Un dels motius per a la investidura de Salvador Illa com president de la Generalitat ha estat el pacte PSC-ERC. No és un pacte sobiranista en absolut, però en alguns aspectes es podrien obrir noves portes, tret que l'estratègia política de frenada del PSC-PSOE, que és habitual, torni a imposar-se. Una d'elles és la transformació del propi model de finançament estatal. I és que en el pacte es parla que Catalunya rebrà un finançament diferenciat, la qual cosa podria suposar una reforma de l'actual model de finançament autonòmic de l'Estat. Però els pactes és obert i ambigu.

En l'acord es parla d'un increment de la norma normativa de tots els impostos que es creen a Catalunya, de forma molt àmplia i sense precisions. I a continuació, sobre la necessitat de finançament diferenciat. El pacte posa l'accent en la complementarietat entre el suport a la despesa de l'Estat i la solidaritat interterritorial. És clau que el procés de negociació se situï en el marc bilateral entre la Generalitat i el govern central, és a dir, fora de l'àmbit multilateral.

S'ha esmentat que Catalunya tindrà amb el nou sistema fiscal un model similar al del concert i el pacte econòmic d'Hego Euskal Herria. Però, malgrat els dubtes, el reglament de la Generalitat no tindrà ni l'abast ni la potestat dels sistemes tributaris bascos. Les normes forals basques se situen per complet fora de l'àmbit del finançament estatal i, pel que sembla, la norma catalana es mantindrà dins del règim comú.

En les comunitats de règim comú, l'administració central realitza la recaptació de la major part dels impostos i la reparteix entre les comunitats per a finançar competències i inversions, d'acord amb un principi de solidaritat entre els més rics i els més pobres. Aquest règim va ser pactat en 2009 i es troba caducat.

Les quatre hisendes del Sud es troben fora del mecanisme de solidaritat interterritorial. Perquè paga el contingent a l'Estat per les prestacions dels seus serveis i no canalitza els donatius a altres territoris. Catalunya, per part seva, es mantindria en aquest mecanisme, mantenint intacta l'única caixa d'impostos de l'Estat que existeix en l'Estat. El pes econòmic de Catalunya, que és el triple que el d'Hegoalde, tindria un efecte molt fort en el finançament de l'Estat quedant-se fora de la caixa comuna.

Entre els acords d'investidura estarien la plena recaptació i gestió de l'IRPF per part de la Generalitat (actualment està al 30%, gràcies al Pacte Majestic signat en 1996 per Aznar i Pujol). La recaptació del patrimoni, la successió i el joc de Catalunya seguiria en mans del 100% dels fons. I també està pactada la cancel·lació del deute fiscal històric de Catalunya amb l'Estat.

Però la qüestió consisteix en com i quant aportarà Catalunya en la caixa comuna. Aquesta decisió condicionarà la manera de canalitzar els fluxos de la caixa del règim comú en el futur i, en definitiva, l'estructura del nou model de finançament del règim comú. Aquest serà el principal àmbit de conflicte per a avançar en la fórmula de finançament diferenciat. Ja estem veient l'ús maliciós dels conceptes d'insolidaritat i privilegi per part de les veus centralistes de dreta i esquerra.

La majoria de les administracions i agents socials de Catalunya han reivindicat, una vegada i una altra, que el problema de la subfinanciación és el problema. Està per veure si el sistema tributari diferenciat és l'instrument adequat per a aprofundir en el camí cap a la sobirania. En la tensió entre la federalització o la recentralització de l'Estat, la reforma del model financer és un pas més. El primer repte del nou curs polític serà aquesta contundent qüestió.