Un estat palestí, dos estats o cap. Aquestes són algunes de les solucions que es representen en referir-se al conflicte en Palestina. L'Estat de Palestina pot estar format per l'actual Gaza i Cisjordània, o pot ser només la Zona A de Cisjordània –zona controlada per l'Autoritat Palestina–, que ocupa una superfície del 18% del territori palestí, o l'únic estat que alberga a palestins i israelians. I es poden teixir moltes altres formes, però la setmana passada el Parlament israelià va dir que no, que els palestins no tenen dret a tenir un Estat, ni tan sols una opció. Realisme cru, no barreja còmplice dels Estats Units o de la Unió Europea.

No és nova, per descomptat, és una estratègia que porta treballant el sionisme des de 1948 i que cada vegada té major projecció en la societat israeliana: Eretz Israel o Gran Israel, Estat Jueu del Riu Jordà al Mediterrani, o més, la visió modernitzada en 2018 per Knesset –Parlament d'Israel– a través de la Llei Bàsica d'Israel. I en 2022 es va constituir el principal objectiu del Govern de coalició de Benjamín Netanyahu, que s'està materialitzant dia a dia, tant amb la destrucció de Gaza com amb el continu aprofundiment de la colonització de Cisjordània.

Des del 7 d'octubre fins a l'actualitat, són innombrables les declaracions clares i dures de diputats, membres de govern o intel·lectuals a favor d'una nova nakba que faciliti a Eretz Israel. Potser una de les més extremes va ser la que Amichai Eliyahu, ministre d'Hondures i Assumptes de Jerusalem, va dir en la ràdio: Ho veia com una oportunitat per a llançar una bomba nuclear en la franja de Gaza. El ministre d'Agricultura i excap del servei secret israelià, Avi Dichter, també ha parlat amb total transparència: “A Gaza estem posant en marxa la nakba: Gaza nakba 2023. Així acabarà”. I en la comunitat internacional de moment no es veu cap intenció de frenar aquesta nova nácula.

En una interessant entrevista en el mitjà Jewish Current, la pensadora palestina Rabea Eghbariah, assenyala que els palestins tenen paraules per a descriure la violència fundacional empleada pel sionisme en 1948, entre elles iqtila (desarrelament), tahjeer (desplaçament), o tashrid (expulsió), i que la que les recull és nakba. En sentir l'Holocaust "" ens ve al capdavant l'Alemanya nazi i l'associem amb l'apartheid "" de Sud-àfrica. Doncs bé, per a Eghbariah, nakba és una paraula que descriu el procés d'opressió dels palestins des de la creació de l'Estat d'Israel, que cada vegada necessita menys traduccions, perquè s'expressa per si mateixa. Nakba, per al sionisme, Eretz és el camí cap a Israel, per als palestins la destrucció del Poble Palestí. “I on estem avui?”, es pregunta Eghbariha: “No ens han destruït. Vivim en aquest espai entre la destrucció i l'alliberament”.

.