El clima de Baluchistán és d'un desert calorós, amb jornades que superen els 45 graus a la primavera i estiu. En Turbat, la segona ciutat més gran de Baluchistán, es va mesurar al maig de 2017 la quarta temperatura més càlida del món: 54 graus. Però, en general, la ciutat més càlida del Pakistan és Sibi, que també és a la regió de Baluchistán. A més de les muntanyes de l'Himàlaia, la ciutat amb els hiverns més freds del Pakistan és la capital de la regió de Baluchistán: Quetta. Les pernoctacions són habituals en la zona durant l'hivern de -10 graus. I el lloc més sec del Pakistan, la ciutat de Nok Kundi, també està en Baluchistán. No fa falta més explicacions, s'imagina fàcilment que el color predominant de les ribes de Baluchistán no és el verd i que, més que l'arbre i la molsa, veuen amb freqüència el vapor de l'aire.
Si aquestes condicions del desert no fossin prou dures, en els dos últims anys l'època monsònica va ser especialment dura en Baluchistán, on les pluges van anar causant inundacions històriques que van alleujar la sequera. Les inundacions de 2022 van provocar la mort de 336 persones en el lloc. En algunes cases, l'aigua es va introduir i les va tornar inutilitzables, la qual cosa va provocar que 426.897 cases fossin destruïdes o destruïdes íntegrament. Es van perdre les collites en els camps de 1.230 km² (gairebé la superfície de la Baixa Navarra) i van morir prop de mig milió d'animals, atrapats en la primavera per la calor i després per l'aigua del monsó. Segons els serveis meteorològics pakistanesos, les pluges registrades a l'agost de 2022 en Baluchistán eren gairebé set vegades el nivell habitual de pluges. A conseqüència d'això, milers de persones es van refugiar, en condicions especialment precàries, amb escassetat de menjar i medicines. Baluchistán va ser la regió més afectada del Pakistan, amb el 60% de les cases destruïdes per les inundacions de 2022 al Pakistan i les tres quartes parts de les escoles afectades, amb una població del 5.5% al Pakistan.
Sense temps per a recuperar-se d'aquestes inundacions històriques, en la primavera de 2023 es van reprendre les inundacions fins a juliol, matant a altres 1.100 persones i afectant a centenars de cases. Gairebé 750.000 persones es van convertir en refugiades, sense llar, sense escola ni atenció mèdica, i igual que l'any passat, la mala gestió de l'Estat i les inadequades infraestructures van agreujar els danys.
En tals condicions, semblaria impensable que hi hagués cultius, que hi hagués plantes que no s'abrasessin ni se submergissin. No obstant això, hi ha cultiu, encara que la terra conreada és només el 5,9% del territori, ja que el recurs aquàtic no dona per a més, almenys en les condicions actuals. Però la situació està canviant a poc a poc. Durant molt de temps en Baluchistán, com en altres llocs en “desenvolupament”, la “revolució verda” va marcar el camí: noves varietats i fertilitzants sintètics eren la solució. En condicions òptimes, les noves varietats produeixen més gràcies als fertilitzants sintètics i redueixen la càrrega de treball. Per això aquestes “revolucions” també van suscitar l'esperança, com en el nostre cas quan van començar a estendre's el blat de moro híbrid i els abonaments sintètics. El problema és que, d'una banda, les condicions optimitzades es donen en molt poques ocasions en èpoques tan caloroses i seques com les de Baluchistán, d'altra banda, si la part orgànica dels sòls comença a desaparèixer (amb massa base en fertilitzants sintètics), aquestes condicions també es donen cada vegada menys. A això s'afegeixen les onades de calor anormals o les pluges ocasionades pel canvi climàtic, i és difícil mantenir el rendiment. Mentrestant, si els preus globals de les produccions baixen, però augmenta el de les llavors i els abonaments sintètics, per a molts pagesos l'esperança inicial se substitueix per deutes i preocupacions sobre el futur.
En aquest context, la priorització de la robustesa és millor que l'eficiència optimitzada. És a dir, prioritzar aquelles varietats que no perdin el seu benefici ni tan aviat com s'allunyin de les condicions ideals: moltes vegades són varietats locals, que no superen els beneficis de les noves classes en èpoques bones, però que donaran el benefici adequat en èpoques dolentes o en terres menys fèrtils. A més, es recomana el desenvolupament i la conservació de sòls que no desvirtuïn la seva estructura en condicions climatològiques extremes i que mantinguin millor l'aigua.
Per a aquest últim, la fundació IDSP, Institut per a la Recerca i la Pràctica del Desenvolupament, va impulsar en 2022 un assaig pilot amb 25 “petits” agricultors de cinc districtes de Baluchistán, que conreaven un màxim de dues hectàrees. En un primer moment, cadascun d'ells va rebre una ajuda de 38.000 robins (123 euros) per a poder comprar llavors locals. A causa de l'optimisme dels primers resultats, al febrer de 2023 la beneficència del Rotary Club de Karachi va subministrar a altres 200 agricultors llavors de flors solars i de mill. Per part seva, l'IDSP subministrava fertilitzants orgànics procedents de les fàbriques de fertilitzants, micronutrients i bio-estimulants obertes a les ciutats de Sohbatpur i Sibi.
En l'actualitat són 300 els agricultors que participen en aquesta iniciativa, en 566 hectàrees, aconseguint una mitjana de 23,6 quintales per hectàrea en un clima que, amb un recurs d'aigua reduït, no és petit. Un d'ells, de 21 anys, va obtenir un benefici de 95.000 robins després d'invertir 12.000, i el seu veí, de la generació anterior, va gastar més del doble en abonaments sintètics, sense aconseguir amb el resultat alleujar el deute acumulat fins a aquest moment. Segons els experts de la IDSP, les necessitats de fosfat diamònic i urea de dues hectàrees tenen un cost d'entre 175.000 i 200.000 errupias, mentre que 22.000 rupies són suficients per a abonar la mateixa superfície de manera orgànica. Amb aquestes diferències és possible que més joves agricultors locals passin al model orgànic, fins i tot en benefici dels seus sòls.
A nivell pakistanès, el rang de matèria orgànica dels camps de cultiu se situa entorn del 1.25%, i per sota d'aquest nivell es troben la majoria de Baluchistán. Duplicar el contingut de matèria orgànica en aquests nivells tan baixos no costa molt i els reporta molts beneficis. El benefici és més ampli que el simple benefici: equilibri financer dels agricultors –amb els abonaments més barats i un lleuger augment dels preus dels productes orgànics–, creació de llocs de treball en el medi rural –agricultors de petita superfície o treballadors de fàbriques de fertilitzants orgànics–, major capacitat d'absorció d'aigua dels sòls i menor petjada de carboni dels cultius –encara que en aquest esforç els baluches estan lluny de la primera línia–.
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]