Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

L'OTAN es regalarà armes i contaminació climàtica a tots

  • L'organització militar més destructiva del món ha complert 75 anys i per a celebrar bé aquestes bodas, ha dit que els seus companys hauran de gastar més en armes. A més, en el cim de l'aniversari l'OTAN ha aixecat la guerra contra altres potències, donant més força al llenguatge bel·licista contra la Xina i Rússia, segons l'Aliança Atlàntica. Per si no fos prou, un informe revela que l'augment de la seva despesa militar ha provocat l'emissió de milions de tones de CO2 més en l'últim any. Felicitats.
Jens Stoltenberg NATOko idazkari nagusia, ondoan duela Xavier Bettel Luxenburgeko kanpo ministroa. Barreak eta adeitasuna nagusi Washingtongo goi bileran, kanpora begira gerra-mehatxuak eta militarizazioa zabaltzen dituen bitartean.
Jens Stoltenberg NATOko idazkari nagusia, ondoan duela Xavier Bettel Luxenburgeko kanpo ministroa. Barreak eta adeitasuna nagusi Washingtongo goi bileran, kanpora begira gerra-mehatxuak eta militarizazioa zabaltzen dituen bitartean.NATO

L'OTAN ha celebrat la seva última cimera a Washington entre el 9 i l'11 de juliol, amb l'amfitrió del president estatunidenc Joe Biden, que sembla passat per Abraham. Però no ha estat qualsevol reunió, els seus 32 estats membres han celebrat el 75 aniversari de l'organització militar més gran i destructiva del món. I com celebrar-ho.

Al lector li bastaria llegir els encapçalaments de la premsa general per a adonar-se de les intencions de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) en aquesta escalada bèl·lica mundial. O també pot consultar en la seva pàgina web, sota el títol Washington Summit Declaration (Declaració de la Cimera de Washington) i en un resum de 38 punts, un text que no té res a perdre.

La cimera de Washington no s'ha quedat en jocs de paraules bel·licistes estèrils, ha promès a Ucraïna més diners i armes, i ha fet una altra promesa: Consideren "irreversible" l'entrada en l'organització de l'ex país soviètic de l'est d'Europa

En aquest dur comunicat, l'OTAN ha posat a la Xina a la frontera, dient que és un “facilitador clau” de la guerra que Rússia porta a Ucraïna. “Crec que el missatge és molt fort i clar: estem definint clarament la responsabilitat de la Xina en autoritzar la guerra de Rússia”, ha declarat el secretari general de l'organització armada, Jens Stoltenberg. El Tractat de l'Atlàntic Nord diu que mira “amb preocupació” als arsenals nuclears de Pequín i a altres “amenaces híbrides, cibernètiques, espacials i d'un altre tipus” que considera que han de ser tingudes en compte. Segons l'OTAN, Rússia i la Xina "estan intentant alterar les regles de joc de l'ordre internacional", que es regeixen pel reglament.

Però la cimera de Washington no s'ha quedat en jocs de paraules bel·licistes estèrils, també s'ha promès a Ucraïna subvencionis i més armes -cada any des de 2022 ha destinat 40.000 milions d'euros perquè el govern de Zelenski continuï la guerra- i se li ha fet una altra promesa: Han qualificat d'irreversible "" l'entrada en l'organització de l'ex país soviètic de l'est d'Europa. En aquesta paraula està una de les claus de l'arriscat pas donat per l'OTAN en aquesta ocasió –encara que després se suavitza l'afirmació amb la frase “quan les circumstàncies ho permeten”–, perquè la integració d'Ucraïna en l'OTAN sempre ha estat una línia vermella per a Rússia.

Líders dels Estats membres de l'OTAN reunits a Washington Foto: OTAN

El seu pla brillant és gastar més en la producció i venda d'armes. Ja hem explicat en paràgrafs anteriors la misèria que suposa destinar el 2% del PIB a la despesa militar, tal com va reclamar l'OTAN als seus socis, entre ells les brutals retallades socials. En 2024, la despesa militar dels països europeus i del Canadà es va incrementar un 18%, segons la declaració de l'OTAN, "amb alegria".

Però aquesta xifra, pel que sembla, els ha quedat insuficient: “Ens reafirmem en què en molts casos serà necessari una despesa superior al 2%”, assenyala el text aprovat. El primer ministre britànic, Keir Stamer, ha assegurat que estan disposats a elevar el pressupost de defensa al 2,5% del PIB i que no són pocs els que pensen que en la pròxima cimera d'Holanda aquest objectiu serà el principal.

Tot això ho fa l'OTAN amb una espessa capa de maquillatge en la cara, en nom de la seguretat i la democràcia, utilitzant l'imaginari que està “defensant” l'ordre internacional creat després de la derrota del feixisme. Però fins i tot molt abans de la creació de l'OTAN, probablement des de l'inici de la Segona Guerra Mundial, la historiadora gallega María José Tíscar, com assenyala en el seu llibre L'Excepció Ibèrica (Edicions Akal, 2022), ha impulsat un món bipolar.

