Vaig llegir fa dos o tres dies un article sobre les files de Guillem Martínez i no sé si ho vaig entendre bé. Contava que sota la seva casa té una gelateria que no tenia res de particular i que, en els últims temps, sol tenir gent quan s'obre, una darrere d'una altra, esperant perquè un d'aquests influencers ha inventat unes característiques exclusives que no tenen. La realitat és tan intolerable que ens sembla que preferim ordenar-la a l'espera d'una mentida. “Milions de persones estan en milions de files, per això semblen pilars, esperen que arribi la següent mentida. Ordre d'avanç”. Em temo que aquest tipus no fa cua. I que la veritable metàfora de l'article no era la mateixa fila, sinó la que mira de dalt a baix a la fila, des de casa.
El que han inventat a aquesta gelateria és fals. Però el Prat no és mentida, no en aquest sentit. Aquí estan els quadres. Aquí està el silenci. Aquí està la grandesa. Aquí està la dibagación del passeig. Hi ha tants ulls pintats que et miren. Les cues més llargues es realitzen en les hores d'entrada al museu de manera gratuïta.
El parc aquàtic, a l'agost, no és mentida, per als nens és un paradís per a no pensar més en un pla tot el dia, per a les neurones en el pijama tranquil·les. No obstant això, primer la fila en el cotxe, la fila en l'entrada, probablement la fila en cada atracció.
La carnisseria, el supermercat, el circ, el concert, l'avió, fins i tot en la plaça del poble rebent les cartes dels nens Olentzero i Mari Domingi.
Si ens ho oferissin, tots esborraríem les files de la nostra vida i ens fotrien. Si ens ho ofereixen, esborraríem de la nostra vida les coses que ens demanen confondre'ns amb les persones que triem. Si els altres no són més brillants, més marcats, més famosos que nosaltres. Però aquests no estan en fila, passen al costat de la cua per a entrar en l'avió, i després estan en la finestra d'algun hotel, o en la de la seva casa, interpretant les cues.
Hi ha cues que condueixen a realitats més crues. Per Setmana Santa vaig veure a Madrid, al costat d'una església, una fila que jo porto clavada fa temps: la realitat era una bossa de caritat, un entrepà, un iogurt, un gra de fruita. Gairebé es tornava cap a l'edifici. Es veien motxilles grogues que esquitxaven la cua, Glovo. Esperaven les mentides. En les sales d'espera d'Osakidetza també fem cues desordenades, amb un paperet que sembla de carnisseria a la mà. Esperant la mentida de la supervivència (o de la mort ben condimentada amb opiacis).
La classe mitjana baixa, la classe obrera, encara que sigui turista, no és tan ximple, aquest intel·lectual que ens mires per la finestra; si t'animes a una fila, veuries més que per la finestra. Aquestes files no busquen una mentida, representen el grau de civilització dels qui les fan (sempre hi ha algun narcisista que vol encolar, és veritat), els que es mengen, es colpegen, es calciguen. Esperen junts. Aquestes cues són una esperança col·lectiva. I en aquestes cues ens mirem molt, ens acariciem, ens ajudem molt (quantes vegades t'ha salvat el gest de cortesia d'un desconegut? ).
Potser ara l'articulista no m'hagi entès. Tu? Acarona les files i les cues. Bon agost.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El debat sobre la deterioració cognitiva de Joe Biden té una durada aproximada de dos anys. A vegades es comportava de manera estranya, a vegades no se li entenia bé o deia coses que no eren veritat, com que el seu fill havia mort a l'Iraq. No obstant això, l'establishment... [+]
Estimada Sra. Pedrosa:
Felicitats pel seu nomenament com a Conseller d'Educació. No és una nova responsabilitat el que d'ara endavant tindràs sobre tu. Has de conèixer bé el Departament d'Educació, després de quatre anys com viceconsejero. En finalitzar el curs, m'agradaria... [+]
El nou portaveu del PNB en el Parlament Basc, Joseba Díez Antxustegi, ha considerat que el lehendakari, Imanol Pradales, "ha format un govern de dones i homes amb gran experiència, respectats en els sectors professionals i compromesos amb Euskadi". El president del partit,... [+]
El sol s'ha aixecat per quarta vegada en la zona assetjada de les festes de Baiona i crec que en aquest País Basc del septentrión respirem millor, sobretot perquè els nostres tres diputats són del Nou Front Popular i hem relegat al tercer lloc a l'ona negra i caca. No obstant... [+]
Pello Salaburu posava en valor en les xarxes socials que dins de quinze anys el pes de la població immigrant en Bizkaia es multiplicaria fins a arribar al 22% del total de la població, la qual cosa “constitueix en realitat l'amenaça del basc”. Naturalment, tirats d'aquesta... [+]
No tinc molt clar si, individualment, tenim el poder suficient per a guiar les nostres vides, però sí que hem de continuar intentant-lo. Encara que es poden fer moltes coses en grup, cada dia tenim una lluita solitària amb nosaltres mateixos per a seguir endavant. La majoria... [+]
A pesar que han passat dos segles, el problema de La Plutònica no es pot deixar esvair en el pou de l'oblit. A més de 200 anys enrere per a conèixer la història de La Plutònica, hem de remuntar-nos a l'altre costat de l'oceà, Montevideo.
Els germans José Rosendo i Valentín... [+]
La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat... [+]
L'endemà passat, l'ona publicitària anunciadora de l'Ironman de Vitòria deia: “Anything is possible”. Tenia una cita amb un amic en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz i, en el camí, vaig veure altres cartells, suports publicitaris i carpes. Alguns en anglès (“Finish... [+]
El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.
A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]
No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.
Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.
És sabut que totes... [+]
Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]
Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]