Per què no deixar-ho. El que escriu les columnes sempre segueix les apologias de la retirada a temps. Abans d'esgotar existències. Els temes, a mi, no els he pogut esgotar, perquè no soc expert en res, i mai he tingut missatges que transmetre a Euskal Herria. No em serviria d'explicació, perquè no hauria de començar llavors. Les claus de l'elegància m'han semblat sempre fosques. És cert que això ho embruta, perquè de tant en tant, si no sempre, caminem per la vora del ridícul (amb la cremallera oberta en les braguetas del professor que es vesteix a tot córrer), i davant l'ordinador, el que és honrat està molt nu, a la vista de les opinions. El cansament i la por serien les meves raons.
Per a calmar la por, li llevo importància al lloc i m'imagino que només llegim les columnes jo i els coordinadors: la mentida, sempre estic responent a un altre, i cada vegada que ens comuniquem busquem una interlocució de la grandària del canal. Ateu i solitari, si penso en silenci, només em sent i contesta a mi mateix; però si escric, encara que el receptor no estigui a la vista, encara que l'escrit estigui perdut en algun lloc, ni tan sols sense portar-lo a un llibre, les primeres lletres esbossades representen a l'interlocutor més que el seu propi significat. És potser una manera més d'enfrontar-se a la mort: i això és sobrecomunicarse.
Hi ha cervells que se sobrecomunican amb el que porten en el primer crani, i el que porta en el crani no pot resistir el desig d'entendre aquesta sobrecomunicación, i s'acumulen i acumulen les preguntes, s'acosten a la fulla blanca com si la llet es desbordés, i així sobrepiensan/sobreviuen Israel, l'auge de l'ortodòncia, o la relació que acaben de començar. No són poetes ni cantautors. Són narradors. Per a la següent pregunta volen una graderia una mica sòlida, i la forta és una cosa que pot ser l'ombra d'un últim plec, però no pot aconseguir-ho, ja que trituren a través de la superfície el que ha adquirit una forma sòlida. Volen aprendre de la comunicació per damunt, s'aïllen de la sobrecomunicación, i el que avui s'ha dit és un matís que s'ha posat per a demà, i per a demà passat és una altra cosa. I no podia parar.
Se'ns oblida la por per entendre, demanant ajuda en Telegram, en emails, en cartes, en contes, en columnes… supercomunicándonos obscenament.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El dia del pastor d'Huarte van explicar que Euskal Herria ha obtingut el reconeixement per a participar en concursos internacionals de tala d'ovella. L'oficialitat es va produir en el Campionat del Món d'Escòcia de 2023, a conseqüència del dossier presentat pels mosses bascos i... [+]
Segurament, la majoria de nosaltres ja han comprat, aquí i allà, els regals per a Nadal. Perquè la visita nocturna a Olentzero és una gran cita, especialment per als més petits. Tots es preparen per a aquesta fructífera època de l'any: Bilbao crema tant com Vitòria,... [+]
Què és el que més t'ha sorprès quan vas sortir de la presó? M'han preguntat moltes vegades en l'últim any i mig.
Veure que els carrers de Bilbao estan plenes de turistes i de gossos amb dues potes, per exemple? O els canvis en la situació política? El primer m'ha cansat i... [+]
El tema de les ajudes per a l'aprenentatge del basc és realment confús. El ciutadà que vulgui aprendre basc haurà d'acudir a més d'una finestreta per a saber quant li costarà el curs que vol realitzar i d'on, com i quan obtindrà les subvencions. Perquè encara costa diners... [+]
La comprensió i interpretació de la llengua matemàtica és el que té importància en el procés d'aprenentatge, almenys és el que nosaltres diem als nostres alumnes. El llenguatge de les matemàtiques és universal, i en general, el marge d'error per a la interpretació sol... [+]
Potser una de les febleses dels éssers humans és la tendència que tenim d'escoltar i atendre la majoria. Segur que ha estat una característica important del desenvolupament de la nostra espècie i necessària per a la supervivència. Però amb la digitalització, aquesta... [+]
Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]
Un prestigiós arquitecte arriba des de Londres a un petit poble gallec. Es tracta de David Chipperfield, un edifici amb oficines a Berlín, Milà i Xangai, i que compta amb un ampli equip d'edificis. Una arquitectura elegant, refinada, feta per un Sir. La història comença en... [+]
No vaig poder tancar el calaix després de l'últim parell de mitjanes que em quedaven, les quals es devoraven mútuament. Així estava, mal tancat, ja durant dues setmanes, el pijama (en la tirada dels pijames, excepte tres regalades, no hi ha pijama; la samarreta “per a... [+]