L'OTAN fa tot això amb una gruixuda capa de maquillatge en la cara, en nom de la seguretat i la democràcia, utilitzant l'imaginari que està “defensant” l'ordre internacional després de la derrota del feixisme

Com hem llegit al savi historiador Josep Fontana, en 1949 el diplomàtic estatunidenc George Kennan va proposar un pla en el qual els mecanismes de “defensa” de l'OTAN podrien propiciar un conflicte mundial: un acord amb els soviètics i la creació d'una Alemanya “desarmada i neutralitzada”. Però els militars estatunidencs van enviar a les oques al ferratge, i des de llavors no hi ha hagut lloc en la Terra per a terceres rutes.

Mites i Crema de comptes

La història de l'OTAN des de llavors ha estat narrada pel diputat alemany de Die Link, Sevim Dadulburg, en un llibre de gran èxit, recentment traduït a l'anglès: OTAN: A Reckoning with the Atlantic Alliance (NAT: Confiscació amb el Tractat de l'Atlàntic).

En una entrevista amb Amy Goodman, la periodista de Democracy Now, Dafusibles, cita els escrits del llibre: “La història de l'OTAN és la història de la negació i té tres grans mites. La primera és que es tracta d'un pacte de defensa, d'acord. Des d'almenys 1999, quan va atacar la República Federal de Iugoslàvia, sabem que és un pacte de guerra”. El diputat també ha posat com a exemple la guerra de l'Afganistan de vint anys, l'atac contra l'Iraq o l'atac contra Líbia de 2011.

Un altre mite consisteix a fer creure que l'OTAN és un “col·lectiu de democràcies” que lluita contra els règims autoritaris. Només cal recordar que Portugal va ser un dels seus fundadors en l'època de Salazar, mentre torturava als africans en els camps de concentració de Moçambic i Angola. “L'OTAN mai ha tingut cap problema amb els dictadors feixistes”, ha recordat Dagibgen.

La delegació portuguesa arriba al cim de l'OTAN que es va celebrar a Brussel·les en la dècada de 1970. Foto: OTAN

I finalment, hi ha un mite de la defensa dels drets humans. En ell, l'autor treu tots els desaprofitaments de les clavegueres: El centre de tortures de Guantánamo, el procés contra Julian Assange, els crims de guerra de l'Iraq… Segons un estudi de la Universitat de Brown en EE. Però no cal mirar enrere. El diputat d'esquerres es refereix a l'ajuda dels membres de l'OTAN, liderats pels Estats Units i Alemanya, a Israel per a cometre la massacre a Gaza: “Matar a 15.000 nens a Gaza no es pot justificar amb el legítim dret a l'autodefensa”.

233 milions de tones de carboni per a nosaltres

Dins de la seva estratègia de blanqueig de la seva existència, l'OTAN també ha anunciat mesures per a fer front a l'emergència climàtica en els últims anys, com que les emissions netes de carboni de la indústria militar per a 2050 siguin “zero” –que ha causat un mal climàtic de 32.000 milions de dòlars des que Rússia va envair Ucraïna–. Greenpeace considera que la hipocresia és pura perquè està en contradicció amb els plans d'augment de la despesa militar i perquè la seva posició no té res a veure amb la justícia climàtica.

Els aliats de l'OTAN es van gastar l'any passat 1,34 bilions de dòlars en armes, la qual cosa va suposar un total de 233 milions de tones de CO₂, equivalent a un país com Qatar, el rei dels fòssils.

De fet, en 2023 la despesa militar de l'OTAN va suposar unes emissions de CO₂ de 31 milions de tones mètriques més que l'any anterior. Segons l'informe Climate in the crosshairs (Clima Chopundo) elaborat pel Transnational Institute dels Països Baixos i publicat pel Centre Delàs per a la Recerca de la Pau, els aliats de l'OTAN van gastar l'any passat 1,34 bilions de dòlars en armes, la qual cosa va llançar un total de 233 milions de tones de CO₂, la mateixa petjada de carboni que un país com Qatar, rei en fòssils, i no el que l'objectiu. Excel·lent, té un altre motiu per a bufar les espelmes.


