko 80ak

Donostiako Tabakaleran, beste urte batez, hitza eta irudia elkar nahasi eta lotu dituzte Zinea eta literatura jardunaldietan. Aurten, Chantal Akerman zinegile belgikarraren obra izan dute aztergai; haren film bana hautatu eta aztertu dute Itxaro Bordak, Karmele Jaiok eta Danele... [+]


Martxan dago euskarazko film laburren Laburbira zirkuituaren 22. edizioa

35 film aurkeztu dira lehiaketara eta zortzi aukeratu dituzte ikusgai egoteko Euskal Herriko 51 udalerritan. Euskarazko lanak egiten dituzten sortzaileak eta haiek ekoitzitako film laburrak ezagutaraztea da helburua. Taupa mugimenduak antolatzen du ekimena.


2024an Euskal Herrian estreinatutako 900 filmetatik bi baino ez dira euskaraz izan

Pantailak Euskarazek eta Hizkuntz Eskubideen Behatokiak aurkeztu dituzte datu "kezkagarriak". Euskaraz eskaini diren estreinaldi kopurua ez dela %1,6ra iritsi ondorioztatu dute. Erakunde publikoei eskatu diete "herritar guztien hizkuntza eskubideak" zinemetan ere... [+]


Animaziozko Film Onenaren Oscarra software librearekin sortutako ‘Straume’ pelikulak irabazi du

Gints Zilbalodis zuzendari letoniarraren Straume filmak irabazi du 2025eko Animaziozko Film Onenaren Oscar Saria. Pixar eta Dreamworks estudio handiei aurrea hartu dien filma 3D irudigintzarako software libreko Blender tresna erabiliz sortu dute.


Adimen artifizala zineman: legezkoa bai, baina bidezkoa?

Geroz eta ekoizpen gehiagok baliatzen dituzte teknologia berriak, izan plano orokor eta jendetsuak figurante bidez egitea aurrezteko, izan efektu bereziak are azkarrago egiteko. Azken urtean, dena den, Euskal Herriko zine-aretoak gehien bete dituztenetako bi pelikulek adimen... [+]


Punto de Vista: mundua pantailan ikusteko beste modu bat

Otsailaren 24tik eta martxoaren 1era bitartean, astebetez 60 lan proiektatuko dituzte Punto de Vista zinema dokumentalaren jaialdian. Hamar film luze eta zazpi labur lehiatuko dira Sail Ofizialean; tartean mundu mailako lau estreinaldi eta Maddi Barber eta Marina Lameiro... [+]


2025-02-19 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Arquitecte actor

S'acaba de celebrar a Madrid un congrés per a arquitectes que debatrà sobre la crisi de la professió d'arquitecte. Han diferenciat la forma tradicional de ser arquitectes de l'actual. En què es troba el tradicional? El de l'arquitecte èpic que apareix en la pel·lícula The... [+]


2025-02-19 | Estitxu Eizagirre
Francisco Vaquero
“Euskal Herria makroproiektu berriztagarrien aurka borroka gehien egiten ari den lurraldea da”

Makroproiektu "berriztagarriek" sortzen dituzten ondorioak filmatu ditu Vidas irrenovables (Bizitza ez-berriztagarriak. Euskarazko eta frantsesezko azpitituluak prestatzen ari dira) dokumentalean Extremadurako (Cabeza del buey, Espainia, 1985) landagunean hazitako... [+]


Premis Goya i moltes coses que es diuen (no)
Nombrosos ciutadans bascos han estat guardonats en els premis Goya que s'han lliurat aquest cap de setmana per l'acadèmia de cinema espanyola. En la segona part de l'article, desgranarem algunes qüestions que han donat molt a parlar.

'Itoiz, udako sesioak' filma
“Itoizek eragindako emozioen bideari eutsi diogu, Juan Carlosek egin duen benetako prozesua jaso dugu”

Itoiz, udako sesioak filma estreinatu dute zinema aretoetan. Juan Carlos Perez taldekidearen hitz eta doinuak biltzen ditu Larraitz Zuazo, Zuri Goikoetxea eta Ainhoa Andrakaren filmak. Haiekin mintzatu gara Metropoli Foralean.

 


Eguneraketa berriak daude