En 1926, l'escriptor Ernest Hemingway va publicar la novel·la Festa The Sun Also Rises. El documental narra les aventures d'una parella estatunidenca, que recorre el camí que van de París a Pamplona, incloent també a Baiona, Sant Sebastià i Irati. El traductor Koro Navarro (Sant Sebastià, 1955) el va traduir al basc en la secció de Literatura Universal: Festa. El sol s'aixeca.

Quina va ser la teva primera sensació en començar a traduir?
Amb totes les traduccions sempre tinc una mica de por, de com me les arreglaré. La festa, a més de la por tradicional, m'inspirava un cert respecte, sent una obra tan coneguda, especialment per als bascos. M'han acompanyat amics i amigues, i a més el llibre pertany a la col·lecció de Literatura Universal, això també ajuda. Les condicions de treball són molt bones –no és una broma–, i com en els últims anys Igela i Erein s'han encarregat de la publicació, Inazio Mujika s'ha encarregat de la revisió del text, i això també és una garantia per a mi. Són llibres ben conservats. D'altra banda, sent les obres que componen la col·lecció les principals de la literatura mundial, totes són molt interessants. Així és la Festa.

Què opines de la manera d'escriure d'Hemingway?
El millor d'Hemingway és, precisament, la manera d'escriure. Cal tenir en compte que s'ha escrit fa 100 anys –en Belle époque, com es veu en la portada de la primera edició; es llegeix en Wikipedia–, però, malgrat això, l'escriptura d'Hemingway és molt moderna. Avui dia se sent molt modern, directe i pròxim al periodisme, tal com subratlla Anjel Lertxundi en el seu preàmbul. També és important en l'escriptura d'Hemingway, i Lertxundi també diu el pes del cinema i el llenguatge del cinema en aquesta novel·la: una forma meravellosa de descriure els paisatges, com si fos una cambra mòbil, i diàlegs, converses entre diversos amics, com si anessin en directe.

Irati s'esmenta amb freqüència en aquest viatge del personatge durant els santfermins. Et va cridar l'atenció?
Irati és una àrea de descans molt important de la trama novel·lesca, igual que Donostia, i, encara que menys, Baiona i Iparralde. Després de les bogeries de París sobretot alcohòliques, les bogeries de Pamplona també alcohòliques i el remolí dels toros, el llibre presenta uns immillorables i bells espais de descans. El més bonic, el més segur, el d'Irati. Naturalesa neta, tranquil·la, tranquil·la, silenciosa… Una naturalesa en total, en contrast amb l'agitada vida dels personatges. Els personatges ho necessitaven, i el lector ho agraeix. Almenys jo ho vaig agrair molt. A més, els personatges també canvien sota la influència de la naturalesa, els permet reflexionar i expressar sentiments reals. En Irati això és molt evident, per la qual cosa és fonamental en l'esdevenir de la novel·la.

Noms de lloc, rius, llocs... Com es va adaptar a les traduccions?
No vaig tenir problemes. Tots els d'Euskal Herria tenen nom en basc, i he utilitzat aquests noms, per descomptat. Els que són estranys, i no tenen equivalent en basc, es troben com a tal en el llibre.

És un treball important en la seva obra. Ho creu vostè així?
Sí, per descomptat. Però, en el meu cas, no sé fins a quin punt soc capaç de discernir el valor intrínsec del llibre i la il·lusió que em fa l'aparició del nostre poble.

Fins ara has fet moltes traduccions. Hi ha algun lloc especial en aquest treball?
Haig de dir que tinc un gust “rar”. El millor record em porta les aventures de Nicolás Txiki i també me'l vaig passar genial tornant els gats d'Agatha Christie en la palomera. Són llibres senzills, curts, amb molt d'humor… i tal vegada no sent aquesta responsabilitat.

Però la Festa té un lloc especial. Per raons personals: principalment, perquè vaig quedar satisfet amb l'ús de l'hitano, que va donar molt de joc en aquesta novel·la. Jo no he après l'hitano, era 'lleig' en el nostre entorn –Sant Sebastià, en la creació de les primeres ikastoles, en la dècada de 1960–. A poc a poc m'he adonat de la importància de l'hitano i del seu valor literari: He/She, el/ella no està en basc per a omplir aquest “forat” i reflectir l'ambient familiar. Pot ser que calgui reivindicar el propi, perquè és un altre recurs. D'altra banda, em van donar el Premi de Traducció Euskadi per Festa. Això és molt satisfactori, i estic convençut que la qualitat pròpia del llibre té una part important en això.