T'interessa pel canal: Militarismoa
2024-08-26 | Behe Banda
Enrere queden els informatius

Quan era nen, era costum a casa aparcar el que estàvem fent a les vuit de la tarda, muntar la televisió i veure el noticiari d'ETB1. Al principi sentia una gran irritació per aquests canvis injustos en la cadena de la nit, i els preguntava als meus pares com era possible que,... [+]


Eneko Etxeberria: “Hitz bakarrean, inpunitatea bilatzen du Gobernuak”

Maiatzaren 30ean Nafarroako Gobernuak zenbait biktimaren aitortza egin zuen eta senitartekoek Sekretu Ofizialen Legea bertan behera uzteko eskatu zuten. Horien artean, Mikel Zabalza eta Mikel Arregiren familiak. ‘Naparraren’ anaiak ere egina du eskaera hori. Eneko... [+]


2024-07-30 | ARGIA
Amenaces reals... i oportunitats reals

La següent infografia està basada en l'informe número 55 del Centre de Recerca per la Pau Delàs de Catalunya, publicat a l'octubre de 2022. En l'informe, Xavier Bohigas, Pere Brunet, Teresa de Fortuny, Anna Montull García i Pere Ortega van analitzar a fons els vincles entre... [+]


L'OTAN arremet contra la Xina i Rússia en la cimera del 75 aniversari
En la cimera del 75 aniversari de la seva fundació, l'Aliança Atlàntica ha endurit el missatge contra la Xina i ha acusat el país asiàtic d'ajudar a Rússia en la guerra d'Ucraïna. Els 32 membres de l'OTAN s'han compromès a prestar més ajuda a Kíev i els països europeus han... [+]

2024-06-27 | ARGIA
Un ex comandant militar intenta donar un cop d'estat a Bolívia i fracassa
El president de Bolívia, Luis Arce, ha denunciat els "moviments irregulars" que s'estan produint en l'Exèrcit. Un ex comandant ha intentat amb diversos vehicles ocupar el palau de Cremat, a La Paz, però ningú li ha donat recer i finalment ha estat detingut.

Un altre desembarcament a Normandia

En la tardor de 1415 va esclatar la batalla d'Agrincourt entre Anglaterra i França, una de les guerres més decisives de la Guerra dels Cent Anys. Per a això, quan Enric V, rei d'Anglaterra e senyor d'Irlanda, va decidir enviar aquest estiu el seu exèrcit a França, els soldats... [+]


Guerra

En la dècada dels vuitanta els joves bascos cantàvem “si vis pacem, per a bellum”. Si vols la pau, prepara't per a la guerra, cridàvem en llatí, sense comprendre molt bé el significat de la frase.

En aquella època, el conflicte basc estava a la voràgine i el món... [+]


Genocidis oblidats

El genocidi és una paraula desgraciadament de moda. Segons la definició de Rafael Lemkin en 1946, el genocidi es defineix com “les accions encaminades a destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós”. Aquestes accions poden consistir a... [+]


Eneko Etxeberria
“Ez nioke nire semeari Jose Miguelen bilaketaren zama utzi nahi”

Jose Miguel Etxeberria Naparra-ren gorpua aurkitu gabe bukatu da Frantziako Landetan egindako bigarren indusketa. 44 urte dira militantea desagertu zenetik eta bere familiaren belaunaldi batetik bestera pasa da bere bilaketaren zama.


2024-04-24 | Axier Lopez
Drons de Turquia, des de Kurdistan fins a Tigray, el Sàhara i Ucraïna

La producció de drons és una indústria emergent i Turquia s'ha convertit en un dels grans fabricadors i exportadors de drons de guerra. El seu producte estrella és Bayraktar TB2. Un dron que pot enlairar, aterrar i navegar de manera autònoma, però que depèn d'un operador... [+]


2024-04-24 | Axier Lopez
La guerra dels drons
Quan es desfà la fantasia de la caça

Una hora després de la famosa ciutat de Las Vegas, enmig del desert es troba la base aèria militar de Creech. En la dècada de 1950, durant la Guerra Freda, es va fer famós per ser el lloc de gairebé mil explosions nuclears "experimentals". En Creech s'han coordinat la major... [+]


2024-04-24 | Axier Lopez
El pare sionista dels drons

En la dècada de 1950, l'exèrcit estatunidenc va començar a utilitzar drons per a missions de custòdia i reconeixement en zones de conflicte. El 3 de juliol de 1994 va tenir lloc el primer vol del dron Predator sense estar armat. Al juliol de 1995, Predator va volar per sobre... [+]


2024-04-24 | Axier Lopez
El dron, símbol i motor de les relacions desiguals de poder en el món
Són capaços de fer el millor i el pitjor com tot invent humà. Però, desgraciadament, el dron és, abans de res, un dels principals instruments perquè les potències capitalistes occidentals continuïn dominant la majoria del món. Més enllà de les escletxes... [+]

2024-04-22 | ARGIA
Europa va gastar l'any passat un 16% més en armes que en 2022
La guerra d'Ucraïna i la situació d'Orient Pròxim han provocat que Europa hagi incrementat la seva despesa militar en nivells sense precedents. La despesa militar ha augmentat a Europa, però també a tot el món. Així ho explica l'informe de l'Institut Internacional de Recerca... [+]

Eguneraketa berriak daude