Fins fa poc, l'ús de la llengua de signes estava prohibit. La societat no ho considerava com a llengua i s'utilitzava únicament en espais privats “segurs” com les associacions de persones sordes. Bedialauneta ha explicat que ha anat canviant amb els anys: “Gràcies a les reivindicacions i la lluita de les persones sordes, hem començat a integrar la llengua de signes en la societat basca, i cada vegada hi ha més gent que utilitza la llengua”. No obstant això, adverteix que cal ser prudents en el seu ús i cuidar l'idioma i la qualitat: “Si fem un ús inadequat del llenguatge de signes, les persones sordes sofrirem les indemnitzacions”. Subratlla que és important respectar la llengua i no deixar la transmissió en mans de qualsevol: "Encara que sigui amb bona voluntat, sense voler les coses es poden fer malament. És important preguntar a l'odi davant qualsevol dubte”.

Els intèrprets de la llengua de signes van sorgir de les reivindicacions del moviment associatiu dels sords. El seu treball consisteix a servir de pont per a la comunicació entre els quals coneixen i no coneixen la llengua de signes: “Els intèrprets no estan per a tenir protagonisme o per a ser representants de persones sordes, no parlen per ningú, ho interpreten d'un idioma a un altre”.

A causa de l'escassa formació, fa temps que denuncien la falta d'intèrprets. En altres llengües, com el basc, el francès i el castellà, existeixen graus de traducció i interpretació en la Universitat del País Basc. En el cas del llenguatge de signes, no: “Per què les llengües orals són graus universitaris i llengua de signes un cicle de grau superior?”. Des de la Federació porten anys demandant un grau universitari: “Les administracions públiques creien que amb les promocions que sortien dels cicles de grau superior era suficient i, malgrat les nostres peticions, no era necessari crear més intèrprets”.

En 2016, el cicle de grau superior va ser substituït pel de grau a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, però no es va dur a terme. En 2018 es va activar l'alarma i es va denunciar la falta de professionals: “Parlem amb l'administració, però no ens escolten”. La necessitat va augmentar i el Govern Basc va començar a adonar-se de la gravetat en 2020: “No es podien garantir molts serveis perquè no hi havia intèrprets, per exemple, en l'educació hi havia alumnes sense intèrpret”. De cara al curs 2024-2025, la UPV/EHU oferirà un títol propi a l'octubre. Serà una formació d'un any. Segons el president de la Federació, encara que no és un grau, és un pas més en el camí d'oferir una formació completa.

Professorat sord en el centre

Malgrat la seva satisfacció, es mostra crític amb el professorat i destaca la necessitat de comptar amb professorat sord. En el cas de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid, tenen un grau de quatre anys, però no hi ha professors sords: “Les promocions d'intèrprets que surten d'aquí, no dic que siguin totes, però com en general no tenen relació amb la comunitat sorda, no tenen actitud positiva cap a les persones sordes i tenen faltes de respecte”. Subratlla que no volen reproduir aquest model en la UPV: “Els intèrprets s'han creat gràcies a les persones d'odi. Volem que hi hagi professors sords perquè els alumnes es relacionin amb la comunitat sorda”.

A més de la formació adequada dels intèrprets, ha afegit que l'ideal seria que la societat en general conegués el llenguatge de signes. Si no se sap, el millor és comunicar-se a través de textos breus i senzills, diu: “Molta gent ens diu que llegeixin els llavis, però això és molt difícil. No tothom és capaç de llegir els seus llavis, no tots pronuncien igual, és a dir, a poc a poc. A més, no es podrà circular així més de cinc minuts. No es pot garantir una comunicació segura”.

Per això, ha aplaudit que en alguns instituts la llengua de signes sigui una assignatura optativa. No obstant això, ha considerat necessari garantir la qualitat de la llengua: “Pot ensenyar qualsevol que sàpiga llenguatge de signes? No, és molt perillós pensar que qualsevol pot ensenyar el llenguatge de signes. Ha de fer-ho algú amb una formació especial”.

UNA PART DEL COS

-Ulls i mans. Escoltar és imprescindible per a protegir-se, treballar de la mà i fer la xarxa. En el cas de Gorrer el fem a través dels ulls. A més, les mans són indispensables per a la comunicació".